Etiquetes

A la I Jornada d’Estudis Local de Dosrius, el professor Joaquim Garriga Riera va presentar un ponència que portava per títol “El retaule major cinccentista de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi”. Garriga va descriure el retaule com un retaule més pictòric que escultòric i va descriure el procés per localitzar amb èxit 7 de les 24 taules pictòriques del retaule. Algunes estarien dipositades al fons de reserva del Museu Comarcal del Maresme i les altres a la mateixa parròquia.

retaule_major

Segons Josep M. Madurell i Marimon, la part arquitectònica i escultural del retaule va ser encarregada el 23 d’agost del 1531 a l’imaginaire Martin Díez de Liatzasolo i els escultors Joan Masiques, de Mataró, i Jean de Tours, de Barcelona. La part pictòrica la va executar Joan Baptista, pintor de retaules portuguès resident a Barcelona, el qual, el 8 d’agost del 1565, signava el contracte corresponent amb el rector i els síndics del Comú de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, amb el compromís de pintar a l’oli i daurar el retaule
de fusta. Baptista va subcontractar el blanquejat de les peces de fusta del retaule i el daurat del mateix en la figura del també pintor Ramon Puig.

Ja havíem comentat en el nostre estudi dedicat a la Guerra Civil a Dosrius que en diversos informes elaborats per la Diòcesi de Barcelona, es parla detalladament de les afectacions i rehabilitacions dels temples. De la parròquia de Dosrius l’informe afirma que alguns dirigents revolucionaris ajudaren a fugir els sacerdots; que es destruïren un retaule barroc dedicat al Sant Crist, les imatges barroques de Sant Francesc, la creu processional d’estil imperi, i el retaule gòtic de Sant Aciscle i Santa Victòria, que fou trobat a Mataró. El temple fou completament saquejat, i els seus altars destruïts en la revolució de 1936. Durant tot aquest període fou apoderat pel ‘comitè’, destinant-lo a magatzem de gra, llavors i palla.

Advertisements