Senyors, barons i marquesos. Els llinatges nobiliaris de Dosrius i Canyamars

Etiquetes

Article en PDF

Si el lector té la curiositat d’entrar en el modest cementiri de Dosrius, ubicat en un trencall de la carretera que uneix Dosrius amb Argentona, i decideix enfilar el carrer que entre les rengleres de nínxols puja en direcció al turó de Can Ribot, arribarà a la part més alta i més oberta del recinte. L’espai està presidit per una creu clavada en un pedestal i de forma més discreta per una làpida o trapa que tanca un panteó. A la làpida hi ha esculpida una creu i un escut heràldic.

Quatre argolles permeten accedir a la part interna del panteó que té una extensió de 60 metres quadrats i una capacitat de 15 nínxols. En aquest espai descasen, des del 22 de maig de 2005, les restes de Maria Isabel de Sentmenat i de Urruela, la mare de la XIII Marquesa de Castelldosrius, Àgata Ruiz de la Prada i Sentmenat. El panteó el va fer construir a l’any 1949 Fèlix de Sentmenat-Oms de Santa Pau i Güell, el pare de Maria Isabel i X Marquès de Castelldosrius.

Cementiri de Dosrius (Fotografia pròpia)

Les referències al Marquesat de Castelldosrius són ben presents al municipi, ja que aquest títol nobiliari va ser atorgat per Carles II a l’any 1696 i la influència econòmica i social del marquesat sobre les terres i els pobladors de Dosrius i Canyamars es va fer sentir fins a l’extinció del règim senyorial de l’Antic Règim durant el segle XIX.

Els senyors de Dosrius

Però la història de Dosrius i dels seus senyors i barons es remunta a temps medievals. Ja a l’any 1072 Azaladardis i Berenguer Ató van vendre el Castell de Dosrius a Gerbert Miró, qui el va cedir en testament al monestir de Sant Pere de Casseres, un establiment benedictí a Masies de Roda (Osona). Els monjos no residien al castell, sinó que delegaven la seva gestió a un castlà, un vassall encarregat de la defensa i del govern de la castlania (el castell i el territori). El primer castlà conegut a Dosrius és Ramon de Dosrius (1147). A la segona meitat del segle XII i principis del segle XIII, el succeirien en la castlania Bernat I, senyor de Dosrius, Bernat II, casat amb Dolça, i llur fill Bernat III, casat amb Adelaida. La filla d’aquest matrimoni, Saura de Dosrius, es casaria a l’any 1214 amb Bernat de Cartellà (Bernat IV), un cavaller provinent d’una nissaga de Maçanet de la Selva.

Els Cartellà

Saura i Bernat van tenir dos fills: Bernat, que va heretar els béns de Maçanet i Galceran, que va heretar els béns de Dosrius. Aquest va contreure matrimoni a l’any 1278 amb Elisenda de Palau (o de Dosrius). Després de quedar-se vídua, Elisenda de Dosrius seria succeïda pel seu fill, Bernat de Dosrius (o de Cartellà). La seva dona, Agnès, figura com a vídua de Bernat a l’any 1315 i administradora dels seus fills. El seu primogènit, Galceran, seria el continuador de la nissaga Cartellà[1].

Aquesta continuaria durant els segles XIV i XV amb els matrimonis de Galceran de Cartellà amb Blanca de Corbera, Ramon Berenguer de Cartellà amb Blanca d’Argentona, Isabel de Cartellà amb Guillem de Cartellà i de Pere Galceran de Cartellà amb Maria de Pau.

Els Sentmenat

El casament de la seva filla, Elisabet de Cartellà, amb Galceran Montserrat de Sentmenat (1437) iniciaria la nissaga dels Sentmenat com a la gran protagonista de la història nobiliària de Dosrius des d’aleshores fins a l’actualitat. Galceran provenia del llinatge originari del Castell de Sentmenat (Vallès Occidental), els feudataris més importants dels Montcada. El matrimoni compraria el domini alodial del castell de Dosrius al Monestir de Sant Pere de Casserres i d’aquesta forma els antics cavallers es convertien en els barons de Dosrius i senyors de Canyamars.

Venda atorgada per Vicenç de Castellbell, prior de Sant Pere de Casserres, a favor d’Elisabet, muller de Galceran Montserrat de Sentmenat, del castell de Dosrius (13 de marc de 1453)

Els primers barons de Dosrius i Canyamars van transmetre el títol al seu fill, Pere Galceran de Sentmenat (2n baró) que després passaria a la seva germana, Joana Antiga de Sentmenat, casada amb Joan Pere de Sentmenat i de Cartellà (3r baró), a Elisabet Maria i Galceran Miquel (4rt baró), a Enric de Sentmenat i Anna d’Oms (5è baró), a Galceran i Anna de Lanuza i de Grimau (6è baró) i a Antoni de Sentmenat i Elisabet de Vilanova i Descall (7è baró). El seu fill Manuel de Sentmenat (8è baró) seria succeït pels seu oncles, Galceran (9è baró) i Enric (10è baró), casat amb Maria de Lanuza i de Raset[2].

L’onzè baró de Dosrius seria Manuel de Sentmenat Oms de Santapau, fill d’Enric i Maria. Amb Manuel la baronia de Dosrius es va convertir en marquesat de Castelldosrius, un títol que s’ha mantingut fins als nostres dies[3].

Els Marquesos de Castelldosrius

 

Notes

[1] MALLORQUÍ, Elvis, “Els senyors del Castell de Dosrius. Aproximació al seu fons documental”, IX Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (2015); “Col·lecció diplomàtica dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106-1301)”, Fundació Noguera, 2015.

[2] SERRA i PUIG, Eva, “Evolució d’un patrimoni nobiliari català durant els segles XVII i XVIII. El patrimoni nobiliari dels Sentmenat”; ALSINA, Neus i altres, “Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius, Diputació de Barcelona; SANTOS HERMOSA, M. Gemma, “El castell de Dosrius a l’Edat Mitjana: del senyoriu eclesiàstic a la baronia”, Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Grup d’Història del Casal, 2000, pàgs. 103-112.

[3] Sobre Manuel de Sentmenat vegeu RAMIS NIETO, Josep, “ L’origen del títol nobiliari Marquesat de Castelldosrius: Manuel de Sentmenat i de Lanuza”, adosrius.wordpress.com.

Anuncis