Etiquetes

Article en PDF

Durant els anys centrals del segle XIX (1849-1854), els anys en què Enrique Antonio Berro va estar al capdavant de l’estadística provincial de Barcelona, es van aixecar 83 mapes parcel·laris municipals. Aquestes representacions cartogràfiques obeïen a la necessitat de gestionar d’una forma més acurada la contribució territorial que es va implantar amb la reforma fiscal de 1845.

El primer plànol parcel·lari que es va aixecar a la província de Barcelona va ser precisament el de la seva capital (1851). Els treballs parcel·laris es van estendre ràpidament als partits judicials de Mataró i Arenys de Mar. Durant aquests primers anys de la dècada dels cinquanta s’acabarien aixecant mapes parcel·laris en 9 municipis del partit de Mataró, la capital inclosa[1].

També al terme municipal de Dosrius, ja aleshores un dels més extensos de la comarca del Maresme, es va procedir a l’elaboració dels mapes parcel·laris. La pressió per part de la Comissió provincial d’Estadística sobre l’Ajuntament durant l’any 1852 va portar als regidors a encarregar la confecció dels diversos mapes que cobririen la totalitat del municipi.

Amb anterioritat, però, l’agrimensor Josep Francesc Soler havia aixecat el plànol parcel·lari que portava per nom “Parroquia de A Far. Baronía de Llinás. Partido de Granollers. Año 1850”. El Far, o Alfar, com es coneixia la part septentrional del municipi de Dosrius, formava part d’aquest des què a l’any 1836 va deixar de formar part del municipi de Llinars del Vallès. El plànol, a escala 1:5000 i amb unes dimensions de 148,5 cm. x 72 cm., representava el parcel·lari numerat amb la identificació alfabètica dels usos del sòl i llistava una relació dels propietaris de les parcel·les, amb una superfície total de 2.232 quarteres i 5 quartans.

El gruix dels mapes, custodiats a l’Arxiu Municipal de Dosrius, són els pertanyents als altres dos districtes del terme municipal: Dosrius i Canyamars. Els 25 mapes dels dos districtes formen el que s’anomena un atles parcel·lari i van ser dibuixats a l’any 1853 per l’agrimensor Daniel Sans, qui també va ser autor de l’atles realitzat a l’any 1862 del terme jurisdiccional d’Arenys de Munt així com del plànol que va confeccionar d’una peça de terra propietat del Joaquim Mercader, comte de Belloc. Sabem a més que era natural de i resident a Caldes d’Estrac i que en el moment en què va dibuixar l’atles de Dosrius tenia 26 anys[2].

L’atles de Dosrius, com comentàvem més amunt, està integrat per 25 mapes: 11 pertanyen al districte de Canyamars i 14 al de Dosrius. Tots estan elaborats amb escala numèrica d’1:2500 i escala gràfica en canes catalanes, amb unes dimensions de 80,5 cm. per 58,5 cm. La informació sobre l’autor i altres detalls sobre el conjunt dels mapes es troben al darrer mapa de la sèrie de cada districte que representa la part corresponent als nuclis urbans.

En el cas de Canyamars, la informació es troba al mapa número 11, secció L, anomenada “El veïnat”: “Contiene el perímetro del término de Cañamas tres mil quinientas ochenta y cinco cuarteras ocho cuartanes tres picotines de tierra de á 1518 canas cuadradas.”. En el cas de Dosrius, la informació es localitza al mapa número 14, secció O, anomenada “El Pueblo”: “Contiene el perímetro del Término de Dosrius tres mil seiscientos sesenta y una cuarteras siete cuartanes un picotín de tierra de á 1518 ¾ canas cuadradas”.

La  suma de la superfície cartografiada de les tres seccions (El Far, Canyamars i Dosrius) és de 35,09 kilòmetres quadrats, el que suposaria una desviació de 5,61 kilòmetres quadrats respecte a la superfície que informa l’Institut d’Estadística de Catalunya, comprensible donades les limitacions tècniques de l’època que estem estudiant. 

Quarteres Canes quadrades Metres quadrats[3]
El Far 2.232 3.389.850,00 8.264.454,30
Canyamars 3.585 5.444.718,75 13.274.224,31
Dosrius 3.661 5.560.143,75 13.555.630,46
Total del municipi 9.478 14.394.712,50 35.094.309,08

Taula 1. Superfície dels districtes de Dosrius segons els mapes parcel·laris

L’objectiu principal dels mapes parcel·laris era establir la delimitació territorial de les finques dels titulars de propietat rústica del municipi sotmesos a la Contribució d’immobles, conreu i ramaderia, establint la seva superfície i els usos del sòl (conreu i explotació forestal, fonamentalment). Als mapes podem observar que el territori està delimitat perifèricament (amb tinta taronja) i que al seu interior s’identifiquen les finques amb un número de color vermell i que les parts de les finques s’identifiquen amb una lletra de color blau: A (albereda); B (bosc); R (conreu de regadiu); S (conreu de secà); V (vinya) i Y (erm).

A la taula número 2 hem llistat la denominació de cada secció i les finques inventariades a cada mapa.

 

Districte Mapa Secció Denominació Número Finca Inicial Número Finca Final
Canyamars Núm. 1 Secció A Sot del Gall 1 7
Canyamars Núm. 2 Secció B Penjacáns 8 23
Canyamars Núm. 3 Secció C Rupit 24 24
Canyamars Núm. 4 Secció D Serra de Ballalta 25 29
Canyamars Núm. 5 Secció E Casa Llibra 30 32
Canyamars Núm. 6 Secció F Augell 33 49
Canyamars Núm. 7 Secció G Los Rauréts 50 58
Canyamars Núm. 8 Secció H Font de Oms 59 75
Canyamars Núm. 9 Secció Y Las Pasolas 76 93
Canyamars Núm. 10 Secció J Sot de Larca 94 104
Canyamars Núm. 11 Secció L El Veinát 105 133
Dosrius Núm. 1 Secció A Casa Guinardó 1 5
Dosrius Núm. 2 Secció B Casa Valls 6 6
Dosrius Núm. 3 Secció C El Biról 7 13
Dosrius Núm. 4 Secció D El Larit 14 24
Dosrius Núm. 5 Secció E Casa Selva 25 34
Dosrius Núm. 6 Secció F San Llop 35 69
Dosrius Núm. 7 Secció G Nogueras de Mañans 70 88
Dosrius Núm. 8 Secció H Mañans 89 123
Dosrius Núm. 9 Secció Y La Creu 124 162
Dosrius Núm. 10 Secció J Cul de Baca 163 180
Dosrius Núm. 11 Secció L Casa Ribót 181 182
Dosrius Núm. 12 Secció M Puig Padròs 183 183
Dosrius Núm. 13 Secció N Casa Margenàt 184 190
Dosrius Núm. 14 Secció O El Pueblo 191 234

Taula 2. Seccions i finques als mapes parcel·laris de Dosrius

Apareixen també altres elements, com els camins i les carreteres (amb tinta negra); les rieres, torrents i rierols (tinta blava) i també les edificacions, amb una representació aproximada de la seva planta (amb tinta de color vermell) així com la delimitació dels patis contigus a les cases, la representació de les basses (color blau) i les eres per batre les messes.

Els mapes constitueixen un recurs molt interessant per als estudis d’història agrària, donat que ens mostren gràficament la distribució de les propietats, la forma de les parcel·les i el tipus de conreu a què es dedicaven les mateixes. Als diversos amillaraments, sota l’epígraf del propietari, apareixen les finques amb el número que li correspon al mapa parcel·lari. A la taula 3 es poden resseguir les finques de les quals Pablo Vallmajó era titular.

 

Veïnat Secció de la finca Lletra secció Número Quarteres Hectàrees
D San Llop F 61 1 0,37
D Cul de Baca J 180 25 9,26
D Casa Ribót L 182 205 75,91
D Puig Padròs M 183 207 76,65
D Casa Margenàt N 184 81 29,99
D El Pueblo O 172 106 39,25
D Casa (Casa Selva) E 33

Taula 3. Finques propietat de Pau Vallmajor

Com es pot observar al mapa de la secció de Casa Ribot, la finca 182, de 76 hectàrees, ocupava més de la meitat de la secció. La finca afrontava al sud amb el camí que portava a la Roca del Vallès, a ponent amb el terme municipal de Llinars del Vallès i a llevant amb la Riera de Rials (o Riera del Far). La finca tenia tres parcel·les: dues dedicades al bosc i una central, d’unes 20 hectàrees, dedicada a la vinya i orientada probablement cap a l’est i el sud.

Però també és destacable la informació toponímica que els mapes. Als parcel·laris de Dosrius aquesta informació és molt escassa. Tanmateix, a la taula 4 hem recollit els topònims que apareixen a cadascun dels mapes.

 

Denominació Topònim 1 Topònim 2 Topònim 3 Topònim 4 Topònim 5
Sot del Gall Camino de la creu de Guilá Riera de Cañamas
Penjacáns Riera de Cañamas
Rupit Torrente de Rupit Camino de la Marina
Serra de Ballalta Riera de Casa Llibra Camino den Bellalta Riera de Cañamas Casa Vallalta
Casa Llibra Camino de Bellalta Riera de casa Llibra Camino de Mataró Can Rogent Can Llibra
Augell Riera de Cañamas Riera de casa Llibra
Los Rauréts Riera de Casa Llibra Camino de Mataró Casa Guitart
Font de Oms Riera de Casa Llibra Carretera de Mataró
Las Pasolas Riera de Cañamas Riera de casa Llibra
Sot de Larca Riera de Cañamas
El Veinát Riera de Cañamas
Casa Guinardó Torrente de Casa Valls
Casa Valls Torrente de Casa Valls
El Biról Riera de Cañamas Torrente de Birol
El Larit Torrente de Casa Valls Riera de Cañamas
Casa Selva Riera de Cañamas Camino de Mataró
San Llop Riera de Cañamas Camino de San Llop Torrente de Casa Rovira Camino de Casa Nogueras Camino de Can Areñs
Nogueras de Mañans Camino de Casa Nogueras
Mañans Riera de Cañamas Torrente de Mañans
La Creu Riera de Cañamas Torrente de Mañans Camino de la casa Seva
Cul de Baca Camino de la Roca Carretera de Cardedia Riera de Cañamas
Casa Ribót Camino de Cardedeu Torrente de Rials Camino de la Roca
Puig Padròs Torrente de Rials Camino de Llinas
Casa Margenàt Torrente de Rials Torrente den Gabarra Carretera de Alfar
El Pueblo Carretera de Alfar Camino de Argentona Camino de la Roca

Taula 4. Toponímia als mapes parcel·laris de Dosrius

Notes

[1] NADAL, Francesc i altres, “El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895)”, Diputació de Barcelona, 2006.

[2] Pel passi de radi que se li va expedir, sabem que visitaria Dosrius el dia 24 de setembre de 1852. Arxiu Municipal de Dosrius.

[3] Hem utilitzat la conversió de 2,438 m2 una cana quadrada.

Advertisements