Article en PDF

Cada cert nombre d’anys, el bisbe, o un delegat anomenat per ell, es personava a les diferents parròquies de la seva diòcesi. Els motius d’aquestes visites es poden atribuir no només a una necessitat pastoral sinó també a una voluntat clarament inquisitorial, una voluntat de seguiment o vigilància de la bona observança en els costums dels clergues, àdhuc dels seus feligresos.

Una altra finalitat de les visites pastorals consistia en elaborar un inventari de l’estat dels edificis eclesiàstics, els seus altars, retaules i de tota l’ornamentació religiosa.

Els documents que presentem corresponen a la sèrie de Visites Pastorals de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. En aquest cas dos documents pertanyents als volums 7 i 8.

Estructuralment, aquestes dues visites segueixen les pautes que ja s’iniciaren d’antuvi i que, anys més tard, en el concili de Trento es posà per escrit, a la Sessió XXIV de Sobre la reforma, capítol III, “Com han de fer els bisbes la visita”[1].

Primerament s’apunta tot allò que el bisbe ha dut a terme en la seva tasca pastoral: aplicar la tonsura, administració de la confirmació i ordenació d’ordres menors, si s’escau.

Tot seguit fa un recorregut per tota l’església elaborant un inventari exhaustiu: altars majors i laterals, baptisteris, cementiris, rectories i altres dependències, control dels registres i llibres litúrgics dipositats als arxius parroquials, etc.

La segona part és merament inquisitorial i respon a la voluntat per part del bisbe i de l’Església d’exercir un cert control sobre la població; per aquesta raó s’interroga sobre vicis i mals costums a clergues i parroquians.

Tota aquesta llista de preguntes i qüestions finalitza amb les imposicions de multes que recaptarà l’Església i que en aquest cas es destinarà a les obres de la Catedral.

En el primer cas, creiem que un delegat del bisbe [Pere de Planella] és el que du a terme la visita pastoral a l’església de Sant Iscle de Dosrius. Acompanyat del rector, Miquel Domènech, fa un inventari i anota els desperfectes que va trobant.

Tot seguit crida a alguns parroquians i els interroga sobre la parròquia i els seus habitants. Aquest dia, no s’anota cap fet remarcable. A totes les preguntes del Bisbe, queda anotat com a resposta dels vilatans l’expressió “omnia bene”, per tant, no es constata cap fet remarcable.

Es lliura el dret de visita, en aquest cas 3 lliures, que la majoria de vegades anirà destinat a les obres de la construcció de la Catedral de Barcelona o a la d’una altra església.

Mesos després de la primera visita, el visitador delegat pel bisbe, acompanyat del rector, Guillem Fort, comença la seva visita fent inventari de tots els desperfectes que va trobant: dels tres altars que hi ha a l’església, el dedicat a Santa Victòria conserva dues vestidures de lli que devien fer les vegades de tovalles litúrgiques, però sembla que en mal estat. Pel que es comenta en aquesta visita, no sembla que els altres altars presentin alguna cosa digna de ser esmentades.

En totes les visites pastorals es remarca l’obligació o, si més no, la recomanació de portar al dia i en bon estat els registres parroquials, els llibres litúrgics, etc. També en aquest cas es requereix al rector pels llibres sacramentals, baptismes, casaments: tots ells en bon estat, tret d’un epistolari que es troba molt malmès. Preguntat per les Constitucions Sinodals, les disposicions que el Bisbe Ponç de Gualba dictà per a la diòcesi de Barcelona i aprovades pel Capítol Catedralici, el rector contesta que no les té, ni tampoc els tractats provincials. També els objectes utilitzats en la litúrgia són objecte d’inventari, així els Sants Olis no sembla que es guardin en una crismera adequada.

És mes lamentable l’aspecte de la mateixa església de Dosrius: té goteres arreu i necessita urgentment reparacions i la pila baptismal no reté l’aigua ni conserva les cobertures de fusta tancades amb pany i clau.

Passats a la segona part en l’esquema d’aquestes visites pastorals, el visitador qüestiona al rector sobre la seva gestió pastoral: ell té llicencia per exercir el seu ministeri i per administrar els sagraments.

Interrogat sobre la seva vida privada i la relació envers els seus parroquians, afirma que no te relació amb cap dona des què era rector de Gualba. Allí convivia amb una dona amb qui tenia dos fills. Per aquest passat pecat de concubinatge, el rector haurà de pagar 25 florins, dels que en lliura 12[2]. En aquest cas, i en la majoria dels casos de rectors amistançats, s’obliga al pecador a presentar-se cada setmana o cada cert temps en presència del bisbe o dels seus delegats, allà on es trobin, per tal de lliurar la quantitat pactada.

Per tal de contrarestar les respostes del rector, es criden a alguns parroquians. Aquests confirmen tot el que els ha dit el rector, que no cobra cap rèdit ni cap benefici com a rector més del que li pertoca i que no li coneixen cap conducta fora de tota moral.

Aquestes visites pastorals solien finalitzar amb la promulgació de la pena imposada a aquell rector o feligresos que haguessin incomplert alguns dels manaments sinodals i l’obligació d’arranjar tot allò que es veiés defectuós o malmès. Ja hem parlat de la pena que se l’imposa al rector per tenir una amistançada, també haurà de fer front en el termini d’un any a obres de reparacions: goteres, altars, piles baptismals, compra i substitució d’objectes litúrgics, etc.

També l’església de Sant Joan de Canyamars, que pertanyia a la de Dosrius, presenta un estat lamentable: goteres, altars i piles baptismals malmesos, per la que també es dona un termini d’un any per arranjar-ho tot.

[.] 1379

Arxiu Diocesà de Barcelona

Visites pastorals, t.7, f.194

 Visita del Bisbe de Barcelona, [Pere de Planella] a l’església de Sant Iscle de Dosrius. Acompanyat del rector, Miquel Domènech, fa un inventari i anota els desperfectes que va trobant. Tot seguit crida a alguns parroquians i els interroga sobre la parròquia i els seus habitants. Aquest dia, no s’anota cap fet remarcable. Es lliura el cobrament del dret de visita, en aquest cas 3 lliures.

Visitatio Ecclesie Sancti Ascicli de Duobus Rivis

Eodem die, dictus Venerabile dominus Ecclesiam predictam visitavit cuius est Rector Michael Domenech. Et residet. Et primo fuit visitatum Corpus Christi et postea omnia que in dicta ecclesia visitationem exhigebant, et fuerunt multorum bene iniucta, excepto quod fuit iniuctus deffectus in officiario que circa dictus Venerabile Dominus mandavit dicto Rectore quod die domenica proxime venienti moneret parrochianos dicto [ecclesie] quod a die predictis visitationis usque ad duos mensis fieri faciant in dicta dictum officiario vel si non fecerint, et cetera ut semper in aliis visitationibus.

Item fuit interrogate dictus rector de vita et conversatione suorum parrochianorum et respondet pro omnibus multorum bene.

Item fuit interrogatus si habebat constituciones et cuncta mandatum ad dictum episcopo, et diciit: totum

Item fuerunt vocati in dicta visitatione aliqui parroquiani, fuerunt inter[rogatus] de vita, honestitate dicti rectore et responderunt pro ipso multorem bene

Item est in dicta ecclesia quondam altare Sancte M[arie] in quo est beneficiatus Matheus Nastassa et respondet et fuit inventum in ornamentus.

Praedictus rectore promisit dare pro altaris ac octava sequenti post die iovis proxime venienti et […] in posse Jacobi de Canalibus, vicarii de Granullariis, tres florenos solvit. III florenos

1379 octubre 3

Arxiu Diocesà de Barcelona

Visites pastorals, T.8, fol. 19v

Visita pastoral a l’església de Sant Iscle de Dosrius. Després de fer un inventari de tot allò que es troba dins l’església. Es fa palès els desperfectes de la nau, dels altars i de les piles baptismals així com dels objectes de la litúrgia. Preguntat per els seus feligresos, respon bé de tots ells. Preguntat per la seva pròpia vida i honestedat, diu que ara no conviu amb cap dona però que si ho feia quan era rector de Gualba.

Die lune intitulata tercia die octubris anno predicto dictus Dominus Venerabile visitator ecclesiam predictam visitavit in qua quidem sunt tria altaria quarum quidem primum videlised (sic) maius fuit per dictum dampnum cum suis hornamentus, vestimentes et etant be sine excepto quod etat ecclesie predicte existit rector Guillelmo Fort et residet.

Item fuit recognitus locus ubi Corpus Cristi reconditer et fuit iniucta per dictum corpus in quadam ci[r]ca super aurata pendenti super altare et erant ibi multo forme quorum quidem aliqui erant fracto et finale stabat valde in honeste et non reverent.

Item fuit visitatum aliud altare quod est in dicta ecclesia /sub invocatione Sancte Victorie\ tamen non esse dotatum necque ullos habet redditus et defficiebant alii duo panni lini

Item fuerunt recognisci libris et erant sacramentalis bene tamen defficiit ibi unum epistolarum

Item fuerunt recognici fontes et fuerunt recogniit inventi sine clausura et sine aqua et valde sordidi.

Item fuerunt recogniti Sanctum Crisma et Sanctum Oliorum Infirmarum et Cathecuminum et fuerunt inviecta sine [ecclesis] et oleum cathecuminum etat sine copertorio

Item fuit visitatum aliud altare quod esse sub invocatione Sancte Marie in ecclesia predicta dotatum cuius beneficiatus est [Petrus Cortes] et residet.

Item fuit interrogatus predictus rector de vita et conversacione suorum parrochianorum pro ut in prima visitatione interrogationes fuerunt facti et respondit per omnia bene

Item fuit interrogatus si habebat constituciones et exhibuit sinodiales et tractatum dominum patriarque provinciales vero non habebat.

Item fuiit interrogatus si optinebat (sic) curam a dominum Episcopum et dixit quod sic et docuit litentiam

Item fuit interrogatus de concubinatum et in filios ex concubina pro cognoviter et dixit quod non esse concubinatus sed temporibus quibus rector excitur de Gualba conviit quandam concubinam ex qua duos filios pro conviit […] tamen habite [r]equissionem a dechano vallense.

Item fuerunt vocati in praedicta visitatione parrochiani infra scriptus videlised (sic) Berengarius, rectori et redictus beneficiatus qui interrogate, iurati de vita et honestate predicti rectore responderunt per omnia bene [scripto] de concubinatu non potuerunt plures parroquiari habenti quod omnes etant advenationem.

Condepnatio Rectoris

Pro predictis deffectibus seu culpis dictum rectorem tangentibus dictus benerabile dominus visitator condepnavit eundem rectorem ex tempore concubinatu ad viginti florenos dicto domino Episcopo vel eius fiscali aplicandos et nihil[..]emus predictos dominus visitator mandavit predictor rectori quatenus per totam istam sepmanam se presentet idem visitatori ubicumque fuiter et quod ad eodem non recedat absque eius licentia et quod sibi solvat dictas viginti florenos et quod sibi exhibeat remissionem seu absolutionem quam allegavit habere de concubinatu predicto sub pena centum solidorum de predictis viginti florenos solvit michi pro qua[..] dictus rector. duadecima die octubris. XII florenos

Provisio dicte ecclesie

Cum in visitatione predicta fuerint reperti deffectus infra scripte protocholos predictos […] videlised deffectus fontum qui non sunt cum clausura et no retinent aquam. Item deffectus unius epistolarii. Item quia in predictam ecclesiam Corpus Cristhi tenetur periculosa propter deffectum unius tabernaculi.

Item quia ecclesia esse pluviosa et indigit reparationi . Idcirco predictus dominus visitator mandavit predicto rectori quatenus die domenica proximo venenti moneret suis parrochianos quod ad die sue mentionis usque ad festum Nathalem Domini proxime venienti teneatur ad reparandum ecclesiam ut non sit pluviosa et quod apertet fontes vel faciant aptori talem quod possunt bene retinere aquam et ipsos cum bona clausura teneantur claudere. Item quod a die sue mentionis usque

per unum annum inmediate sequentem teneantur facere in predicta ecclesia unum tabernachulum in quo corpus Cristhi recedantur et etiam iuxta dictum annum teneantur emere unum bonum epistolarium. Alias si predicta renuverint adimplere in qualibet casu et tempore de predictis dictus dominus Venerabile visitator predictam ecclesiam supossuit esset interdicto.

Fuit data copia predicto rectori de dicta provissione et sibi inspectum ut aliis.

Item fuit visitate eodem die predicta ecclessia Sancti Ioanni de Canyamas que est suffragiaria predicte ecclesie et fuerunt ibi omnia bene sufficienter inventa excepto qualiter fontes non erant clausa. Etiam qualiter ibi erat deffectus unius tabernachuli. Et dictus domus visitator mandavit dicto rectori quatenus moneret suos […] pro ut sibi mandatum fuit superius quod moneret parrochianos ecclesie matricis videlicet quod a die mentionis per unum annum inmediatis sequentem teneantur facere unum tabernachulum in dicta sufragannia. Item quod a die dicte mentionis usque ad festum Nathalis Domini teneantur facere unam bonam clausuram cum sua clave in dictis fontibus vel et cum super in predicta provisione.

Notes

[1] Solà i Colomer, X.: Les visites pastorals a Catalunya durant l’època moderna: mètodes de control sobre la parròquia, el clergat i la població, Universitat de Girona, Centre de Recerca d’Història Rural 2007.

[2] Sembla que el concubinatge venia d’antic en el cas dels rectors de Dosrius. A la visita de 12 de març de 1306, el rector de Dosrius reconeixia que tenia una concubina al carrer Superior de Sant Pere. Martí i Bonet, Josep M. i Niqui, Leandro, Glossa a Ponç de Gualba. Visites pastorals (1303-1330), Barcelona, 2017, pàg. 199.