Ja hem parlat en altres articles de la repressió a Dosrius durant els primers anys de la dictadura franquista per motius ideològics i polítics. Avui us adjuntem un document que dóna fe de què la repressió va afectar molt aviat també a la llengua catalana, tot i que qui la feia servir, l’estament eclesiàstic, era presumptament fidel al règim instaurat a Catalunya a l’any 1939.

Es tracta de la denúncia que el cap superior de la Policia de Barcelona va presentar al Bisbe de Barcelona el 5 de setembre de 1940. El denunciat era probablement el rector de la parròquia de Dosrius i el seu presumpte delicte era haver venut “una hoja católica” escrita en català durant la festivitat de Sant Llop. El rigor en el compliment de la llei (la utilització de la llengua castellana en tots els àmbits) seria excusable si no fos perquè anava acompanyada de la ignorància més destralera, traduint Sant Llop per “Santo Lobo” i adscrivint la població de Dosrius al municipi de Mataró. Probablement el que sí hagués estat un delicte és haver intentat traduir al castellà la lletra del goig, per molt catòlic que hagués estat el resultat.

(Font: Arxiu Diocesà de Barcelona).