Article en PDF

Podria semblar que la població d’un municipi com el de Dosrius, que durant bona part de la seva història s’ha dedicat a treballar al camp, seria poc procliu a nodrir amb els seus planços les files del clericat secular. Però diversos factors facilitarien que alguns dels seus habitants s’haguessin dedicat al sacerdoci.

El primer seria la tradicional religiositat dels diversos nuclis de població i dels seus moradors. En aquest sentit caldria recordar l’antiguitat de les tres parròquies del municipi: la de Sant Aciscle i Santa Victòria de Dosrius, la de Sant Esteve de Canyamars i la de Sant Andreu del Far, totes elles fundades durant l’Edat Mijana.

Un segon factor rauria en el fet que alguns dels espais eclesiàstics dosriuencs van constituir-se en veritables espais de peregrinació o romiatge per als habitants dels pobles veïns. Així ens trobem que a partir del segle XVI, el Santuari de la Mare de Deú del Corredor es convertiria en lloc de romiatge per als fidels de diversos pobles del Maresme i del Vallès Oriental o que la capella de Sant Llop atregués, a partir del segle XVIII, a molts vilatans del Maresme central.

Un tercer motiu que podria propiciar el recurs al sacerdoci es vincularia amb la manca de sortida social per als cabalers de les famílies camperoles més acomodades.

Gràcies a la disponibilitat d’una base de dades elaborada a partir de les dades de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, sabem que entre 1757 i 2007, cinc habitants nascuts a Dosrius van ser ordenats sacerdots[1].

El primer d’aquests dosriuencs de què tenim notícia és JOAN HOMS ARENAS. En Joan va néixer a Canyamars el 23 de juny de 1843; era el fill primogènit del matrimoni entre Magí Homs i Maria Arenas, els quals van tenir en total 2 fills i 3 filles en un interval de 9 anys. En Magí era en aquell temps un dels hisendats més importants del poble[2] i el trobem com el primer candidat a la llista de suplents per nomenar jutge de pau a l’any 1856 i el primer dels pares components de la Comisión Local de Instrucción Primaria del Pueblo de Dosrius y Agregados a l’any 1857.

De Joan sabem a més que va morir el 10 de febrer de 1902 al municipi llobregatenc de Sant Esteve Sesrovires.

El segon ciutadà localitzat és MELCIOR POU JUVANY. Va néixer el 13 de desembre de 1873 a Dosrius i era el segon fill de Jaume Pou i Josepa Juvany, matrimoni que va tenir també dues filles.

De Melcior sabem que va ser ordenat a Barcelona el 5 de març de 1898 i que moriria assassinat al Barri del Morrot de Barcelona el 20 d’agost de 1936.

Un tercer dosriuenc ordenat capellà va ser JOSEP ROVIRA HOMS. Era fill del matrimoni d’Epifani Rovira i Teresa Homs i va néixer el 10 d’octubre de 1880. Tenia un germà més gran, en Felicià, i dos germans més joves, en Lluís i la Rosa. La seva mare era segurament Teresa Homs Arenas, germana de Joan Homs Arenas, de qui hem parlat més amunt.

Josep va ser ordenat l’any 1905 i moriria el 23 de juliol de 1949.

JOSEP RIUS MASSUET és el quart dels nostres protagonistes. Va néixer a Canyamars el 27 de gener de 1882. Era fill de Francesc i de Teresa. El matrimoni va tenir 7 fills i Josep era el cinquè.

Josep Rius va ser ordenat a Vic el 22 de setembre de 1906 i durant la Guerra Civil el trobem residint a la finca Rius de Canyamars, de la qual va haver de marxar per la pressió dels milicians el 16 d’agost de 1936. Moriria a Canyamars el 21 de gener de 1960.

Finalment i en cinquè lloc, cal parlar de JOSEP JUVANY JUVANY. Desconeixem la seva filiació familiar. Sabem però que era germà de Tomàs Juvany Juvany, qui va ser perseguit per la FAI durant la Guerra Civil per haver estat secretari del grup de Dosrius de la Federació de Joves Cristians en els anys 1932-1934. Abans de la guerra, Tomàs pertanyia a Acció Catòlica i una vegada acabat el conflicte va fer-se membre de la Falange.

De Josep sabem que va ser ordenat a Barcelona el 6 de juny de 1936, nomenat arxiprest de Mataró el gener de 1969[3] i que va morir a Mataró l’11 de setembre de 1969.

Notes

[1] “Preveres diocesans de Barcelona (1757-2007)”, document electrònic a cura de Víctor Olivé Turu i Maria Dolors Saperas Lardíez.

[2] Era el vuitè major contribuent del municipi a l’amillarament de 1853 i era el propietari de 20 finques diferents.

[3] “La Vanguardia” (15-1-1969).