Etiquetes

Article en PDF

En moments com els actuals, quan els conflictes bèl·lics, les crisis humanitàries o la repressió política a altres països fa que milers de refugiats truquin a la porta de les nostres consciències, es desvetllen sentiments contraposats de recel cap al desconegut i de solidaritat cap aquells que han hagut de deixar casa seva per cercar una vida més digna, més segura o més pròspera a països com el nostre.

Catalunya va ser l’escenari, durant la Guerra Civil espanyola, de l’arribada de milers de refugiats de guerra que fugien de les zones conquerides per l’exèrcit que s’havia revoltat contra la República. Es calcula que més d’un milió de persones, entre refugiats i personal de l’administració i de l’exèrcit, arribaren a Catalunya entre el juliol de 1936 i febrer de 1939. La primera onada de desplaçaments tenia el seu origen a l’Aragó, Madrid i Andalusia Oriental; la segona provindria especialment d’Astúries, Cantàbria i d’Euskadi; mentre que la darrera onada de refugiats provenia de les terres de ponent i del sud de Catalunya[1].

El Govern de la Generalitat de Catalunya i la societat civil catalana van assumir la seva responsabilitat històrica d’acollir aquests centenars de milers de refugiats com un esforç més en la seva lluita contra l’ofensiva de les tropes feixistes. En aquest gest de solidaritat, les corporacions locals van tenir un paper especialment important, allotjant i proveint de material als refugiats que les autoritats de la República derivaven a cada poble.

A canvi de l’ajuda rebuda per part dels ajuntaments, aquests rebien com a compensació 2 pessetes per refugiat[2]. La justificació documental de l’ajuda proporcionada es feia a través d’un resum nominal per a cada mes amb el nom del refugiat, el lloc de procedència, el sexe i la seva edat.

Segons Julio Clavijo Ledesma, que ha estudiat el fenomen de la població refugiada a Catalunya durant el conflicte[3], Dosrius va acollir diversos contingents de refugiats des del febrer de 1937 a l’agost de 1938. Les xifres aportades per l’investigador són les següents:

 

Els pocs documents conservats a l’Arxiu Històric de Dosrius, ens aporten uns bocins més d’informació sobre aquest tema. Al juliol de 1938, l’informe de l’Ajuntament assenyalava que els refugiats “…están alojados en un refugio espacioso, contando con habitaciones independientes para cada familia y tienen tarjeta de racionamiento idéntica a la que poseen los vecinos de este pueblo[4]. És probable que el refugi estigués ubicat a la Torre de les Aigües, que havia servit temps enrere com a residència dels enginyers i tècnics de l’aqüeducte de Dosrius a Barcelona[5]. Els refugiats, a més de residència, haurien rebut llits, matalassos, flassades, llençols, coixins i armaris.

Ignorem d’on provenien els refugiats allotjats al poble durant l’any 1937, però sí sabem que el 3 de desembre de 1937 va arribar a Dosrius un grup refugiats que estarien del cert fins a juliol de 1938 i probablement fins a finals de l’estiu del mateix any. Aquest grup, durant el mes de gener de 1938, estava integrat per dos homes d’avançada edat, dones i nens que provenien de Sant Sebastià (10), Irun (6), Hondarribia (6), Madrid (3), Gijón (3). El 2 de gener de 1938, s’afegirà un segon grup de 5 refugiats provinents de Gijón. El nombre de residents i la seva composició variaria a llarg dels següents mesos però continuaria integrat bàsicament per refugiats originaris de pobles i ciutats com Sant Sebastià, Melgar de Yuso (Palència), San Vicente de la Barquera (Cantàbria), Casares (segurament d’Astúries), La Línea de la Concepción (Cadis), Zarza la Mayor (Càceres), Mombeltrán (Àvila), Colunga (Astúries), Bilbao, Haedo (Burgos), Madrid i Gijón.

Notes

[1] Per al tema dels refugiats, vegeu “Els refugiats a Catalunya”, http://www.memoria.cat; SERRALLONGA I URQUIDI, Joan, “Els refugiats i desplaçats a Catalunya durant la Guerra Civil”, L’ordit, 2010.

[2] Ordre del Departament de Finances, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, publicada l’11 d’abril de 1937.

[3] CLAVIJO LEDESMA, Julio, “La política sobre la població refugiada durant la guerra civil 1936-1939”, tesi doctoral a la Universitat de Girona, 2002.

[4] Arxiu Municipal de Dosrius, 4.3.1 Relació de refugiats 1938.

[5] ALSINA, N. i altres, “Inventari del Patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius”, Diputació de Barcelona, 2005.

Advertisements