Durant aquest pont de l’1 de maig ha tingut lloc a Dosrius i Canyamars la tradicional festa de la Plantada del Maig, una de les moltes activitats folklòriques que durant el mes de maig se celebren per tota Catalunya i que tenen arrelament especial en pobles i viles d’entorn forestal del Maresme com Òrrius, Dosrius i Canyamars.

La festa de la Plantada del Maig s’inscriu en un conjunt de tradicions europees que tenen com a protagonista a un element de la natura tan simbòlic com és l’arbre i que encarna a la vegada la pervivència i la regeneració.

Són molts els rituals que se celebren a Catalunya consistents en el culte a l’arbre i que simbolitzen el caràcter cíclic de la vida i de la natura. Aquestes manifestacions culturals tenen lloc al llarg de tot l’any però es concentren al solstici d’hivern (tió, arbre de Nadal, Festa del Pi de Centelles,…) i durant el maig. Són diverses les interpretacions antropològiques que s’han fet d’aquests actes culturals i, sigui amb un caràcter sagrat o profà, són sens dubte manifestacions rellevants de cohesió social.

La Plantada del Maig se celebra a una trentena de poblacions catalanes. La Plantada d’Òrrius és una de les més conegudes, amb la singularitat que durant la matinada, una vegada feta la plantada, els joves recorren el poble i s’enduen objectes dels patis de les cases o del mobiliari urbà per dipositar-los al peu del pollancre com a penyores.

A Canyamars i Dosrius, la Plantada se celebra el darrer dia d’abril i tradicionalment hi ha hagut una forta rivalitat entre els dos veïnats, aspecte que històricament ha estat una tònica en molts altres aspectes. Fa uns anys la Plantada a Dosrius es feia amb una grua, però actualment la Plantada es fa manualment als dos pobles.

El ritual és molt similar. Durant la tarda-vespre del darrer dia d’abril, els veïns localitzen l’arbre que es plantarà en un bosc de ribera proper. Es tala i és transportat fins a la plaça del poble on hi ha un forat fet a terra que és destapat; pelen l’escorça de l’arbre fins ben amunt i deixen una o més de les branques a tocar de la copa. Amb cordes, eines de ferro i la perícia dels voluntaris més experimentats, l’arbre s’encasta en el forat i acaba assolint la verticalitat.