Etiquetes

Article en PDF

Antoni Riera, nascut a Dosrius el 9 de març de 1610, és especialment conegut per iniciar una nissaga de tres generacions d’escultors que, establerts a Mataró, deixarien la seva petjada artística a la capital del Maresme durant la segona meitat del segle XVII.[1]

Antoni era fill d’Antoni Joan Riera, pagès de professió i de Maria Anna Vinyamata, que s’havien casat a l’església de Dosrius el 16 de gener de 1609. Ell provenia de Vilamajor i la mare probablement hauria nascut a Dosrius. Van fixar la seva residència a una masia anomenada Can Colomer, ubicada al veïnat limítrof de Sant Esteve del Coll.

Antoni Riera marxaria de Dosrius de ben jove, atès que es casaria a Mataró el 16 d’agost de 1634 amb Maria Mora. Ja aleshores figurava com a fuster, professió que hauria après al taller de l’escultor mataroní Jaume Vendrell[2], que va actuar com a testimoni en el casament. Un mes després, el 24 de setembre de 1634, es va examinar per entrar a la Confraria de Sant Joan de la parròquia de Santa Maria de Mataró per poder treballar com a fuster a la vila de Mataró.

Durant els següents anys, com a mestre fuster, Riera contractaria diversos aprenents i faria la primera obra de la qual tenim coneixement: el 2 de juliol de 1651, el fuster es comprometia amb els obrers de la parròquia de Dosrius a tenir construït un monument de Setmana Santa per a la celebració de la mateixa de l’any 1652. Cobraria per la feina 150 lliures; 25 les havia cobrat el dia de Pasqua de Resurrecció de 1651 i les 125 restants les cobraria del cereal que li pertocava als obrers en el repartiment del delme que es faria el 2 de setembre de 1651 i 1652.

A l’any 1664 Antoni Riera (pare) i Antoni Riera (fill) van ser contractats per construir el retaule de Nostra Senyora dels Ous de l’església de Sant Andreu de Llavaneres. Abans però, Riera fill havia ajudat al seu pare en la realització del retaule de Sant Joan de l’esmentada església (1662) i s’havia examinat de fuster (1663).

Antoni Riera moriria l’11 de novembre de 1676 a l’edat de 66 anys. Havia tingut tres fills: Antoni, Josep i Maria i. El primer, A. Riera Mora, seria el seu hereu i continuador en segona generació de l’obra escultòrica del mestre fuster. Escultor i arquitecte, amb qui va col·laborar el seu fill Marià, Antoni Riera fill s’encarregaria de les escultures del retaule de Sant Pere Màrtir de Sant Vicenç de Montalt (1669); a l’any 1686 finalitzava les obres de l’església  i locutoris del convent de les Tereses de Mataró; entre els anys 1682 i 1691 projectaria i dirigiria la construcció de la nova església de Sant Pere Pescador i al 1691 va iniciar les obres del retaule del Roser de Sant Maria de Mataró.

Notes

[1] Per escriure aquest article ens hem basat en: SALICRU i PUIG, Manuel, “Valoració d’Antoni Riera. Escultor de Mataró”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 23, 1985; SOLER i FONRODONA, Rafael, “Antoni Riera (1610-1676). Un constructor de retaules desconegut”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 50, 1994; SALICRU i PUIG, Manuel, “Noves dades  sobre Antoni Riera, escultor de Mataró. L’obra de l’església de Sant Pere Pescador”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 62, 1998; SUBIÑÀ i COLL, Enric, “Els primers treballs documentats de tres escultors mataronins del segle XVII: Joan Llobet, Antoni Riera i Joan Fornés”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 67, 2000.

[2] Jaume Vendrell va contractar la construcció de l’altar de Sant Isidre, va esculpir el retaule de Sant Joan i va projectar la casa de la vila de Mataró.

Advertisements