Etiquetes

Article en PDF

Pels llibres de les associacions de seglars de la parròquia de Dosrius (confraries, administracions,…) i per les consuetes del rector sabem de quina forma es finançaven les despeses corrents de l’ornament litúrgic i de les celebracions sagrades que tenien lloc a l’entramat religiós i de sociabilitat que oferia la institució parroquial[1].

Desconeixíem fins ara quins eren els mecanismes econòmics del rector per finançar les seves necessitats fonamentals: l’habitatge i el menjar. Si l’accés a la condició de mossèn li garantia un lloc a on viure (la rectoria), l’hort que hi era a prop no seria suficient per garantir la seva alimentació. Els ingressos monetaris venien dels actes de ministeri sacerdotal (baptismes, drets de sepultura,…) i del conjunt de funcions litúrgiques que se celebraven al llarg de l’any (oficis cantats, absoltes,…).

En el llevador de mitjans del segle XVII de la parròquia de Dosrius[2] podem trobar més dades interessants sobre els ingressos econòmics del rector al llarg de l’any. Una primera part d’aquests ingressos eren estrictament monetaris i provenien de la fundació d’aniversaris que se celebraven per l’ànima dels difunts; la segona classe d’ingressos eren en espècie i tenien el seu origen en diversos censos i en la participació en el delme eclesiàstic.

Els aniversaris. Les rendes en metàl·lic

Les misses de fundació o aniversaris, eren les misses que se celebraven de forma perpètua i anualment per a la salvació de l’ànima del difunt. Nascuts a l’edat mitjana, els aniversaris (paraula que obeïa a la data de naixement o de defunció del fundador) van ser especialment utilitzades entre els segles XVI i XVII, associades a la creença en el purgatori i en el caràcter expiatori d’aquests oficis.[3]

Al llevador de la parròquia de Dosrius podem trobar els assentaments dels aniversaris dels feligresos tant de Dosrius com de Canyamars. El més habitual era celebrar un sol ofici en una data determinada i que el seu cost no superés la lliura: “Juliol. A 23. aniversari per la ànima de Margarida Caynamas paguel lo ereu del mas Caynamas: 5 sous”, però també trobem exemples d’assentaments que contemplen diversos oficis durant un mateix mes, a un cost que habitualment superava la lliura: “Dins lo dit mes [Gener] se diuen dos aniversaris per la ànima de Jaume Oms pagels lo ereu de casa den Pedro: 2 lliures”.

La llista d’aniversaris per a Canyamars era la següent (per ordre cronològic): Antoni Cañamas, Antoni Cot, Jaume Oms, Joan Nogueres, Bernat Nogueres, Sadurni Pedro, [.] Oms, Jaume Figueres, Bernat Noguera, Salvador Rogent, Jaume Oms, Bertomeu Caynamas, [.] Cayñamas, Sadurni Pedro, Miquel Font i Figueras, Esteve Bruguera del Far, Sadurni Pedro, Jaume Oms, Sadurni Pedro, Jaume Oms, Jaume Galseran, Margarida Caynamas, Francesc Burguera de Rimbles, Salvador Caynamas, Bernat Noguera, Joan Nogueras, Jaume Figueres, Joan Noguera, Antoni Burguera de Far, Jaume Oms, [.] Cannelles, Gel, Joana Angela, Angela Figueras, Esteve Caynamas, Narcis Oms, Jaume Oms, Joana Angela, Salvador Rogent, Chatarina Llibre, Jaume Oms, Francesc Burguera de Rimbles, Sadurni Pedro, Elisabet Galseran[4].

Si tenim present que a l’any 1632 hi havia censades a Canyamars 23 cases (sense incloure El Far), ens farem una idea aproximada de la importància que els aniversaris tenien en la mentalitat dels feligresos de l’època. Els encarregats de pagar els aniversaris eren fonamentalment els hereus de la casa del difunt, però també veïns de les cases de la parròquia i en alguns casos residents a Mataró.

A la llista podem observar que alguns dels noms es repeteixen. Això podria ser degut o bé a què el difunt fundés l’aniversari tant per al seu natalici com per a la seva data de defunció o bé a què correspongués a difunts de generacions diferents dintre de la mateixa família. En qualsevol cas el que podem constatar és que la utilització dels aniversaris per guanyar-se el cel era cosa dels caps de casa, dels homes. De les 44 fundacions, només 6 corresponen a dones.

Els alous. Les rendes en espècie

A més de les retribucions en metàl·lic que rebia per a la seva tasca estrictament religiosa, el rector també era meritador d’una sèrie d’ingressos que cobrava en espècie. Es tractava de tot un conjunt de drets que s’enquadren en les exaccions a què eren sotmesos els pagesos des de l’Edat mitjana i que no s’extingirien fins que a mitjans del segle XIX arribés la fi de l’Antic Règim.

A la documentació ens trobem primerament amb els alous o propietats territorials lliures de qualsevol càrrega i dret senyorial dels quals els rectors havien traspassat l’usdefruit. Es tractava de petites peces de terra que estaven gravats amb un cens que s’havia de pagar en espècie (gallines, cereals,…) en determinats moments de l’any.

“Los alous dela rectoria de Dosrius i Canyamas

 Pere Joan Puigvert de Dosrius fa de sensos cada any per nadal dos gallines per la pesa de terra de tras lo ort dela rectoria que es alou dela rectoria.

En Figueres de Cañamas fa de sensos cada any per nadal dos gallinas per una pesa de terra te en alou dela rectoria.

Nogueres de Cañamas fa de sensos cada any per Nadal dos gallines per una pesa de terra te en alou de la rectoria y de dita terra dona tot lo delme al Rector.

Joan Granga fuster de Dosrius fa de sensos cada any per nadal dos gallinas y tres sous per la casa sua y den Catalins per uns orts estan davant que son en alou de la rectoria.

Roig del mas y ya una pesa de terra que esta en alou dela rectoria y pague de sensos cada any vuit quartans[5] de ordi.”

La segona classe de drets eren els relacionats amb el delme. Segons aquesta figura impositiva, tots els camperols havien de cedir el 10% de les seves collites i dels seus caps de bestiar per a finançar les despeses de l’Església Catòlica. El delme, que inicialment pertanyia en exclusiva a l’Església, es va dividir en tres parts: una per al bisbat; una segona per al rei i la tercera per al personal parroquial. El text del llevador ens proporciona informació sobre les quantitats repartides i sobre la forma efectiva de fer el repartiment.

Per cada vedell que naix en qualsevol casa dela parroquia sedone al rector per delme una polla[6] y si es vedella una pollastre.

Les cases ten cabrit, porsells[7] y anells paguen de pochs o de molts nomes de un cap de cada spesie lo qual delme se parteix ablo tersoner[8] ab la forma sabuda exepto casa den Burguera del Far que sempre lo paguel al rector.

Los delmes dels novals[9] deles artigues velles, bochs[10] se paguen al rector sens ferne part al tersoner.

Les terres del Castell diuen que no paguen delme sino altersoner al muncho pague promia detreta una per la administracio dels Sacrament.

Los delmes de tots los grans se ha porten per los parrochians ala rectoria y en avent acabat de portar tots los grans se parteix de esta forma que en primer lloc se dona 1 cortera[11] de forment[12] a las animas de purgatori despres lo rector pren primer y pren cinch mesures y dempres lo tersoner quatre, y dempres la obra ne pren una y dest orde en fins ajan acabat y dempres la obra de Dosrius Cañamas se partixen per iguals part lo quels ha tocat y que lo dia ques parteix no entra en lograne escombra sino sols lapala[13].

Los delmes dela verema seaporten cada any per los parrochians ala rectoria y cada cuba da de verema se parteix desta forma ço es quelo Rector pren primer sinch mesures y dempres los tersoner ne pren quatre y axi van continuant.

Notes

[1] RAMIS NIETO, Josep, “Els comptes de les administracions de la parròquia de Dosrius (1808-1814)” i Les Consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial”, adosrius.wordpress.ccom

[2] Arxiu Parroquial de Dosrius.

[3] BARRERA AYMERICH, Modest, “La mort barroca: ritus i rendes. Les parròquies de Castelló i Borriana com a unitat de producció i vida durant l’època moderna”. Biblioteca de les Aules, 3. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1996.

[4] Hem introduït un símbol [.] quan el text és il·legible.

[5] El quartà a Barcelona corresponia a uns 5,79 litres.

[6] Una polla és una gallina jove.

[7] El porcell és un porquet o porc petit.

[8] El “tersoner” seria segurament l’encarregat de recollir les parts que no corresponien a la parròquia.

[9] Es refereix al delme noval, aquell que es practicava sobre terres conreades feia menys de 40 anys.

[10] Les terres artigades eren les que antigament estaven cobertes de bosc i s’han preparat per ser conreades.

[11] Una quartera equivalia a 12 quartans. L’administració de les Ànimes s’enduia una part absoluta i fixa del delme mentre que el rector i el col·lector s’emportaven una part proporcional a allò portat pels parroquians.

[12] El forment és el blat normal.

[13] El repartiment seria bastant diferent a la distribució clàssica dels tres terços. El rector i l’obra s’emportarien 6/10 parts del delme, mentre que el col·lector s’emportaria 4/10 parts. Cal notar que les administracions de la parròquia rebien altres ingressos en metàl·lic o en espècie per drets consuetudinaris.

Advertisements