Etiquetes

Article en PDF

En un clima propici com és el de mitjans del segle XVII, l’1 de gener de 1650 es va crear a la parròquia de Sant Aciscle i Santa Victòria de Dosrius, la confraria de la Santíssima Sang de Jesucrist i l’1 d’agost de 1660 s’iniciava la comptabilitat del bací de les Ànimes. Sabem, per la consueta de 1646, que ja existien a la parròquia 6 administracions o entitats que funcionaven com a entitats de laics que recaptaven diverses classes de recursos per subvenir a les diverses despeses que originaven els ornaments i els actes litúrgics de la parròquia. En un altre article vam examinar les responsabilitats dels seus administradors i la variada tipologia de censos, almoines i donatius que existien per a major glòria del parament parroquial[1].

A l’arxiu parroquial de Dosrius es conserven els llibres en què quedaven registrades les entrades i sortides de les esmentades administracions[2]. Fora interessant fer un estudi que abastés l’economia d’aquesta o altres administracions al llarg de quasi quatre segles d’història, ja que es podrien extreure interessants dades sobre diversos aspectes de l’economia i la religiositat en el pas de l’antic règim a l’edat contemporània.

Nosaltres acotarem el nostre estudi a les dades referents al període 1808-1814, quan Catalunya patia els estralls de la Guerra del Francès i examinarem les diverses possibilitats que es poden derivar de l’explotació de les dades d’ambdues administracions.

Caldria però aturar-nos unes línies per examinar les característiques d’aquesta classe d’entitats. La devoció de la Santíssima Sang de Jesucrist, més coneguda a altres indrets com de la Puríssima Sant de Jesucrist, s’estendria ràpidament per Europa a cavall dels segles XVI i XVII. Les calamitats de la humanitat (guerres, malalties, pobresa,…) permetien de “…reconèixer en el Crist crucificat el sentit del patiment humà”[3]. Molt a prop de Dosrius, a la basílica de Santa Maria de Mataró, els confrares de Sant Joan Baptista van sol·licitar permís a l’any 1587 per construir un altar dedicat al Sant Crist i a l’any 1605 es fundava la confraria amb el nom de Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.[4] El bací de les ànimes (catino animarum) era l’administració que a les parròquies recollia almoines, fonamentalment en espècie, per mitjà de les ofrenes de pa que els feligresos, especialment els que estaven de dol, portaven a l’església els diumenges. Amb els ingressos, es feia un aniversari general tots els divendres de l’any i es pagaven les despeses del clergue anomenat resident d’ànimes[5].

Els administradors

Al llibre de comptabilitat de les confraries trobem, en el moment de fer la rendició de comptes de l’any transcorregut, el nom i el cognom dels administradors entrants. Malauradament no apareix el segon cognom i això fa molt difícil el reconeixement precís dels laics que es feien càrrec de l’administració, el que fa inviable (a l’espera de documentació complementària) un estudi de la seva edat, estat civil i adscripció social i professional.

Pel que respecta a la confraria de la Sang, l’administració era compartida per dos laics que exercien les seves funcions durant un any, a excepció dels anys 1809-1811, en què Pau Rius va restar al càrrec en solitari. Només Josep Selva repetiria en el càrrec d’administrador (1808 i 1811).

 

Confraria de la Santíssima Sang de Jesucrist
Data del canvi d’administradors Sortint Entrants
17 de gener de 1808 Antoni Fontseca
Joseph Estaper
Joseph Selva
Joan Boix
12 de febrer de 1809 Joseph Selva
Joan Boix
Joseph Masjoan
Pau Rius
1 de gener de 1810 Joseph Masjoan
2 de febrer de 1811 Pau Rius Joseph Selva
Anton Fontseca
25 de març de 1812 Joseph Selva
Anton Fontseca
Salvador Boix
Joseph Pinós
6 de gener de 1814 Salvador Boix
Joseph Pinós
Joseph Mandri
Salvador Nogueras

En quant al Bací de les Ànimes, l’administració era exercida anualment per un sol vilatà, a excepció dels anys 1811-1813, en què Joan Rosselló va restar al càrrec dos anys.

 

Bací de les Ànimes
Data del canvi d’administrador Sortint Entrant
10 de juliol de 1808 Jaume Reverter Pau Nogueras de Manyans
30 de juliol de 1809 Pau Nogueras Domingo Martorell
7 d’agost de 1810 Domingo Martorell Anton Rius
16 d’agost de 1811 Anton Rius Joan Rosselló i Arenys
26 de setembre de 1813 Joan Rosselló i Arenys Ramon Batlle
1 d’agost de 1814 Ramon Batlle Joseph Pinós

Si analitzem la composició de les dues entitats de forma global, observem que aquestes estaven administrades per feligresos diferents. Només Josep Pinós es faria càrrec de les dues administracions, tot i què en anys diferents (1812-1814 i 1814).

Els comptes de les administracions

Pocs abans del nomenament dels administradors entrants, els sortints rendien comptes de la seva gestió al llarg de l’any. Podem observar com en ambdós casos les quantitats que ingressaven les entitats eren modestes (entre les 3 i les 12 lliures), més altes cap al final de període analitzat, amb unes despeses ajustades als ingressos, que només tenen un petit desequilibri cap al dèficit en el cas del Bací per als anys 1809-1811.[6]

Ingressos i despeses

En els llibres esmentats es pot trobar el desglossament tant dels ingressos com de les despeses de les administracions.

Pel que respecta a l’administració de la Sang, els tres conceptes que formen part dels ingressos per ordre d’importància són: l’aplega de blat, el recollit en el bací i l’aplega d’ous. A tall d’exemple, a l’any 1810, l’administració va recollir: 2 lliures i 19 sous pel blat; 1 lliura, 8 sous i 6 diners pels donatius i; 1 lliura, 1 sou i 3 diners pels ous. Amb allò que es recollia, l’administració comprava cera, pagava els oficis, goigs i càntics i feia el manteniment de l’ornamentació litúrgica. Per al mateix any 1810, es van pagar 2 lliures i 14 sous per la cera i 1 lliura i 1 sou per l’ofici i els goigs.

sang

Pel que respecta al bací de les Ànimes, les entrades queden reduïdes a les quantitats recollides al bací. En el capítol de despeses, la documentació és més rica atès que els diners es gastaven en diversos actes litúrgics, amb la concreció del que costava cadascun. Els actes més destacats són els càntics amb l’assistència o no de sacerdots i les misses. El detall per a l’any 1813-1814 era el següent: per candeles grogues (5 sous), per 7 oficis a 8 rals[7] cadascun (5 lliures i 12 sous), per 8 misses a 6 diners cadascuna (2 lliures i 8 sous), pels càntics de la Quaresma amb assistència de 7 sacerdots (1 lliura i 14 sous).

animes

Conclusions

En aquest article hem examinat la documentació comptable de dues administracions parroquials del Dosrius de principis del segle XIX. Hem analitzat la composició nominal de les administracions, les partides globals d’ingressos i despeses i el desglossament de les partides principals.

Pel que respecta a la composició de les administracions, hem constatat la rotació en els seus membres però també la impossibilitat d’extreure conclusions sobre la pertinença social o econòmica dels seus membres.

En quant a les partides d’ingressos i despeses, les dades ens ofereixen informació sobre les fonts de finançament de les entitats parroquials. Amb un estudi diacrònic més ampli podrien aconseguir-se indicadors de l’evolució econòmica i religiosa a l’àmbit rural de l’antic règim.

Finalment hem pogut constatar que el nivell de detall de la partida de despeses és prou important com per extreure algunes conclusions de l’evolució dels preus de la litúrgia i de retruc, de la remuneració del clergat al llarg de la història.

Notes

[1] RAMIS NIETO, Josep, “Les consuetes a Dosrius el 1646: la logística parroquial”, adosrius.wordpress.com

[2] Arxiu Parroquial de Dosrius, Caixa 8, 08-2 i 08-4.

[3] FUENTES i GASÓ, Manuel Maria, “La confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist de la Parròquia de Sant Bartomeu, Apòstol, de la vila d’Alió. Un exemple de pietat barroca a l’Alt Camp durant el segle XVII”. Història moderna.

[4] “La fundació de la Puríssima Sang de Jesucrist al 1605” a setmanasantamataro.blogspot.com.es

[5] PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim M., “Parròquia i societat rural a la Catalunya d’antic règim. L’exemple de Riudellots de la Selva”.

[6] Recordem que l’equivalència era: 1 lliura equivalia a 20 sous, 1 sou equivalia a 12 diners.

[7] Una lliura equivalia a 10 rals d’ardit i 1 ral equivalia a 24 diners.

Advertisements