Etiquetes
En un article publicat recentment dedicat a les consuetes[1] constatàvem que dintre del conjunt d’administracions que cohabitaven a la parròquia de Dosrius a mitjans del segle XVII, la més important era l’Administració de l’Obra. La missió de l’obrer era recaptar fons per a la conservació de la parròquia; a més havia de fer-se càrrec de la custòdia de la plata així com del manteniment de l’aixovar litúrgic i de la resta dels ornaments.
En aquest article analitzarem els comptes de l’Administració[2] en diversos moments de la seva història (principis del segle XVIII, Guerra del Francès i finals del regnat d’Isabel II) per conèixer una mica millor les fonts de finançament i les seves activitats. Els seus comptes no només ens parlaran de l’activitat per mantenir en condicions l’edifici parroquial i el parament litúrgic, o per finançar diverses activitats litúrgiques, sinó que ens permetran també conèixer les possibilitats que aquest tipus de documentació ens ofereix per atansar-nos a la vida econòmica i social de l’Antic Règim.
Els comptes de 1702-1703
L’administració de l’Obra de l’Església tenia una duració de 12 mesos. Quan a mitjans del mes d’agost finalitzava la seva responsabilitat, l’obrer rendia comptes al nou administrador d’allò que havia aplegat i en què havia esmerçat els recursos durant l’any anterior. Tot es faria davant de l’atenta mirada del rector qui segurament intervindria en la seva elecció o nomenament. Durant aquests primers anys del segle XVIII la liquidació resultava en superàvit i el romanent es traspassava a l’exercici posterior en forma d’ingressos. En aquest traspàs d’administració és destacable que s’anota la professió dels obrers, el que ens permetria en un estudi a llarg termini conèixer quins estrats socials o categories professionals es feien càrrec de l’administració més important de la parròquia.
Al capítol d’ingressos, les partides més importants corresponien a la venda del cereal (mestall i forment) i del vi recaptat. Altres productes agraris menys importants serien les faves i el cànem. Desconeixem a hores d’ara quin era l’origen de la recaptació (donatius, cens, …) però en el cas dels cereals és interessant destacar que la comptabilitat deixa constància sobre les quantitats aplegades i sobre el preu del cereal, circumstància que ens permetria fer un estudi sobre l’evolució dels preus a llarg del temps d’uns dels components bàsics de la dieta de la població.
El capítol de despeses és més detallat i ens forneix molta més informació. Ens parla primer de diversos actes litúrgics i el seu parament al llarg de l’any coincidint amb les principals festivitats: per Sant Llop es confeccionaven coques i es feia processó, per Sant Iscle es penjaven neules, es construïa el monument per Setmana Santa, s’anava en processó al Corredor, es feien prèdiques, i en alguns casos el beneficiari d’aquestes despeses era el rector, qui d’aquesta forma afegia alguns recursos a la seva economia domèstica[3].
Les partides més importants, però, del capítol de despeses eren, per un costat, la compra o condicionament de l’aixovar i del parament litúrgic, i per l’altre, el manteniment de l’edifici parroquial. Pel que respecta al primer destaca a l’any 1702 la compra d’una garnatxa (18 lliures), però els recursos també s’esmercen en una capa, en olis, ciris, cera,…; en quant a l’edifici, veiem la intervenció constant que es fa per mantenir les campanes, un element de destacada importància en la vida religiosa i social de l’època i el conjunt de materials que es fan servir (calç, ferro, pedra picada, pega, fusta, cordes, ous). Altres millores implicarien la compra, el transport i la utilització de la calç.
Els diversos assentaments ens parlen també de les professions que eren requerides pels obrers (manobre, fuster, traginer) i dels llocs d’origen de les matèries primeres, com és el cas de Granollers per a la calç.
| Nota del que entrara ala obra de la Iglesia lo present any 1702 essent obrer Bernat Llamosí | |
| Primer rebé del obrer passat qui ere Joseph Estaper | 24 lliures |
| Item per sinch quarteres nou quartans y mitg mestall a raó de 3 lliures las 3 quarteres cada una y las restants dos quarteres nou quartans y mitg a raó de vint y vuyt reals quartera valen | 16 lliures, 16 sous i 4 diners |
| Item per una quartera de forment a raó de 3 lliures i 8 sous la quartera | 3 lliures i 8 sous |
| Item per la part tocant del vi | 6 lliures i 12 sous |
| Item per un quartà de favas | 4 sous |
| Item ha valgut lo pa dels morts | 11 sous |
| Item ala bacina restá | 12 sous |
| Item de caritats | 10 sous i 3 diners |
| Item ha valgut la part tocant del canem | 8 sous |
| Item altres vuyt sous que son de Canyamás tambe del canem quels devian ala Iglesia de Dosrrius y los paga | 8 sous |
| Total: 53 lliures, 9 sous i 7 diners | |
| Compte del ques gastara ala obra de la Iglesia. Lo present any 1702 essent obrer Bernat Llamosi | |
| Primer per moldrer lo blat de las cocas del die de Sant Llop quatres sous dich | 4 sous |
| Item ha donat a Narcy Sala per anar a Granollers a fer guardar la cals | 3 sous |
| Item per una poca de cals per adobar la campana | 2 sous |
| Item per dotse ous per fer lo betum de la campana | 3 sous |
| Item per adobar la campana a Agustí Torras | 3 sous |
| Item per dos tascons de ferro per la campana | 4 sous |
| Item per adobar la capa negre de morts | 3 sous |
| Item per carn quant se aná ha sercar la cals per donar a menjar als traginers perque los amos de las bestias no volgueran paga | 6 sous i 9 diners |
| Item per fer aportar los arreus per la professó del die de Sant Llop | 5 sous |
| Item per adobar la bota de la obra de la Iglesia | 11 sous |
| Item per 300 neulas per lo die de Sant Assiscle | 12 sous |
| Item per cordell per penjar ditas neulas | 3 sous |
| Item per adobar una garnatxa | 3 sous |
| Item per sabó y amidó | 3 sous |
| Item per la cals ques prengué per la obra dela Iglesia a Adria Guinart se doná | 5 lliures i 22 sous |
| Item se ha pagat per una garnatxa entre tela puntas y fer que lo Rector ho ha pagat | 8 lliures i 15 sous |
| Item per unos floreros per lo altar | 1 lliura i 14 sous |
| Item per resta de comptes de las dos obras que lo Rector ho pagá per la obra de Dosrrius ala obra de Canyamás | 2 lliures i 7 sous |
| Item per un nirvi de bou y corda per la campana | 5 sous i 6 diners |
| Item ha Faliu Simon per adobar las Campanas | 1 lliura i 4 sous |
| Item al mestre de casas per adobs de les campanes | 15 sous |
| Item ha Francesch Estaper per fer de manobre | 3 sous |
| Item per fer la escala de la obra de la Iglesia | 14 sous |
| Item al fuster per adobar las campanas | 4 lliures i 10 sous |
| Item per pega per las campanas | 4 sous |
| Item per fer aportar lo blat de Rupit | 1 lliura i 16 sous |
| Item per fer posar una pedra picada ala campana xica | 5 sous |
| Item per fer aportar una quartera de cals | 3 sous |
| Item per lo ciri Pasqual sinch pinyetas de encens y per la cera gomada | 2 lliures i un sou |
| Item per fer aportar los Sants olis | 1 lliura i 4 sous |
| Item per la part tocant de las predicas de la quaresma | 8 lliures |
| Item per fer aportar los arreus per la professó del corredor | 1 lliura i 4 sous |
| (Se li deu) Item un real de vuyt al Rector per la professó | 1 lliura i 8 sous |
| Item per la predica del die de Sant Assiscle | 1 lliura |
| Item per fer y desfer lo munument al fuster | 18 sous |
| Item per conduhir lo vi de la obra al ferrer | 14 sous |
| Item per dos tascons per la campana grossa | 10 sous |
| Total: 48 lliures, 19 sous i 3 diners | |
| Als 19 dies del mes de Agost de 1703.
Bernat Llamosí obrer lo any passat ha donat bo y lleal compte de la administració a Joseph Batlle de la Torre pages obrer novament elegit en presencia de mi Francesch Pecull Prevere y Rector y se ha trobat haver entrat lo any de sa administració 53 lliures, 9 sous i 7 diners i haver gastat 48 lliures, 3 sous i 3 diners, ab lo que resta ala bacina 5 lliures, 4 sous i 4 diners. |
|
Els comptes de 1811-1812
Aproximadament un segle després, durant la Guerra del Francès, el grau de detall dels comptes de l’Administració continuen sent relativament alt. A diferència de principis del segle XVIII, aquests comptes no indiquen la professió de l’obrer però sí el seu nom i les dates del seu exercici.
D’entrada podem observar que l’administració disposava d’un romanent de l’any anterior força important (101 lliures) i que les partides d’ingressos més importants continuen sent els cereals (mestall, forment, rodonell,…) i el vi. Les quantitats comptabilitzades són només la meitat de les que li pertocarien; l’altra meitat hauria anat a parar a mans dels francesos o als regidors en concepte d’arbitri per pagar despeses relacionades amb el conflicte. El problema per a les dades del segle XIX és que no proporcionen el preu per unitat de producte i no tenim elements per adjudicar l’increment del valor dels cereals: increment del preu, increment de la collita,…
Destaquem també altres partides d’ingressos. La venda d’àlbers de la finca de Sant Llop (15 lliures); els estadals[4], dels quals ignorem la seva funció i la forma de treure profit econòmic (23 lliures); l’enterrament a l’edifici de l’església (10 lliures)[5]; la transferència de diners de l’Administració de la Llàntia (25 lliures)[6].
Al capítol de despeses, a més de fer notar que algunes de les partides estan reduïdes a la meitat, atès que els ingressos també havien estat només la meitat, les partides més importants són la compra de cera (40 lliures) segurament per fer els estadals i el préstec que es fa als regidors (23 lliures).
És interessant destacar que a diferència dels primers anys del segle XVIII, les despeses per arranjar l’edifici o comprar aixovar han perdut importància. Cal fer notar també que el “benefici” d’enterrar a l’edifici parroquial era de quasi 9 lliures, ja que l’única despesa comptabilitzada era la lliura que calia pagar al mestre d’obres.
L’anotació final, que ens informa de la quantitat de vi que van requisar les tropes franceses, és un exemple més de com aquesta classe de documentació ens aporta informació sobre la incardinació de la història local amb la història gran.
| Compte del Obrer Pau Estaper desde lo primer de Setembre de 1811 fins a dit dia de 1812 | |
| Entrada | |
| Primer. De la resta del any antecedent | 101 lliures i 4 diners |
| Item per la mitat del valor del mestall | 36 lliures, 16 sous i 3 diners |
| Item per la mitat del valor dels ciurons | 4 lliures i 10 sous |
| Item per la mitat del valor del forment y rodonell | 21 lliures, 18 sous i 5 diners |
| Item per la mitat del valor de la pamula y ordi | 11 sous i 3 diners |
| Item per la mitat del vi venut | 7 lliures, 6 sous i 10 diners |
| Item per alguns arbers de Sant Llop que se han venut | 15 lliures |
| Item Los estadals han importat | 23 lliures, 11 sous i 10 diners |
| Item Per haberse enterrat en la Iglesia lo cadaver de Joan Tarroja | 10 lliures |
| Item del lloguer de la casa de Sant Llop se han cobrat de Anton Nogueras | 6 lliures i 11 diners |
| Item del sobrant dels diners de la llantia de Santíssim Sacrament | 25 lliures, 9 sous i 2 diners |
| Item de la bassina de Sant Llop se han rebut | 1 lliura, 14 sous i 4 diners |
| Total: 253 lliures, 19 sous i 4 diners | |
| Eixida | |
| Primer Per la meitat de las traginas del blat de Rupit de 1811 | 1 lliura i 10 sous |
| Item Per la mitat de las traginas dels rahims de Ibera de 1811 | 16 sous i 10 diners |
| Item Per la mitat dels adobs de las botas de 1811 | 1 lliura i 2 sous |
| Item Per la mitat del gasto en ferlas rentar | 3 sous i 9 diners |
| Item Per la mitat dels gastos dels S.S. Olis | 1 lliura, 9 sous i 9 diners |
| Item Per las propinas del Novenari de Animas | 3 lliures i 15 sous |
| Item Per un jornal de Mestre de Casas fet en la Iglesia | 1 lliura, 2 sous i 6 diners |
| Item Per un jornal de Mestre fet en Sant Llop | 1 lliura, 2 sous i 6 diners |
| Item Per tres arrobas cals | 1 lliura, 2 sous i 6 diners |
| Item Per un quintar quix | 1 lliura |
| Item Per fer netajar lo Sementiri | 7 sous i 6 diners |
| Item Per las cordas per lligar lo batall de la Campana grossa | 16 sous |
| Item Per la tela se ha comprat per comprondrer una alba | 1 lliura, 3 sous i 9 diners |
| Item Per ferla compondrer | 16 sous i 11 diners |
| Item Se ha pagat a la escombradora de la Iglesia | 2 lliures, 12 sous i 6 diners |
| Item Se ha pagat per netejar la roba de la Sagristia | 1 lliura, 17 sous i 6 diners |
| Item Se ha pagat a Domingo Gonsales fuster | 5 lliures, 3 sous i 3 diners |
| Item Per un folfo de una porta del altar major | 7 sous i 6 diners |
| Item Per un jornal de Mestre, y una galleda morter per enterrar lo cadaver de Joan Tarroja | 1 lliura i 10 sous |
| Item Per cera se ha pagat a Francisco Turuset | 40 lliures, 13 sous i 7 diners |
| Item Per un pronostich, destruhir una fogayna en Sant Llop y cinc ciris que se compraren | 1 lliura, 16 sous i 7 diners |
| Item Los Regidors per fer un pago del Poble gastaren de la Obra de Dos:rius, prometent tornarlos, fent un reparto | 23 lliures, 8 sous i 9 diners |
| Item Per la mitat de las traginas del blat de Rupit de 1812 | 5 lliures, 16 sous i 3 diners |
| Item Per la mitat de las traginas dels rahims de Casa Ibora de 1812 | 1 lliura, 17 sous i 6 diners |
| Item Per la mitat de cost en adobar, y rentar las botas de 1812 | 8 sous i 2 diners |
| Total: 102 lliures i 9 sous | |
| En lo any 1811 tocà a las obras a poca diferencia sis carregas y mitja de vi; despues de venut a 11 lliuras 15 sous y despues de haberne tret cinch barrelons, los Regidors lo embargaron pera los Francesos, partasen a dits una carrega y tres barrelons, y lo restant que fou tres càrregas y mitja, y tres setsens los Regidors, lo vengueren a Jaume Teixidor, en poder de Ignasi Petit està lo valor dels cinch barrelons. Lo vi se vengué a 12 lliures. | |
Els comptes de 1867
Els comptes de l’any 1867 incorporen diverses novetats en el pla formal. El primer és que l’exercici abasta l’any natural i no com en exercicis anteriors d’un mes d’agost al següent. El segon canvi és la llengua, ja que la integritat del balanç es confecciona en castellà. Un tercer canvi és el de la unitat monetària: s’abandona el clàssic sistema de lliures, sous i diners per ser substituït per rals de billó i cèntims (amb el sistema decimal que substituïa al de rals i maravedís). El grau de detall continua sent similar, però les partides s’acompanyen del rebut que servia de comprovant de la despesa.
Les xifres ens parlen d’un moment històric (els darrers anys del regnat d’Isabel II) de dificultats pressupostàries per a l’Església, després d’haver-se consumat durant la primera meitat del segle XIX l’extinció del delme i la desamortització eclesiàstica. La compensació per part de l’Estat a l’Església per les pèrdues patrimonials i fiscals va venir amb l’assignació de “Culto y Clero”, una partida pressupostària que a l’any 1850 suposava un 12% de les despeses de l’Estat, a raó de 36,5 rals de billó per habitant[7]. Era un moment important per a Dosrius, ja que seria el darrer any complet amb un sola parròquia per a les tres demarcacions. Durant l’any 1868 la sufragània de Canyamars va convertir-se en parròquia i les liquidacions ja no serien exactament les mateixes. Abans però, la partida principal de l’any 1867 seria la de Culte (2.389 rals) a la qual s’havien d’afegir els ingressos procedents de la pròpia administració de l’obra (581 rals) i dels quals no tenim cap detall.
En el capítol de despeses podem observar que les partides més importants corresponen als serveis “professionals” prestats per, ja no per diversos menestrals, com era habitual, sinó per laics amb funcions eclesiàstiques, com seria el cas del sagristà, l’escolà o el campaner. Podríem dir que una part de la tasca litúrgica s’ha mercantilitzat. Si prenem com a referència el jornal del netejador del cementiri, 8 rals, el campaner cobraria una mitjana de 30 jornals l’any. En contrast, les despeses en manteniment de l’edifici de l’església han desaparegut i només apareixen petites despeses a l’ermita als afores del poble.
| Arciprestazgo de Mataró, Parroquia de los Santos M.M. Acisclo y Victoria de Dos=rrius. Año 1867 | |
| Cuenta de los ingresos y gastos que ha tenido esta Parroquia desde primero de Enero de mil ocho cientos sesenta y siete hasta treinta y uno Diciembre del mismo año para atender al sostenimiento del culto y fabrica de la Yglesia.
Esta parroquia tiene asignado para el Culto en el presupuesto de la Diócesis dos mil, tres cientos, ochenta y nueve reales, siendo su cuarte parte quinientos, noventa siete reales, veinte cinco centimos. |
|
| Ingresos | |
| 1. Sobrante del año anterior, dos cientos treinta siete reales cincuenta y un centimos | 237,51 |
| 2. Producto general de la Obra, quinientos ochenta y un reales y seis centimos | 581,06 |
| 3. Valor del trigo recogido para el alumbrado del Santísimo, sesenta y un reales | 61 |
| 4. De un donativo del Reverendo Cura párroco, D. Pedro Plá, para concluir el Monumento, seis cientos treinta nueve reales | 639 |
| 5. Cobrado del Culto por los doce meses, dos mil tres cientos ochenta y nueve reales. | 2.389 |
| Suma total: 3.907,57 | |
| Gastos | |
| 1. Por hostias de celebrar y comuniones, treinta reales | 30 |
| 2. Por vino de celebrar, sesenta reales | 60 |
| 3. Por el alumbrado del Santísimo, dos cientos veinta reales | 220 |
| 4. Por los derechos de los Santos Oleos y su conducción, doce reales | 12 |
| 5. Por la recomposición de ropa blanca de Sacristia, veinte | 20 |
| 6. Por el lavado y planchado, cuarenta reales | 40 |
| 7. Por dos lamparillas, seis reales | 6 |
| 8. Por el Boletín eclesiástico y su conduccion, treinte y seis | 36 |
| 9. Por cuerdas de campanas, diez reales | 10 |
| 10. Por los dietarios y calendarios de las dos Sacristias, Parroquia y Sufraganea, llamada Cañamás, cinco reales | 5 |
| 11. Por premios á los niños y niñas que han asistido a la Doctrina en la Cuaresma, veinte y un reales | 21 |
| 12. Por palmas, inciensos y demas utencilios menores, veinte y cuatro reales | 24 |
| 13. Por dos jornales de un hombre en limpiar al Cementerio, diez y seis reales | 16 |
| 14. Por la reparacion de la Capilla de S. Lupo, segun recibo Nº 5, sesenta y un reales con tres centimos | 61,03 |
| 15. Por cera, segun recibo Nº 2, dos cientos veinte seis reales con treinta y cinco centimos | 226,35 |
| 16. Por la construccion del Monumento, de carpintero, segun consta de recibo Nº 3, seis cientos veinte y ocho reales | 628 |
| 17. Por el lienzo de los arcos del expresado Monumento, segun recibo Nº 4, setenta siete reales con seis centimos | 77,06 |
| 18. Por el Pintor del expresado Monumento segun recibo, Nº 5, tres cientos setenta y seis reales | 376 |
| 19. Por rayar albas y roquetes, cuarenta reales | 40 |
| 20 Por el Predicador de la Cuaresma, tres cientos | 300 |
| 21. Por la recomposicion de dos singulos y poner una cinta en la cucharita del caliz, doce reales | 12 |
| 22. Por diez y siete estados, destinados al censo de las personas que constituyen la feligresia, cuatro reales | 4 |
| 23. Por la subvencion para la cabalgadura, indispensable al servicio de la Parroquia, quinientos reales | 500 |
| 24. Por el salario del campanero, doscientas cuarenta reales | 240 |
| 25. Por el salario del Sacristan y dos monaguillos menores, siete cientos veinte reales | 720 |
| 26. Por diez canas y media de lienzo azul para una cortina á la puerta mayor de la Iglesia, setenta reales con cincuenta centimos | 70,50 |
| 27. Al carpintero por la construccion de un tornillo para subir y bajar la expresada cortina, setenta y seis reales | 76 |
| Suma total: 3.830,94 | |
Conclusions
Al llarg d’aquest article hem examinat els comptes de l’Administració de l’Obra de la parròquia de Dosrius en tres moments de la història (1702 ,1812, 1867). Hem destacat els canvis d’unitat monetària i de format i hem pogut constatar que els seus números no només ens parlen d’entrades i eixides, sinó de molts altres aspectes de la vida de la parròquia en el trànsit de l’Antic Règim al sistema econòmic i social sorgit arran de la revolució burgesa.
Hem constatat que el tractament exhaustiu de les sèries estadístiques d’aquest període ens permetria conèixer diversos aspectes de la història econòmica, social i religiosa de la parròquia a l’edat moderna, des de les variacions del preus d’alguns del components de la dieta camperola (cereals, vi, lleguminoses,…) fins a l’evolució de la litúrgia eclesiàstica, passant per l’anàlisi de la tipologia social i si més no professional, dels obrers que presidien l’administració.
Notes
[1] RAMIS NIETO, Josep, “Les Consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial”, adosrius.wordpress.com
[2] Arxiu Parroquial de Dosrius
[3] RAMIS i NIETO, Josep, “Alous, delmes i gallines. Els “reddits” del rector de Dosrius”, adosrius.wordpress.com
[4] L’estadal és un ciri gros de l’alçada d’una estàtua o una imatge en forma de sant. En el primer cas, els estadals eren portats per les dones a les misses de difunts; en el segon cas, el ble de la imatge s’encenia per apaivagar tempestes meteorològiques o domèstiques. És probable que la cera comprada que apareix com a partida al capítol de despeses s’utilitzés per a la confecció dels estadals i que es posessin a la venda.
[5] Interpretem que la inhumació es feia sota el paviment de l’església. En altres exercicis de l’època apareixen diversos enterraments a l’església, mentre que la resta es faria al fossar existent a tocar de l’edifici parroquial. Seria interessant estudiar les raons (religioses, econòmiques o socials) que determinaven el lloc d’enterrament. A l’any 1809 s’enterrava a Maria Petit i a l’any 1811, Francisco Tarroja.
[6] Volem fer notar que no era inhabitual la transferència de recursos entre les administracions i entre les administracions i el comú, cosa que dóna pistes sobre la xarxa de solidaritats que s’establia entre les diverses organitzacions que articulaven la vida dels vilatans.
[7] TORRES GUTIÉRREZ, Alejandro, “La asignación tributaria en España a favor de la Iglesia Católica. Un estudio crítico”.
