Article en PDF

La història mil·lenària de Dosrius està protagonitzada per l’estament nobiliari que tenia jurisdicció al terme municipal, els aristòcrates que trobaren als seus boscos i als seus masos una oportunitat de fugir del brogit de la capital catalana o els membres de la burgesia maresmenca i barcelonina que feien de les terres del Corredor el seu lloc preferit per estiuejar[1].

Més anònimes i menys estudiades són aquelles famílies que tenien el seu antic origen a les mateixes valls del territori i que decidiren en plena edat mitjana conrear les seves terres i explotar els seus boscos. Una orografia gens propícia a l’agricultura, una climatologia poc acollidora i una complicada ubicació a cavall del Maresme i del Vallès explicaria la històrica migradesa de la densitat poblacional de Dosrius.

La nissaga dels Vallmajor, amb origen en temps medievals, es convertiria en la família pagesa amb major patrimoni i més influència social a la vall de Dosrius. La nissaga dels Llibre, amb documentació que demostra el seu arrelament des de la baixa edat mitjana, es constituirien en els pagesos més importants, patrimonialment parlant, de les valls de Canyamars.

El fons Vallmajor, cedit en règim de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme, ha permès als historiadors un coneixement més ampli i ric d’aquesta pagesia benestant que gràcies a la institució jurídica de l’hereu va conservar unit el patrimoni de la família. Al llarg dels segles, la família Vallmajor concentraria les millors terres de Dosrius i exerciria sobre el poble la seva influència social i ideològica[2].

Més recentment, els propietaris del Manso Llibre de Canyamars han dipositat al mateix arxiu un plec de documents relacionats amb la família Llibre-Fradera, que sense arribar a la riquesa documental del fons Vallmajor, ens proporciona l’oportunitat d’estudiar el que al segle XIX seria el patrimoni familiar més important de tot el municipi de Dosrius. Integrat per censos, àpoques, quadres genealògics i altres documents, entre els que destaquen els inventaris “post mortem”, la documentació del llinatge dels Llibre ens permet millorar el coneixement d’aquestes famílies pageses amb una dilatada residència al territori[3].

La primera menció que sobre els Llibre trobem a la documentació històrica la trobem a l’acta de la reunió que els pagesos remences de les parròquies de Dosrius i Canyamars van celebrar el desembre de 1448. El tercer d’un total de quinze noms que apareixen a la llista és el d’Anthonius Libra alias Lull, en la seva versió llatina, Antoni Llibre, àlies Llull, en la seva versió catalana[4].

Al mateix segle XIV, trobarem altres mencions de l’antropònim Llibre. En un testament de 1489 apareix un Antoni Llull, àlies Llibre, probablement el remença de qui fèiem esment abans, espòs de la testadora, Eleanor. La seva filla, Antònia, també faria testament a l’any 1491 com a esposa de Vicens Major, àlies Llibre de Canyamars. Com a testimonis dels testaments apareixerien els cognoms Maltes i Rogent, que donaven nom a les dues altres cases que existien en aquella època a la riera de Rimbles[5]. A l’any 1497, el fogatge de Dosrius i Canyamars deixa constància de l’existència d’en Llibre, com un dels habitants dels 30 focs o cases que aleshores s’escampaven pel municipi[6].

De l’antiguitat de l’antropònim en dona fe l’existència a l’actualitat de fins a 4 topònims relacionats amb la masia dels Llibre a la vall que discorre al nord de la Serra de Polsaruda i regada per la riera de Can Rimbles. La Quintana de Can Llibre, la Solella de Can Llibre, la Muntanya d’en Llibre i especialment la Riera de Can Llibre, molt a prop de la Font del Mal Pas, denotarien la importància del mas, entre les masies de Can Maltes i Can Rogent. Cal fer notar que el topònim el trobem també dues vegades a Cardedeu i una a Hostalric.

Al segle XVI assistirem a un considerable augment demogràfic del municipi i de retruc a una febre constructiva que es traduiria en l’erecció de noves masies i de nous edificis religiosos. Són cinccentistes les parròquies de Sant Iscle i de Santa Victòria i la de Sant Esteve de Canyamars i pertany també al segle XVI l’edificació  de l’ermita i del santuari de la Mare de Déu del Corredor.

L’augment de la població quedaria reflectit en els fogatges i censos de cases efectuats al llarg del segle XVI i XVII. Al de 1497 hi apareixen un total de 30 focs (en els quals no estan inclosos els del Far), quantitat que ascendeix a 40 en el de 1515. En aquest fogatge tornen a aparèixer els Llibre, personalitzats en la figura de Joan Libre i els seus veïns, Joan Maltes i Jaume Rogent. La xifra ascendeix de nou en el fogatge de 1553, quan el recompte ens informa que entre Dosrius i Canyamars existien 53 habitatges.

Pocs anys més tard, el 1559, el rector de Dosrius iniciaria el registre dels naixements dels seus parroquians. L’Àngela Vallmajor, amb el seu naixement al 10 de setembre de 1559, és el/la primer/a dosriuenc/a afectat/da per les disposicions del Concili de Trento, que establiren a partir de 1563 l’obligatorietat de registrar en llibres parroquials els esdeveniments més importants de la vida dels fidels: bateig, matrimoni i defunció.

Per aquesta mateixa raó, a partir de mitjan segle XVI es fa més viable resseguir el fil de la nissaga dels Llibre. Així ens trobem amb diversos matrimonis a la segona meitat del segle XVI i principis del XVII: Antònia Llibre es casaria amb Bartomeu Ferrer el 1570; Esperança Llibre amb Pau Rovira el 1573 i Maria Llibre amb Pau Sala el 1603. El primer registre de bateig d’un Llibre seria el corresponent a Anthoni Llibre, probablement l’hereu, nascut a Canyamars el 15 d’agost de 1562 i fill d’Hipòlit Llibre i d’Aldonsa. El matrimoni tindria 5 fills més: Johan (1568), Jerònim Pau (1570), Anthoni (1571), Margarida (1573) i Antònia (1574). Hipòlit tindria un setè fill, Thomas (1583) amb Caterina, i es tornaria a casar amb Sebastiana Domènech a l’any 1604[7].

A Hipòlit el trobarem com a Pòlit Libre de Canyamàs en el Capbreu d’Enric de Sentmenat elaborat entre 1570 i 1571 i en què els emfiteutes confessaven davant del senyor del Castell. En la seva confessió, Hipòlit apareix com a pagès declarant que “…té lo dit Mas Libre ab sos portals, corrals i corts i una pessa de terra en què dit mas es construït, part camp, part boscosa, i part de vinya de sembradura de 100 quarteras de forment…“.  Hipòlit declararia tenir també el domini útil de quatre finques més: a) “…tot aquell mas dirruït nomenat Casa Nafanera, una pessa de terra en què dit mas era construït ab arbres, de sembradura de 70 quarteras de forment que té en dita parròquia de Canyamàs…“; b) “…tot aquell mas dirruït anomenat Bataler ab una pessa de terra en què dit mas era construït ab arbres de sembradura part campa i part boscosa que té en dita parròquia de Canyamàs…“; c) “…tota aquella pessa de terra boscosa nomenada Las Illas, de sembradura dos quarteras de forment que té en dita parròquia de Canyamàs…“; d) “…tota aquella pessa de terra boscosa anomenada Castellar, que té en dita parròquia i en dit lloch…“.

Per tant, les terres dels Llibre no serien de gran importància a finals del segle XVI: un mas, dos masos rònecs i dues finques boscoses. Per tot plegat, en Pòlit era pagador d’un cens de 7 quartans de forment, 2 quarteres i 3 quartans d’ordi, una quartera i un quartà d’espelta i 5 sous, “…pagador tot en la festa de Sant Pere i Sant Feliu d’Agost[8].

No sabem quin dels fills d’Hipòlit tindria descendència i continuaria la nissaga. Hem de tombar de segle per trobar de nou als Llibre, en la figura de Salvador Llibre, qui es casaria amb Eufraïna Lloreda Sala per tornar-se a casar a l’any 1618 amb la cabalera dels Vallmajor, Elisabet Vallmajor[9]. El matrimoni seria extremadament prolífic: 8 fills nascuts entre 1619 i 1636. A la primer filla, Maria Teresa (1619), seguiria Jaume Joseph (1621) que en qualitat d’hereu continuaria amb la línia familiar que estem traçant.

(Jaume) Joseph Llibre va casar-se amb Margarida Berenguer el 1659. Van tenir dos fills: Joan (1661) i Josep (1663) Llibre Berenguer. Aquest últim es casaria a Arenys de Mar amb Clara Gibert, la filla i pubilla d’un apotecari del mateix poble. En els capítols matrimonials, Josep rebia del seu germà Joan 900 lliures en concepte de donació[10].

En Joan Llibre Berenguer es casaria a l’any 1685 amb Justa Gaset i a l’any 1686 va néixer el seu únic fill: Josep Llibre i Gaset. Ja al segle XVIII, Josep es casaria a l’any 1710 amb Maria Àngela Febrer amb qui tindria 11 fills, entre el 1713 i 1735, és a dir, a raó de 2 fills per any. En Josep encara tindria temps per casar-se a Barcelona amb Marianna Tramunt i Parera.

El fill gran del matrimoni Llibre-Febrer era en Sebastià, nascut a l’any 1713. A mitjan segle XVIII (1744), Sebastià Llibre i Gaset es casaria a Canyamars amb Arcàngela Gorchs i Blancafort. El matrimoni tindria diversos fills: Maria Teresa (1745), Margarida (1746), Jaume (1748), Josep (1749), Sebastià (1753) i Sebastià (1758).

L’hereu dels Llibre era, doncs, Jaume Llibre i Gorchs. Es casaria amb Margarida Vendrell i Regull a l’any 1773 i tindrien diversos fills: Jacint (1773), Josep (1777), Segimon (1780), Sebastià (1782), Maria Teresa (1784), Arcàngela (1786), Maria Rosa (1789), Maria Antònia (1792) i Joaquim (1798).

A l’any 1774, Jaume obtindria de la Intendència General de Catalunya el dret o establiment emfitèutic per aprofitar l’aigua d’una font, coneguda com la Font de l’Ermita ubicada a la finca de Canyamars anomenada Mas de la Muntanya per poder regar les 3 quarteres de terra de sembradura que tenia de superfície, pagant cinquanta rals d’ardit d’entrada i un sou anual moneda d’ardit[11].

Jaume seria també el protagonista a l’any 1792 de la compra perpètua per 190 lliures a Anton Torras d’una peça de terra, la Roca d’en Torras, “…herma i rocar amb alguns olivers en ella existents de cinch cuarteras de sembradura.” El pare d’Anton havia reconegut a l’any 1750 a la Confraria de Nostra Senyora del Roser de Dosrius un censal d’un capital de 60 lliures i 1 lliura i 16 sous de pensió anual. Amb la compra per part de Jaume, aquest assumia la redempció i lluïció del censal[12].

El destí faria que aquesta branca familiar s’estronqués en no tenir descendència. Els germans Josep i Sebastià Llibre Vendrell no havien tingut fills i això comportaria a la primera meitat del segle XIX que el patrimoni familiar arribés a mans de Teresa Llibre i Gel a través del segon fill del matrimoni Llibre-Gorchs, Josep Llibre Gorchs.

Quan a l’any 1852 es feia l’inventari post-mortem dels béns de Jaume Llibre i Gorchs (que heretaria Teresa Llibre i Gel), apareixien dues grans classes de béns: els béns mobles, que es poden examinar a la taula 1 i el drets immobles, integrats per diversos censos, detallats a la taula 2[13].

La primera consideració sobre els béns de Jaume Llibre és que tot i continuar sent pagesos a Canyamars, els Llibre havien adquirit dues cases a Mataró, probablement com a lloc de residència dels cabalers lluny del mas que habitava i explotava l’hereu.

La segona consideració és l’enorme increment del patrimoni immobiliari dels Llibre des del segle XVI, quan explotaven cinc finques: Can Llibre, Mas Batallé, Turó d’en Castellà, Las Illas i Casa Nafanera, amb una superfície total que no arribava a les 200 quarteres, corresponents en bona part al mas principal. Les tres primeres finques continuaven en mans de la família amb el mateix nom i les dues últimes segurament també però amb nom diferent.

En un altre estudi vam determinar que la superfície amillarada dels Llibre, o de qui era la seva titular, Teresa Llibre i Gel, a l’any 1853, ascendia a 812 quarteres o 301 hectàrees. L’equivalència entre la quartera i la cana quadrada per a Dosrius no quedava informada a l’amillarament de 1853. Vam decidir utilitzar la que s’informava al pla parcel·lari d’octubre de 1853, que establia l’equivalència de 1.518,75 canes quadrades per cada quartera. A més, vàrem utilitzar l’equivalència de 2,438 metres quadrats per a cada cana quadrada. Aquestes equivalències continuen sent vàlides atès que coincideixen amb les equivalències, grosso-modo,  que apareixen a l’inventari “post-mortem” de Teresa Llibre i Gel a l’any 1868[14].

La superfície total de l’inventari post-mortem, fet a l’any 1852, informa de 662 quarteres. El detall de les finques amb les seves edificacions i la superfície total són força diferents. En el primer cas perquè l’amillarament era un instrument que servia de base a la Contribució Territorial que tenia un intenció recaptatòria; en el segon cas probablement perquè els treballs d’agrimensura redimensionarien la superfície de les parcel·les, en molts casos a l’alça. És el cas de Can Valls: l’inventari informa de 148 quarteres; l’amillarament, en canvi, informa de 155 quarteres.

En qualsevol cas, podríem considerar que la superfície dels terrenys en mans dels Llibre s’havia més que triplicat en menys de tres centúries. De forma tal, que a mitjan segle XIX i prenent com a referència l’amillarament de 1853, els Llibre eren la família amb un major nombre de finques i la que tenia un producte líquid imposable més alt.[15]

La pregunta que cal fer-se i que intentarem respondre en un futur estudi és la següent: quins foren els mecanismes que van possibilitar que només en tres segles una família passés de tenir el domini útil d’unes poques hectàrees a fer-se amb la titularitat del 8% de la superfície agrícola i forestal del municipi? Aliances matrimonials, política agressiva d’adquisicions a pagesos en dificultats, prescripció de drets senyorials, noves modalitats de conreu (com la vinya), són algunes de les idees que deixem anotades per ulteriors investigacions.

Bona part de les finques dels Llibre no superava les 50 quarteres de superfície, però hi havia tres que superaven aquesta quantitat: Casa Valls a Dosrius; Mas Canyamàs i Can Guitart a Canyamars.

La masia de Can Valls, que actualment dona nom a una urbanització entre Dosrius i Canyamars, és un casal construït entre els segles XVI i XVII. Al segle XIX, la casa tenia una superfície de 316 metres quadrats i una era enrajolada de 162 metres quadrats. La finca, amb 61 hectàrees de superfície es dedicava al conreu de regadiu, de secà i també hi havia vinyes que es venien treballant des del mateix segle XVIII[16].

Mas Canyamàs era una masia de 220 metres quadrats, amb planta baixa i pis, probablement construïda al segle XV. Disposava d’una extensió de terreny de 32 hectàrees dedicada al conreu de secà i a l’explotació forestal.

Can Guitart, el tercer mas en importància, s’ubicava a la zona de Can Llibre, a tocar de Can Maltes. Disposava de 153 metres quadrats d’edificació i de 21 hectàrees de terres dedicades al conreu de regadiu i secà. La casa havia quedat dividida en dos habitatges i s’hauria edificat al segle XVI. Durant el segle XIX, un dels dos habitatges es llogaria a Josep Serra, arrendament del qual es va fer un contracte escrit que us reproduïm a l’annex 1.

No disposem de més documentació que expliciti els pactes entre els arrendadors i els arrendataris de les finques dels Llibre. Però sí disposem de les rendes que generaven les diverses terres atorgades en règim de cens, de les quals no disposem ni del nom ni de l’extensió de la finca. Eren un total de 25 censataris, la majoria homes, sobre terrenys tots radicats a Canyamars, que es pagaven en espècie, amb gallines, quarteres de xexa (xeixa)[17] i mestall[18], o en metàl·lic. Com es pot comprovar a la taula 2, una bona part de la pensió es pagava en espècie (62%), mentre que era menor la satisfacció del cens en metàl·lic (38%). La suma total del censos rebuts ascendia a 1.572 rals de billó, una quantitat que permetria als Llibre la compra de 196 gallines, a preu de cens.

Com hem comentat anteriorment, els fills de Jaume Llibre Gorchs no tindrien descendència i el patrimoni familiar passaria a Teresa Llibre a través del seu pare Josep Llibre Gorchs.

Josep es casaria a Santa Maria de Mataró a l’any 1784 amb un cabalera dels Gel, Maria Antònia Gel i Anglí. Per tal de facilitar el matrimoni, a l’any 1787 l’hereu Jaume reconeixia en escriptura pública la promesa que havia fet al seu germà en el moment de casar-se de fer-li lliurament de 900 lliures: 650 en concepte de llegítimes paterna i materna i 250 com a simple donació “…per lo amor de germà que li professo…”. De la donació en Josep podia disposar com volgués i se li farien lliurament tant bon punt li signés l’àpoca corresponent però el pagament de la llegítima venia condicionat a que les 650 lliures les “…esmersi ab alguna propietat, o finca immoble de les quals ne puga disposar conforme està previngut en son llegat en dit testament [el testament del pare Sebastià]”.

Amb aquestes condicions, Josep confessava a l’any 1826 haver invertit al mateix 1787 els diners en la compra d’una peça de terra en el paratge del Castell d’Onofre Arnau i d’una casa al carrer del Pou de Vall de Mataró. Les disposicions del llegat de Sebastià respecte al seu fadristern Josep seria d’importància cabdal en el futur del patrimoni dels Llibre, atès que aquesta branca de la família tindria el seu lloc de residència a Mataró, mentre que el patrimoni principal de la nissaga continuava a Canyamàrs, en mans, transitòriament, de Jaume, primer i dels seus fills, després[19].

El matrimoni va tenir quatres filles: Teresa, Margarita, Antònia i Cecília. Teresa, com a primera filla es convertiria en la receptora del patrimoni familiar.

Margarita es casaria en primeres núpcies amb un treballador de la terra de Mataró, es tornaria a casar i quedaria novament vídua; Antònia es va casar amb un mitger de teles de Mataró i Cecília es casaria amb un impressor de Barcelona.

En el seu testament, protocol·litzat a l’any 1830, Josep Llibre i Gorchs[20] es definia com a pagès i nomenava marmessor al seu nebot Josep (Llibre Vendrell), pagès resident a Mataró. Per a la salvació de la seva ànima, Josep expresava que “Vull me sia feta ab celebració de cuatre oficis de enterro y honras ab asistencia de cuatre sacerdots; y a mes vull me sian fetas dir y celebrar vint y sich misas resadas de la caritat acostumadas en las Iglesias y per los Sacerdots que be apareixeran al referit nebot y marmesor…”.

Instituïa hereva universal a la seva pubilla Teresa i compensava a les seves altres filles Margarita, Antònia i Cecília amb 5 lliures catalanes. El pare les havia dotat en el moment del seu matrimoni amb 20 lliures catalanes[21].

Teresa Llibre i Gel es casaria amb un pagès de Santa Maria de Palautordera, en Julian Fradera, amb qui viuria en aquesta població durant un temps. Fruit del seu matrimoni naixerien Josep, Rita, Maria, Antònia i Teresa.

La Teresa va morir el 14 de setembre de 1868. Feia temps que les terres que la pubilla tenia a Canyamars eren gestionades pel seu fill, Josep Fradera.

En la casa mortuoria, sita en dicho pueblo de Cañamás, solamente existía de pertenencia de la difunta el mobiliario, ropas y alhajas de uso particular.” [A la casa viurien la Teresa, el masover i en Josep] “…a cuyo cargo corría años hace la administración y gobierno de la casa por hallarse dicha su difunta madre paralizada a causa de repetidos ataques apopléticos y de edad octogenaria“.

Com qualsevol de la seva classe social, la hisendada havia fet testament el 19 d’abril de 1857 i un codicil el mateix any, sense signar-los perquè no sabia escriure. En aquests instruments notarials nomenava com a marmessors al seu marit, al seu fill primogènit i al rector de Dosrius. Com a catòlica, desitjava ser enterrada a la parròquia de Dosrius i Canyamars, feia constar que volia que si li fes un funeral com el havia rebut el seu cosí Josep Llibre i Vendrell i encarregava que se celebressin 300 misses resades per la seva ànima.

Atesa la part espiritual, Teresa passava a continuació al repartiment dels seus abundants béns terrenals.

En primer lloc imposava al seu hereu “…la obligación de mantener y alimentar en su casa y compañía, vestir, calzar y suministrar todo lo necesario a la vida humana, así en el estado de salud como en el de enfermedad al precitado Señor Julian Fradera su marido…”. En cas que qualsevol dels dos no vulgués fer vida en comú, l’hereu hauria de passar-li una pensió alimentària de 300 lliures catalanes cada trimestre. Quan el seu espòs morís, l’hereu hauria de pagar 200 misses resades. Tot quedava condicionat a què l’esmentat J. Fradera no es tornés a casar. També deixava ordenat al seu hereu que mantingués a la germana de Teresa, Margarita, que vivia a casa seva. Si no visqués amb l’hereu, aquest l’hauria de compensar amb una pensió alimentària diària d’una pesseta.

En segon lloc deixava a la seva filla Rita, casada amb Miquel Montasell, una casa al carrer de la Baixada de Sant Ramon de Mataró; una finca ubicada a Canyamars, anomenada Camp d’en Rimbles, llogada a Miquel Roig i; finalment, 1.000 lliures catalanes.  L’hereu tindria potestat per recuperar la casa, pagant 1.000 lliures catalanes, i el camp pagant 1.500 lliures catalanes. La Teresa incloïa al testament la condonació del manteniment que va fer durant dos anys de la Rita, el seu home (Miquel Montasell, un fuster de Canyamars) i un oficial de fusteria[22].

En tercer lloc, a la seva filla Maria Fradera, casada amb Bernardo Bruguera, li deixava com a llegítima una finca a Santa Maria de Palautordera comprada a l’any 1855 i un preu de compra de 1.325 lliures catalanes. També llegava una segona finca al mateix municipi vallesà que la testadora va heretar del seu pare. A aquests béns immobles, calia afegir un llegat de 800 lliures catalanes.

En quart lloc, a la seva neta Teresa (Maltas i Fradera), filla de la seva difunta filla Antònia, deixava 3.000 lliures catalanes que es lliurarien quan contragués matrimoni[23]. L’hereu podia substituir  aquesta quantitat per una finca, amb “pacto de retro”.

En cinquè i últim lloc, Teresa instituïa hereu universal al seu fill Josep Fradera i Llibre i als fills d’aquest. L’hereu podria elegir l’ordre; si no, l’ordre seria el de naixement i amb preferència l’ordre masculí sobre el femení.

Afegia, per acabar, que en cas que els hereus no poguessin o volguessin acceptar l’herència, els béns testats passarien, en aquest ordre: a la seva neta Teresa amb els seus fills i a les seves germanes, Rita i Maria.

Quan el novembre de 1868 es repartien els béns dels Llibre entre els seus hereus, la testamentaria resumia el valor dels béns llegats: Josep Fradera rebia un total de 103.130 escuts (1% d’impostos); la seva filla Rita 800 escuts; mentre que la seva filla Maria rebia 1.681 escuts.

La descripció dels béns llegats es resumia de la forma següent: “heredad y tierras en el pueblo de Dosrius, otras en el de Cañamas, una casa en Palau-Tordera, dos otras en la presente ciudad y veinticinco distintas partidas de censo de capitalidad, juntos, cinco mil doscientos sesenta y ocho escudos, doscientas veintiuna milésimas[24].

L’hereu, en Josep Fradera i Llibre, dedicat a la pagesia, es casaria amb Carme Pujol Vidal. Un dels seus fills seria el prohom a les primeres dècades del segle XX, Josep Fradera i Pujol, nascut a l’any 1887 i casat amb Montserrat de Palau i Fonrodona. Amb ell s’extingia definitivament l’associació del patrimoni familiar i el cognom Llibre.

ANNEX 1: Contracte d’arrendament a mitjan segle XIX[25]

Dich yo Teresa Fradera y Llibre com arrendo a Joseph Serra, un cos de la casa de Can Guitar junt ab part tamvé de terras de conreu y un tros de Alcinar conforma tot ya hute asañalat; per preu de vin duros cada any y un parell de Gallinas per Nadal bona y llevadoras; comensant lo arrendament lo dia primer de Agost y finint lo dia ultim de Juriol baix los pactes seguents:

Primo Sebra dit Joseph Serra que tot els tems estara en dita casa no podra espurgar ni tallar ningunt dels abras se encuantran en las terras li son aseñaladas sens llicencia del amo.

Mes sebra dit Joseph Serra, que no pot criar més que cuatre gallinas u caps de biram a no ser que senebinguiant ab laltre estadant bey seu.

Mes sebra dit Josep Serra no pot criar cabras ni crastats ni animal per portar lleña.

Mes sebra dit Joseph Serra, que tot altems estiga en dita casa estara obligat adovar a costas suas, junt ab laltre estadant bey seu lo cami de farradura que be de Llavaneras y pasa per la casa de Can Gitar tot lo tros que dit amo confronta ab dit camí; y axo sera sempre y cuan lo amo hu mania.

Mes sebra dit Josep Serra que sempre y cuant sent bulgui anar hu ve lo amo lo bulgui treurel deguint donarse lunt al altre un añ de tems, y dit despediment degi ser donat per Sant Pera y Sant Feliu del mes de Agost; y que en dit añ ultimt de estar en la casa no puga restublar ninguna torra de dita casa en ningunt yenero de gra.

Mes sebra dit Josep Serra que totas la palla y fems se faciant en dita casa deguiant consumirse en la matexa casa, y que lultimt añ de estar en dita casa yqualment las degui dexar en dita casa encara que ell no ni axi trobada.

Mes sebra dit Josep Serra que degi tenit pagat lo arrendament y gallinas tots los añs que estiga en dita casa antes de cumplir lo añ y en cas de no tinguia, lo amo sempre facultats per traurel en continent.

Mes sebra dit Joseph Serra que no pot criar besta bovi sens consentiment del amo y en cas de fero sens intervencio del amo tinga facultats dit amo per ferli traurer en continent.

Baix estos pactes han conbingut una part y altre dels cuals ne firmant una obligacio en cumplir cuan preve dit contracte obligant tots sos bens un part y altre moblas hu inmobles.

Cañamas, 17 Jane de 1854 per la ma firmo Joseph Fradera y Llibre.

Notes 

[1] Sobre l’estament nobiliari vegeu RAMIS NIETO, Josep, “L’origen del títol nobiliari Marquesat de Castelldosrius: Manuel de Sentmenat i de Lanuza”, adosrius.wordpress.com; sobre l’aristocràcia, RAMIS NIETO, Josep, “Arnau de Mercader i de Zufía. Comte de Bell-Lloc. Aproximació a la seva biografia a través de la premsa local”, Revista Fonts, núm. 68, octubre 2016, pàgs. 31-35; sobre la burgesia estiuejant, vegeu RAMIS NIETO, Josep, “Pere Prats Vidal. Un dandi a Canyamars i dues nissagues”, adosrius.wordpress.com.

[2] Sobre els Vallmajor vegeu SUBIÑÀ, Enric; CAPDEVILA, Alexandra; RAMIS, Josep, “Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mitjana i l’Època Contemporània”, Col·lecció documents i estudis maresmencs, 4, 2018. D’especial interès és el capítol a càrrec d’A. Capdevila, un estudi ampli i profund sobre els mecanismes de reproducció social d’aquesta família de pagesos.

[3] Arxiu Comarcal de Maresme (ACM), ACM70-226. Plec de documents de Can Llibre de Dosrius (1553-1891).

[4] L’acta apareix al foli 194 v del Llibre del Sindicat Remença del 1448, custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona.

[5] SUBIÑÀ, Enric, “Dosrius al segle XV (Un estudi a través dels testaments)”, II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Grup d’Història del Casal, 2003, pàg. 198.

[6] Els Llibre apareixen també de forma marginal en un capbreu de finals del segle XV. Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius, 1122.11.1. Capbreus generals de la baronia.

[7] Una altra línia familiar seria la constituïda pel matrimoni de Francesch i Montserrada i els seus tres fills: Maria Agna Llibre (1586), Jaume Llibre (1591) i Joan Pau (1596).

[8] RAMIS NIETO, Josep, “El Capbreu d’Enric de Sentmenat. Dosrius a finals del segle XVI (I). Transcripció i toponímia”, adosrius.wordpress.com.

[9] SUBIÑÀ, Enric; CAPDEVILA, Alexandra; RAMIS, Josep, “Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mitjana i l’Època Contemporània”, “Col·lecció documents i estudis maresmencs”, 4, 2018, pàg. 50.

[10] ACM, ACM70-226-T2-14. Esborrany de capítols matrimonials entre Josep Llibre i Clara Gibert.

[11] ACM, ACM70-226-T2-16. Concessió dels drets d’utilització d’una font; ACM70-226-T2-11. Documents relatius a una font. Sobre els Intendents a l’època i el Reial Patrimoni, vegeu ESCARTIN i SANCHEZ, Eduard, “Els intendents de Catalunya en el regnat de Carles III”.

[12] ACM, ACM70-226-T2-27. Definició i Àpoca a favor de Jaume Llibre de la Pesa del Roca d’en Torras.

[13] ACM, ACM70-226-T2-29. Inventari “post mortem” dels bens deixats per Jaume Llibre i Gorchs.

[14] La finca de Can Valls, a la qual assignàvem 57 hectàrees de superfície, corresponents a 155 quarteres, a l’estudi de l’amillarament, apareix amb 61 hectàrees, corresponents a 168 quarteres a l’inventari “post-mortem” de 1868.

[15] El nombre de finques a nom dels Llibre era de 20, repartides entre Canyamars i Dosrius; el producte líquid imposable era de 26.258 rals de billó, pels quals Teresa Llibre pagaria 3.807 rals de billó. En el rànquing impositiu, als Llibre seguien els Vallmajor i els Arenas. RAMIS NIETO, Josep, “Hisendats, guardes jurats i furtius. La concentració de la propietat rústica al Dosrius de mitjans del segle XIX”, adosrius.wordpress.com; ACM, ACM70-226-T2-34. Recaptació de contribucions.

[16] ALSINA, Neus i altres, “Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius”, Diputació de Barcelona. I.RR. 03/083.

[17] Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc, d’espigues amb arestes o sense, que es cultiva arreu del món.

[18] Mescla de blat i sègol o ordi.

[19] ACM, ACM70-226-T2-26. Lligall amb àpoca i promesa de dotació econòmica.

[20] El segon cognom era Gorchs, però per error o per voluntat d’en Josep, utilitzava el cognom Blancafort.

[21] ACM, ACM70-226-T2-32. Testament de Josep Llibre i Blancafort.

[22] En el codicil que Teresa Llibre redactaria a l’octubre de 1857, feia constar que havia lliurat al matrimoni de la Rita i d’en Miquel 1.500 lliures en substitució de la casa de Mataró i del llegat de 1.000 lliures expressats al testament.

[23] El matrimoni de Teresa es va produir a l’any 1860.

[24] ACM, ACM70-226-T2-15. Testament i Codicil de Teresa Llibre i Gel.

[25] ACM, ACM70-226-T2-4. Document d’arrendament.

Anuncis