Article en PDF

El Parc del Montnegre i el Corredor és un dels 12 espais naturals de la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Té una superfície protegida de 15.010 hectàrees i s’escampa per 13 municipis del Maresme i el Vallès Oriental. Està delimitat longitudinalment per la depressió vallesana i la Mediterrània i transversalment, per les rieres d’Argentona i el riu Tordera. Orogràficament està constituït per les serres del Corredor i el massís del Montnegre. La seva estratègica situació geogràfica i la riquesa del seus recursos naturals han possibilitat que l’home hagi poblat aquest espai des del Neolític. Les tribus laietanes establirien poblats als turons, els romans construirien vil·les a la plana i durant tota l’edat mitjana el territori quedaria amarat per parròquies i camins.

I tant els elements naturals com les construccions humanes les identifiquem amb un nom. La disciplina que estudia els noms propis és l’onomàstica i la branca d’aquesta que estudia l’origen i procedència dels noms dels llocs, la toponímia. Molt sovint l’etimologia dels topònims ens informa de la geografia física del territori, de la flora més útil per als humans en èpoques pretèrites o dels pobladors d’altres latituds que hi van romandre.

Amb el suport que ens proporciona l’extens recull de toponímia de l’Onomasticon Cataloniae de Josep Coromines,[1] ara consultable en línia,[2] us proposem fer una passejada per l’etimologia d’alguns dels topònims més destacats d’aquesta part del país.

Inciarem la nostra passejada al Maresme i a la vila d’Argentona. El nom de la comarca té el seu origen al llatí Maritimum (costa de la mar) i trobem les variants Maritima a l’any 963 i Maresme al referir-se a Sant Pol al segle XIII.[3] Coneguda també amb nom de Costa de Llevant, maresma o maresme es refereix a una regió de costa baixa, sovint inundada per les aigües del mar. Argentona, la vila dels repicatruges, és un topònim que trobem des de ben antic per denominar tant la riera com la localitat. El topònim podria tenir tant un origen en el color argentat de les aigües de la riera com en l’existència de mines de plata a la zona.[4]

A l’oest d’Argentona trobarem la vila d’Òrrius. Algú ha apuntat que el seu origen etimològic prové d’auri rivus (riu d’or), però Coromines afirma amb rotunditat que prové del llatí horreos (graners).[6] Des d’Òrrius es pot arribar en poca estona a un dels millors miradors per contemplar tant el Maresme com el Vallès: el Turó de Céllecs, un lloc on s’han trobat restes d’un poblat ibèric.

La Serra de Parpers, que sembla provenir del baix llatí pelli-parius (paraire de pells),[7] ens possibilita arribar al Vallès, la comarca que reguen els rius Besós, Congost i Mogent. El topònim Vallès es troba ja al segle IX i es refereix a les valls del territori[8] que molt probablement van possibilitar als seus habitants refugiar-se davant de les incursions musulmanes. Veurem més endavant la influència de l’àrab en l’etimologia d’alguns dels topònims del Vallès.

Entrem al Vallès Oriental per vila de la Roca del Vallès, ja citada l’any 953 amb un nom que faria referència als castells roquers,[9] com el que domina des d’un turó la vall del riu Mogent (el rivum mugientem o riu rondinaire o que fa brogit)[10] que està documentat des de 1023.

Passada la Roca del Vallès, arribem a la capital de la comarca del Vallès Oriental, Granollers, un topònim força repetit a terres catalanes i que faria referència als aiguamolls on vivien les granotes.[11] El Congost, el riu que rega Granollers, fa referència al llatí congustus i que significa estret.[12] A la vall d’El Congost, trobem el topònim Canovelles, que com Cànoves, tindria el seu origen en el mot llatí canaba que indicaria tenda, barraca, celler o taberna.[13]

Continuem pel Vallès visitant el municipi de Les Franqueses del Vallès, nom que clarament denota aquell territori que gaudia d’exempcions o franqueses fiscals.[14] El municipi integra actualment quatre parròquies: Corró d’Avall, Corró d’Amunt, Marata i Llerona.

Corró d’Avall, antigament anomenat Corró Jusa i citat a l’any 961. Sembla que l’etimologia de Corró (una mica forçada) podria procedir de la part lumbar del cos humà (el corró, lomos en castellà) i per translació prendria el sentit de prominència corba. Corró d’Amunt, amb la mateixa etimologia, era anomenada antigament Corró Subira.[15]

Marata, antigament el nom d’un castell i llogarret al Vallès, és un topònim d’origen àrab que prové de Meserata, que significaria el límit entre dos territoris i molt probablement la línia entre els territoris musulmans i cristians.[16]

Llerona, citat com a Lorona l’any 959, tindria el seu origen etimològic en el topònim iber laureo, que apareix en la llegenda d’una moneda que va aparèixer a la zona.[17]

Avancem en el nostre recorregut, dirigint-nos cap a l’est i arribant a la població de Cardedeu, d’etimologia incerta però que apunta a quer de deu o penyal de la font.[18] Al municipi veí de Sant Pere de Vilamajor trobem el veïnat d’Alfou, d’orígen àrab que provindria de alhauz, que significa districte o comarca petita i que en castellà ha derivat en la forma alfoz. Sembla confirmar aquesta teoria l’existència d’altres topònims àrabs com Rifà  (citat a l’any 941)[19] o Marata, que formarien part d’aquest districte d’Alfou on s’hi haurien establert un grup de sarraïns moliners que dominarien la tècnica de la irrigació.[20]

Llinars del Vallès, una població més del Vallès Oriental, apareix ja a l’any 919 com Linares i tot sembla indicar que l’origen del nom significaria camps de lli. Entre els veïnats de Llinars trobem la parròquia de Vilalba Sasserra que apareix l’any 1056 com Villa Alba, nom llatí que significaria vila blanca.[21] Veïnat de la mateixa Vilalba, Trentapasses ens parla de l’espai sagrat que envoltava una església o monestir i que mesurava trenta passes.[22] Al nord de Vilalba trobem el llogaret de Sanata i la seva església de Sant Joan. Els de Llinars encara l’anomenen Lanata i amb la primera forma està citada a l’any 1003. L’etimologia és incerta i Coromines dubta entre l’arrel aràbiga significant aguantar o recolzar i l’origen pre-romà amb el significat de antigor o petit cementiri.[23] Al sud trobarem Sant Sadurní de Collsabadell, citat l’any 868 i amb un topònim que probablement prové de la denominació del coll amb el nom d’un particular (Sabatellus?).[24]

Arribem a Sant Celoni i a la seva vessant meridional trobarem Sant Esteve d’Olzinelles que ens parla de les alzines tant omnipresents a la zona.[25] A l’extrem oriental del Maresme, Hortsavinyà, un llogaret de Tordera i el nom del qual tindria el seu origen en la casa de camp en què el sant barceloní Sant Sabinus passaria bones temporades de la seva vida.[26]

A la vessant septentrional del Montnegre, la muntanya negra, trobem el riu o riera de Fuirosos, un dels afluents principals de la Tordera i que des de la vessant obaga del Montnegre li aporta gran cabal d’aigua.[27] Abans de deixar el Montnegre i entrar al Corredor ens apareix Vallgorguina i el seu veïnat de Pocafarina, que com en altres punts de Catalunya, ens parla de l’escassa producció de la terra.

Entrem finalment al Corredor. Primer trobem Canyamars que provindria de canemals o canemar, és a dir, un lloc plantat de cànem.[28] A continuació El Far o Alfar (com es deia antigament) té el seu origen en una antiga torre de comunicacions i defensa. De Canyamars i El Far neixen sengles rieres que s’uneixen a Dosrius i que expliquen el seu nom. Les rieres van agafant el nom per on passen (El Far, Rials,…) i noves aigües incrementen el seu cabal intermitent. És així com arribem a Argentona, el lloc en què hem iniciat aquesta passejada per la història i l’onomàstica.

Notes

[1] COROMINES, Josep, Onomasticon Cataloniae, Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Barcelona 1989-1997.

[2] https://oncat.iec.cat.

[3] Onomasticon Cataloniae (OC), V. V, pàg. 194.

[4] OC, V. II, pàg. 237-238.

[5] Memòria Digital de Catalunya (MDC).

[6] OC, V. VI, pàg. 86-87.

[7] OC, V. VI, pàg. 156 i 163.

[8] OC, V. VII, pàg. 422-423.

[9] OC, V. VI, pàg. 410.

[10] OC, V. V, pàg. 298. Abans que Mogent, el riu s’anomenaria Arija (OC, V. II, pàg. 240).

[11] OC, V. IV, pàg. 377. S’apunta també la idea que el topònim vindria de graners.

[12] OC, V. III, pàg. 424-425.

[13] OC, V. III, pàg. 243-244.

[14] OC, V. IV, pàg. 274.

[15] OC, V. III, pàg. 441.

[16] OC, V. V, pàg. 186-187.

[17] OC, V. V, pàg. 65-66.

[18] OC, V. III, pàg. 267.

[19] OC, V. VI, pàg. 390.

[20] OC, V. II, pàg. 130-131.

[21] OC, V. VIII, pàg. 17-18.

[22] OC, V. VII, pàg. 346.

[23] OC, V. VII, pàg. 34-35.

[24] OC, V. VI, pàg. 461.

[25] OC, V. VI, pàg. 45.

[26] OC, V. IV, pàg. 421.

[27] OC, V. IV, pàg. 283.

[28] OC, V. III, pàg. 236.