Etiquetes

Arxiu en PDF

L’església parroquial de Dosrius, sota la advocació de Sant Aciscle i Santa Victòria, va ser construïda entre els anys 1526 i 1532, a cavall dels estils gòtic i renaixentista, sota la direcció del mestre de cases Thomas Barça. Aquest edifici de mitjans del segle XVI es veuria seriosament modificat en la seva planta i alçat al llarg dels segles següents.

Certament, la construcció inicial estava integrada estrictament per una única nau amb absis, 3 capelles laterals a cada costat i un campanar de poca alçada edificat a sobre d’una setena capella. A migdia d’aquest edifici estaria ubicat el cementiri o fossar, aprofitant el desnivell del terreny que baixa fins a l’actual carrer del Marquès de Castelldorius.

Durant el segle XVII es va construir la rectoria parroquial, a pocs metres al nord de l’església. Aquesta seria la residència dels mossens fins a mitjans del segle XX quan es va construir la rectoria nova. Molt abans però es va construir una sagristia, annexa a l’edifici de l’església, a ponent del cos del campanar i comunicada amb la planta pis de la rectoria vella amb un pas elevat i cobert.

Durant els segles XIX i XX arribarien altres canvis que modificarien substancialment el perfil de l’església de Dosrius. Durant el segle XIX es va construir molt a prop de l’absis una escala de cargol que possibilitava que el campaner, a traves de la sagristia, pogués accedir al campanar sense importunar al mossèn (1882). A finals del segle XIX es produirien dos canvis importants per a l’alçat de l’església: el primer va consistir en aixecar la teulada sobre les voltes de la nau principal i la segona va ser el sobreaixecament del campanar a l’any 1899.

Amb el segle XX van arribar tres canvis més: el primer va consistir en la construcció d’un baptisteri (1902) a l’esquerra de la façana del temple i el segon la construcció de la Capella del Santíssim a la dreta (1914-1916).

Del tercer us volem parlar més àmpliament. Sembla que després d’acabada la Guerra Civil, la rectoria vella no oferia les condicions d’habitabilitat adequades per al mossèn i el seu vicari. Va ser per aquesta raó que una vegada alliberat l’espai que ocupava l’antic cementiri, el rector va pensar en aprofitar els seus terrenys per a la construcció d’una nova rectoria.

El 2 de març de 1946 es presentava un projecte al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’objectiu del qual era “…llevar a cabo la construcción de un cuerpo de edificio adosado a la Iglesia y destinado a Casa Rectoral; se aprovecha el desnivel existente con objeto de conservar y realzar las armoniosas líneas de la nave central y del ábside”. El projecte contemplava la construcció de dues plantes. Mentre que la superior estaria dedicada a les dependències per a la residència del rector, el seu vicari i el personal al seu servei, la planta inferior “…será destinada para la Sala de Catecismo y Archivo con salida al exterior y al pequeño claustro que servirá para cobijar en sus juegos a los pequeños en los días desapacibles.”

El projecte es va materialitzar durant la segona meitat dels anys quaranta i va acabar definint la silueta actual d’aquell senzill edifici del segle XVI.

projecte

Advertisements