Article en PDF

Introducció

Durant la segona meitat del segle XIX es produiria a bona part de Catalunya el que podríem anomenar una explosió creadora de diferents documents cartogràfics. Probablement la categoria cartogràfica per excel·lència seria aquella associada a la reforma tributària de 1845 i plasmada en atles i plànols parcel·laris que es van elaborar amb especial intensitat durant el període comprès entre els anys 1848 i 1854.

Molts d’aquests productes cartogràfics han estat digitalitzats per diverses institucions durant els darrers anys (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona,…) i es poden trobar amb relativa facilitat a través de plataformes de cerca com la de la Memòria Digital de Catalunya.

Plano geométrico parcelario del término municipal de Teyá. 1865 (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona)

No descobrirem aquí que la cartografia històrica és una font d’incalculable valor no només per al geògraf sinó també per a l’historiador, ja que en aquella trobarà informació molt valuosa sobre la toponímia, l’evolució del paisatge urbà i agrari o l’anhel de les autoritats de racionalitzar i gestionar el territori i la població que hi residia. Però sí ens agradaria emfatitzar que la disponibilitat telemàtica de les representacions cartogràfiques ens permet treballar d’una forma més precisa i eficaç que quan amb les dificultats conegudes disposàvem només d’accés al document en paper[1].

Abans però que la febre cartogràfica arribés a les comarques catalanes durant la segona meitat vuitcentista, la riera d’Argentona i especialment el seu tram final serien cartografiades o representades gràficament durant la primera meitat del segle XIX. El motiu que el delta de la riera suscités l’atenció de l’administració eren els plets que durant segles es venien produint entre particulars sobre la utilització de l’aigua que transcorria per la seva conca i que aquells utilitzaven per al reg o el moviment dels molins.

El plànol de la Riera d’Argentona de 1817

Els primers plànols que examinarem tenen el seu origen quan a l’any 1806 Magdalena Caldas i Mauri va sol·licitar permís per seguir regant els seus horts, com ho havien fet els seus avantpassats, amb les aigües sobreres del rec del molí de Costabella. Diversos terratinents de Mataró es van oposar a les pretensions de Caldas i aquesta va iniciar un plet contra Josep Antoni Lledó i Jofre, Josep Boet i Queralt, la marquesa de Moja i altres. Després de la Guerra del Francès, el fill de Caldas continuaria amb el plet i la Batllia General va decidir unir aquesta causa a altres conflictes més antics sense resoldre, ordenant la confecció d’un informe exhaustiu sobre l’ús i l’aprofitament de l’aigua de la conca. El projecte d’aprofitaments elaborat va obtenir la sanció reial a l’octubre de 1817 i per il·lustrar-lo es van confeccionar com a mínim dos plànols[2].

Ambdós plànols porten per nom Plan geométrico de las tierras situadas en los términos de Argentona y Cabrera que riegan con las aguas que reune la acequia de los Molinos harineros de Dn Juan y Dn Joséf Antonio Palau, de Antonio Gual y de Dª Mariana Campllonch y Jofre, estan datats a l’any 1817 i el seu autor és Tomàs Soler i Ferrer.

Hem pogut localitzar les dues parts del primer (a), corresponent al tram de la riera fins a la desembocadura i la franja paral·lela a la costa, mentre que del segon (b) només hem localitzat la part de la desembocadura. Tot sembla indicar que el primer és una versió preliminar del segon, atès que aquest darrer conté la llegenda i hi conté una major varietat cromàtica.

El primer plànol arrenca per la seva part septentrional des del Torrent de Cirers, a tocar de la Capella de la Mare de Déu del Viver i s’estén fins al mar, amb finques que a la desembocadura són perpendiculars al mar en la riba esquerra de la riera, i paral·leles al mar en la seva riba dreta.

Del seu autor, Tomàs Soler i Ferrer, cal destacar que va continuar les obres de la Llotja de Barcelona i el projecte del canal d’Urgell, iniciades pel seu pare, Joan Soler i Faneca. Com el seu progenitor, Tomàs Soler va treballar com a arquitecte per a la Intendència i a l’any 1816 continuaria com a arquitecte de la Batllia del Reial Patrimoni de Catalunya. El seu treball més important per a l’Administració va ser l’aixecament, a l’any 1836, del plànol dels territoris que regava el Rec Comtal de Barcelona.

 

Plànol de la Riera d’Argentona. 1817 (a)

Plànol de la Riera d’Argentona. 1817 (b)

Els plànols de la Riera d’Argentona de la dècada dels 30

A la dècada dels trenta del segle XIX, un segon plet entre particulars seria l’origen de l’aixecament de tres representacions cartogràfiques més de la Riera d’Argentona. El contenciós es va originar per les aigües del veïnat de Lladó. La pretensió d’establiment sobre les aigües de la riera de Lladó per part de Manel Romeu (hereu del propietari del Mas Viver) i de la seva mare Teresa Vilardebó va trobar l’oposició de Joan Pujades, propietari del mas Cirés i de Joan de Palau  de Soler, propietari dels masos Mateu i Portell del Cros. La intervenció de la Batllia, amb l’enviament de l’arquitecte per fer un plànol, acabaria amb el plet a l’any 1836, quan es va fer un establiment a parts iguals entre els Pujades i els Romeu[3].

Fruit de tot aquest contenciós sobre l’aprofitament de les aigües al veïnat de Lladó, es van elaborar tres documents cartogràfics.

El primer porta per títol Croquis que muestra una parte de la riera de Argentona, en el término del mismo nombre, con el torrente de Lledó o de Cirés, y sus brazos, objeto del litigio presentado que enfrenta a los tutores de los hijos de Manuel Romeu contra Luis Pujadas por el establecimiento de sus aguas (c). Es tracta d’una representació molt simple presentada amb un escrit d’11 de maig de 1833 per part dels tutors de Manel Romeu en el tribunal de la Batllia General del Reial Patrimoni. Formalment és un manuscrit en tinta acolorida a la aiguada en blau, vermell, gris i ocre, amb unes dimensions de 27 x 19 cm (full de 37 x 49 cm), estan marcats els quatre punts cardinals i es dibuixen en alçat determinades cases per establir la seva ubicació.

El segon document porta per títol Plan que de mostra las terras de Rumeu al Ribes y de altaus Bains de Arjendona (Plano de parte del curso del torrente de Cirers en el término de Argentona indicando la situación de diversos terrenos y minas de agua objeto de litigio) (d). Està elaborat per Desideri Puig en nom de la Batllia General del Reial Patrimoni de Catalunya i es tracta d’un plànol presentat amb escrit de 1834, per part dels tutors i curadors dels menors del difunt Manel Romeu.

En el pla formal, la representació té unes mides de 140 x 83 cm. i està confeccionada en tinta acolorida a l’aiguada en tons ocres i carmí.

El plànol va acompanyat d’una explicació amb clau alfabètica indicant els propietaris dels terrenys i la ubicació de pous i mines.

El tercer i darrer document de la dècada i vinculat amb el plet entre els Romeu, els Pujades i els Palau, està elaborat el 3 de juny de 1835. Porta per títol Plan topográfico de los terrenos sobre que versa la cuestión entre los Tutores y Curadores de los menores de D. Manuel Romeu y D. Luis Pujadas en el cual se marcan con ecsactitud las respectivas propiedades, principio y curso de las minas que se pretenden ejecutar y demás puntos comprendidos dentro dicho terreno, levantado en virtud de los autos de 12 Setiembre de 1834 y 10 de Marzo de 1835 proferidos por el Sor. Bayle Genl. del Real Patrimonio, en méritos del expediente vertiente entre dichos litigantes en el referido Tribunal (e).

El plànol està elaborat per Joan Soler Mestres, fill de Tomàs Soler i Mestre, autor del qual hem parlat anteriorment,  en nom de la Batllia General del Reial Patrimoni de Catalunya i acompanya  l’informe de l’arquitecte de la Batllia de 10 de juny de 1835.

Formalment, el plànol té unes dimensions de 54 x 99 cm. i conté una àmplia explicació amb clau alfabètica i diverses anotacions sobre el plànol, indicant parcel·les, mines d’aigua, camins, pous, cases i noms de diversos propietaris. També dibuixa conreus i arbrat, amb el relleu representat mitjançant ombrejat.

“Croquis que muestra una parte de la riera de Argentona, en el término del mismo nombre…”(c)

“Plan que de mostra las terras de Rumeu al Ribes y de altaus Bains de Arjendona…” (d)

“Plan topográfico de los terrenos sobre que versa la cuestión…” (e)

Notes

[1] Sobre la cartografia parcel·lària durant la segona meitat del segle XIX a la província de Barcelona, vegeu: NADAL, Francesc; URTEAGA, Luis i MURO, José Ignacio, “El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895)”, Diputació de Barcelona, 2006. Sobre Dosrius i la documentació cartogràfica, vegeu RAMIS NIETO, Josep, “L’atles parcel·lari de Dosrius (1851-1853)” i “El poble de Dosrius abans de la dècada de les estadístiques”, adosrius.wordpress.com.

[2] RODRÍGUEZ OLIVARES, M. Luz, “Tomás Soler y Ferrer, arquitecto de la Bailía General del Real Patrimonio de Cataluña”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 77, juny 2014, p. 221-252.

[3] SUBIÑA I COLL, Enric, “Concessions per buscar aigua i els seus conflictes. El cas d’Argentona (El Maresme) (Segles XVI-XIX)”, XXVIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2011.