Etiquetes

Article en PDF

En un article anterior[1] vam analitzar les Consuetes escrites pel rector de Dosrius a l’any 1811. Les consuetes que us presentem en aquest article estan escrites a l’any 1646, en plena Guerra dels Segadors, pel rector de la parròquia de Dosrius, Josep Ferrer. És la primera consueta dosriuenca de la que tenim constància i ens parla de les obligacions dels administradors de la parròquia, dels preceptes litúrgics del clergat i de les festivitats a mitjans del segle XVII.

Les consuetes siscentistes de Dosrius s’ubiquen temporalment a les darreries del període contrareformista que iniciat amb el Concili de Trento (1545) acabaria amb la Pau de Wesfalia (1648) posant fi a la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). La Contrareforma va intentar contrarestar les confessions emergents a Europa amb la cadena de canvis que el Concili de Trento va impulsar en el funcionament de l’Església Catòlica.

Per implantar el programa tridentí i lluitar contra les subversions religioses populars, es va implantar la figura del rector. La parròquia es convertiria en el seu domini territorial on la seva principal funció seria fer de nexe d’unió entre la cultura religiosa superior i la cultura popular, controlant els costums o consuetuds que la jerarquia eclesiàstica no veia amb bons ulls. La consueta fixaria negre sobre blanc quins eren els costums del territori i allò que rector i feligresos observarien com a punt de referència litúrgicament i festiva.

Com succeïa a moltes altres parròquies del país, la feina litúrgica i pastoral del rector i el seu vicari estava recolzada econòmicament i logística pels diversos administradors de les confraries o pabordies, els quals significaven l’entroncament de la institució eclesiàstica amb la societat civil de l’època[2].

La consueta de 1646 està integrada per dues parts diferenciades: la primera fa referència a tot allò que per consuetud estaven obligats a fer els administradors abans esmentats; la segona presenta el cicle litúrgic des de l’1 de gener fins el 26 de desembre, amb totes les misses, oficis i processons que el Rector i les persones que l’assistien, estaven obligats a celebrar per manament o per consuetud.

Menys intel·ligibles i ordenades que les consuetes de 1811, les de l’any 1646[3] ens aproximen tant a la religiositat i el folklore dels pagesos del segle XVII, com als equilibris econòmics i humans del clergat per mantenir el cicle litúrgic.

Els administradors de la parròquia

Si la celebració de les misses i els oficis, l’administració dels sagraments i la conducció de les processons corrien a càrrec del rector i el seu vicari, el manteniment del parament litúrgic i el seu finançament eren responsabilitat de diversos seglars que hom anomenava administradors. A Dosrius existien un total de cinc administradors i un sagristà, que es dedicaven a aplegar diverses classes de donatius (monetaris o en espècie) i s’encarregaven de la compra dels ornaments i del seu manteniment.

El més important d’aquests administradors era l’administrador de l’obra. La seva missió era recaptar fons per a la conservació de la parròquia. A més havia de fer-se càrrec de la custòdia de la plata així com del manteniment de l’aixovar litúrgic i de la resta dels ornaments. La seva transcendència en la vida parroquial la posa de manifest el rector quan parla de les seves obligacions: “…tots los diumenges y festes acaptar per la Iglesia en totas dos Missas, procurant en no fer alguna falta per donar exemple als demes com a cap, y poder renyar als demes administradors si fan faltas”.

Però seria segurament el sagristà qui més responsabilitats assumiria en el complex parroquial. El títol del seu càrrec era el d’administrador de la sagristia i de la llàntia del Santíssim Sagrament. Havia d’exercir com a administrador durant un any, sent substituït a la festa de l’Ascensió, per un altre laic a proposta seva i amb el vistiplau de l’administrador de l’obra. La seva funció principal seria “.. tenir cuidado tot lo any, que nit y dia hi haja oli en la llantia peraque puga cremar sempre, y encendrerla dos, o, tres vegadas cada dia, y siacas y ha descuit, lo Rector la fassa encendrer, perque no estiga lo Santíssim Sacrament sens llum.” També figurava entre les seves obligacions …portar candeles grogues per vendre-les a les misses. També havia de comprar candeles blanques per repartir entre el poble i petits ciris blancs per donar al Batlle, Jurats i obrers.”

Com altres administradors, el sagristà també s’encarregava de la recaptació de recursos fora del recinte parroquial. La seva tasca consistia en cobrar el blat i diners en concepte del cens anual de la llàntia que subministraven “…las casas dels particulars y singulars homens de la parroquia de Dosrius a dita Llantia”.

Segons el rector a l’any 1646, existia un cens de cases que produïen blat i que estaven obligades a satisfer una part del blat que recollien. La llista amb les quantitats de gra recollits ens parla segurament d’aquests homes singulars, diferenciats de la resta de parroquians anònims que habitaven la resta de masos: “Primer la casa den Gemir quatre quartans[4], Terrades del Molí quatre quartans, Staper de plaça dos quartans Casa Sebastià Terrades dos quartans, Vallmajor quatre quartans, Rovira quatre quartans, la casa del forn del vidre[5] quatre quartans, Ramon de la Riera quatre quartans, Lletget del mas dos quartans, Balle de la Torra quatre quartans, Roig quatre quartans, Gavarra quatre quartans, Bruguera quatre quartans, Staper de Munt dos quartans, Selva quatre quartans que ab tot fan la suma de 4 corteras[6] y 4 quartans y totas las demes casas que si fa foc pagan un sou y quatre diners en lloc del blat quiscun any lo que se acostuma de cobrar y fer de temps immemorial.”[7]

L’advocació als patrons del poble de Dosrius, Sant Aciscle i Santa Victòria, també tenia el seu administrador. El diumenge següent al de la festa dels patrons, l’administrador sortint havia de visitar “…al Rector y Obrers pera concertar se anomene altre administrador, y se publique en la missa major, y dit dia en la tarda donar lleal compte a dit Rector de la administracio en presencia del administrador nou y obrer.

La responsabilitat de l’administrador dels patrons era molt similar a la del sagristà: “…acaptar tots los Diumenges y festes per la Iglesia en totas dos Missas, tenir sempre netas las llantias y encendrerlas en las festas en lo principi de quiscuna missa. It fer la aplega del blat a la cullita per tot lo terme de Dosrius…

La quarta responsabilitat queia sobre l’administrador de la capella de Nostra Senyora del Roser. L’advocació mariana a la Mare de Deú del Roser es va popularitzar a Catalunya entre finals del segle XVI i principis del XVII i a Dosrius la confraria tenia característiques similars a les de la resta del territori català. Els administradors eren dos i havien d’”… acaptar tots los diumenges, y festes per la Iglesia en totas dos missas, partintso, lo un administrador a la una, y lo altre en laltra. Los quals administrdors acostuman esser un casat y un fadri”. Com a les altres confraries, els administradors havien d’ocupar-se d’encendre i repartir ciris i recaptar els donatius dels fidels: “… tots los primers Diumenges de quiscun mes han de donar un ciri a tots los confrares per acompanyar la professo ques fa en lo punt que es celebrada la Missa major, y dits dias, y los de Nostra Senyora tambe los ne han de donar en la missa major pera tenirlo ences quant alcan a Nostre Senyor, y tots los dits dias, y tambe en las festas anyals estan obligats a traurer lo Pando, obrir lo tabernacle, traurer lo llibre dels confrares sobre la taula aperallada per eix effecte, perque pugan pagar a dita confraria los que tindran devocio, y sempre ques fa professo de Nostra Senyora han de tenir cuidado de fer pujar algu al campanar pera repicar las campanas. It han de fer la aplega, o, acapta dels ous per festa de Pasqua de Resurreccio, la acapta del blat a la cullita, y la acapta de vi a la cullita per tot lo terme concertantse entre ells, lo un per una part y altre per laaltra.”

A diferència d’altres confraries o administracions, la del Roser tenia constituïts al seu favor diversos censos sobre determinades finques que permetien la recaptació d’ingressos en metàl·lic: “It han de cobrar los censos reb dita Confraria de Nostra Senyora del Roser, que entre tots pujan 16 lliures 4 sous. Los altes dels quals son el lo Arxiu de dita Iglesia tots junts, y pera ques sapia quils fa y en quin temps cau la paga se scriuen assi. Primer La casa den Guinart del hostal per lo dia de Sant Pere y Sant Pheliu fa 6 lliures. It La casa de Antich Masachs dit dia es fa 6 lliures. It Joan Vinyamata per pessa de terra fa dit dia 1 lliura 9 sous. It Los pubills Tolrra per pessa de terra dit dia fa 15 sous . It Sebastia Terrades per pessa de terra per lo dia de la nativitat de Nostre Senyor Deu fa 1 lliura. It Bertran Casadesus per pessa de terra per lo dia, o festa de Sant Joan a 24 de Juny fa 1 lliura”.

Caldria afegir a les ja esmentades, l’administració dels ous. En aquest cas l’administració estava integrada per homes i dones del poble: “Primer pera que puga anar be esta administracio se han de anomenar sempre per administradors dos casats, pera que las mullers pugan fer la aplega dels ous per la parrochia tots los diumenges com es de consuetut, y la aplega se fa abesta forma, que la una dona aplega per una part de parrochia, y laltra per laltra conforme se concertan entre ellas, y cada una te en custodia lo que aplega.”

L’existència d’aquesta administració tal vegada es basava antigament en l’advocació de la Mare de Déu dels ous o Mare de Déu de la Cistella, la qual amb el temps esdevindria la Mare de Déu del Roser[8] o potser existia una imatge de la Verge com la que existia a l’església de Sant Andreu de Llavaneres, realitzada per l’escultor dosriuenc Antoni Riera[9]. El rector aclareix a la consueta el mètode per nomenar als nous administradors: “De la anominacio de administradors se fa lo dia de la purificació de Nostra Senyora, o vulgarment dita Santa Maria Candalera en esta forma, que los administradors vells, o, que acaban anomenan altres dos pera fer dita administracio lo any seguent, y antes de publicarlos, se ha de anar à dir al Rector, y obrers aquells que volan anomenar pera que vejan lo Rector, y obrers si son peraqueix carrec, encara que sia consuetut anar la cistella de casa en casa per torn.”

El darrer administrador esmentat és el de la “Lluminaria del Santíssim Sacrament”  que tenia com a única responsabilitat la de “…deixar sempre dos ciris de cera groga en la Sacristia, per poderlos encendrer mentres se celebran las missas los dias de feina.”

Constatem doncs com aquesta malla d’administradors al servei de la litúrgia eclesiàstica s’encarregava del manteniment del conjunt d’elements rituals i de l’aplegament dels recursos per subvenir a les despeses que originaven. En unes notes posteriors a la data principal en què van ser redactades les consuetes (1646) s’insisteix en l’antiguitat de l’existència del cens de la llàntia i en la negativa d’alguns dels habitants de la parròquia a satisfer-lo. Els diversos visitadors pastorals “manarien” el pagament dels esmentats censos, sota pena d’excomunió i d’embargament dels béns del deutor. Des de 1631 fins a com a mínim el 1756 la documentació reflecteix la preocupació del clergat per la morositat d’alguns parroquians, tot i comptar implícitament amb la col·laboració del braç secular en la figura del batlle com a executor dels embargaments sentenciats pel braç eclesiàstic. En una transcripció feta al llibre de consuetes d’una visita pastoral efectuada durant la primera meitat del segle XVIII, podem observar el grau de pressió a què estaven sotmesos els pagesos, per un dret que no estava documentat i que simplement es basava en una tradició ancestral.

“Com ajam trobat que de antiquissim temps del qual no hi ha memoria de homens las casas, y masos situats en la Parroquia de Dosrius fan y prestan una modica quantitat de cens ab grans o diners per manutenció de la llantia, que crema devant del Santíssim Sagrament, suposantse que se obligaren los antichs a dita prestació pera que se mantingués la dita llantia comera de sa obligació, y com ajam observat, que alguns pocessors de casas, y masos rehusan, o se fan dificultosos en pagar lo dit cens, o annua prestació tant justament inposada, persó ordenam, y, manám als Administradors de dita llantia, que si algu rehusará pagar la dita annua prestació acuden al Batlle de dita Parroquia perque per via de Justicia fasse satisfer lo que se estará devent, y encás que lo Batlle no vulla administrar Justícia lo que nons podem persuadir, ne donen part al Rector de dita Iglesia, los quals los deurá amonestar baix pena de excomunicació major fins a tres vegades asseñalantlos la primera per un mes, per la segona a 15 dias, y per la tercera 10 días, y si així amonestats rehusaran pagar los desclararé publicament per excomunicats per lo qual effecte fém especial comissio al Parroco de dita Iglesia lo que volem, que tambe se entenga en los que tenen carrechs de mantenir la llantia de la Iglesia de Cañamás per concorrer los mateixos motius”.

El cicle litúrgic

[10]Consueta, o Dietari pera tot lo que ha de fer lo Rector de Dosrius y Canyamas en sas Iglesias per lo Doctor Joseph Francesch Ferrer[11] any 1646

Advertencias generals[12]

Tots los Diumenges y festes del any se diuen tres Missas matinal y major en Dosrius, y una en la sufraganea de Canyamas. Lo vicari[13] acostuma dir la matinal y en ella se ha de reservar[14] per poder anar dir altra en Canyamas, pero es be que moltas vegadas diga la matinal lo Rector pera poder predicar al poble y explicarlos la doctrina christiana, que en ella sempre hi ha major concurs de gent, y tambe que vaja á dir y celebrar la Missa a Canyamas per poder fer lo mateix exercici, y desta manera se cumpla a la obligació y se aconsolan tots los parrochians[15].

Tots los disaptes en Dosrius antes de tocar á la Ave Maria se ha de fer assenyalar á la Salve, y despres de haver benehit la aigua de las picas cantar una salve y goix en la capella de Nostra Senyora del Roser de consuetut y no de obligat[16].

Totas las festas del any exepto los diumenges se acostuma a celebrar misa ab la veracreu[17] en las mans, y dos estolas ab dos llums al costat, y fer lo offertori fent adorar aquella.

En los diumenges y festes que succehira haverhi offici de enterro se celebra en la missa pro populo[18], o, major, y nose ha de dir offici a part, perque succeheix, y es comu tant als rics, com pobres, sino que mentres lo vicari acompanya lo cos de la casa a la Iglesia lo Rector fa lo asperges[19] si es Diumenge, y al offertori se ensenya la doctrina.

En la quaresma lo Rector no te obligació de donar a menjar al Pare predicador[20], mes per no deixar las ovellas sens lo part spiritual de las predicas quaresmals, per fugir las inquietuts ocasionaria ab los parrochians, y per lo descans meu en lo confessar lo he tingut tots los anys, donantli sols caritat de missa y las venturas[21].

Janer

Al primer de dit mes, dia de la circuncisio del Senyor per haverse instituhida una confraria de la sanch de Jesuchrist enla capella del Sant Christo de la present Iglesia, se fa la festa principal de dita capella, y per quant los confrares visitant aquella desde las primeras vespras fins lo endama al sol post de dita festa confessats y combregats guanyan indulgencia plenaria y remissió de tots sos peccats hi ha molt concurs de gent pera confessar, y axí se ha de prevenir antes, que los administradors conviden dos confessors carmelitas descalços del convent de Mataro per poder ajudar a confessar, y predicar en lo offici major, prevenir mes de cent formas[22] pera las comunions, publicar la festa lo diumenge antes, y exhortar molt lo poble ala confessio y comunio, que la experiencia ensenya aprofita molt la exhortacio continuada del Rector pera las animas encomanadas, y despres del offertori quiscuna missa se publica al poble la [.], lletra dominical y festas movibles del any seguent, y los nats y morts en la parroquia lo any passat[23], fent una absolta[24] baixa per los morts. A la tarda sediuan vespras de consuetut, sino es que isquan molt tart del offici.

A 6 dia de la Epiphania.

En Dosrius despres dela Missa Major se cantan uns goix en la Capella de Nostra Senyora del Roser, y en Canyamas tambe.

A 17 dia de Sant Antoni

Se acostuma dir una missa baixa[25] en las dos Iglesias un poc de matí que lo poble puga anar a treballar, pero no es de obligacio.

A 20, dia de sants Fabià y Sebastià martyrs.

Se col per vot fet en la parochia, en Dosrius se diu la missa matinal cantada en la capella y dona la caritat lo administrador, y despres lo vicari sen va a Canyamas y celebra missa tambe en la dita capella.

Febrer

A 2 dia de la purificació de Nostra Senyora.

Despres de dita la missa matinal sen va lo Senyor Vicari de prompte a Canyamas per las confessions, y benediccio de la cera y professo que ha de començar la missa un poc mes prest dels altres dias per las ceremonias, y despres del offici ha de cantar un goix en la capella de Nostra Senyora del Roser, los quals en los dias de Nostra Senyora ha de cantar en dita hora lo discurs del any.

Lo Rector ha de fer lo mateix en Dosrius.

A 12. dia de Santa Eularia[26]

Per haver en dita parochia una hermita sots invocacio de Sant Llop y Santa Eularia es consuetut antiga anar a celebrar lo offici, o, Missa Major en dita capella pero no si va ab professo.

Lo primer dia de quaresma

Lo ultim dia de Carnstoltas ha de procurar lo Senyor vicari en lloc molt net fer cremar un poc de llor per prevenir de aquella cendra ben pissada per fer la benediccio loendama, la qual se ha de fer en Dosrius en la hora de la Missa matinal y despres dirlos una missa baixa consequentment que lo poble puga anar a treballar, pero en Canyamas nos fa la benediccio, ni hi ha obligacio de Missa.

La dita cendra se ha de guardar per donarne lo diumenge proxim àlas dos missas als que noy foren lo dimecres, y lo vicari sen aportara a Canyamas pera donarne al poble antes y despres de la Missa, o, lo Pare Predicador si ni haura.

Tots los Diumenges de la Quaresma se diuan vespras en Dosrius, y despres de vespras se canta lo Miserere [.]

Tots los diumenges de Quaresma, exepto lo dels Rams, quan hi haja predicador va en lloc del vicari a Canyamas, y al offertori de la Missa fa una pratica spiritual al peu del altar, acentat en una cadira, y despres en Dosrius a las vespras predica en forma – En Dosrius es be que en dits dias se celebre lo offici major cantat puis resta lo Vicari, pero noes de obligacio.

Lo primer Diumenge de Quaresma ha de procurar lo Rector, o, Vicari tenir fet un codern[27] ab los noms de totas las casas de la parochia, deixant lloc a quiscuna pera scriurer los que han de confessar y combregar de aquella casa, pera que quan los caps de casa van a confessar los pugan demanar y scriurer tots los que habitan en aquella.

Peraque tots los parochians pugan confessar se ha de pujar quiscuna setmana dos vegadas a Canyamas, y perquant tot nos poden despedirse si venen molts en un dia, és consuetut que lo Diumenge antes lo cap de casa que desitja que los de sa casa confessen aquella setmana fa amonestar un cantar de devocio y lo dia assenyalat se han de desa dir primer los de aquella casa.

La veracreu sols se amostre al poble los dos Diumenges de Passio y Rams en Dosrius a vespras, y en Canyamas en acabar la Missa.

Lo Diumenge de Rams se amoneste lo Salpas per lo Dilluns per tot Canyamas. Lo Dimars los pagesos de Dosrius, y per lo Dimecres a la tarda per lo carrer.

Abeque los Obrers tenen obligació de fer fer lo moniment[28] lo Rector y Vicari han de procurar acistyhi peraque se pose decent com ha de estar, que en totas las cosas de la Iglesia es gran importancia la acistencia del Rector peraque se obre ys fassa be.

Lo dijous sant a la tarda se celebren Matines cantadas, vulgarment nomenadas lo offici dels fasos[29] en Dosrius tantsolament.

Lo Divendres sant a la punta del dia se comença losermo de la passió en Dosrius, lo que se ha de amonestar lo diumenge antes pero advertesca lo Rector no done llicencia de predicarse en Canyamas, que a mes noy hauria gent en un y altre no conve deixar innovar cosas, que de fores qualsevol cosa de gracia tots los anys volen los pagesos sia de obligacio[30].

Lo Disapte sant, o, Vigilia de Pasqua de Resurreccio se fa la ceremonia de traurer foc y llum nou fora la porta y beneir las fonts en tots dos Iglesias y despres celebrar missa, y per dit effecte lo Rector netas la caixeta, o, vasos de plata des olis vells ni posa de la capsa de fusta han portat de [.], y lo vicari ser aporta la dita capsa de fusta. A la tarda hi ha completes y goixs en la Capella del Roser en Dosrius.

Lo Dia de Pasqua de Resureccio

Lo Rector y Vicari han de esser molt matiners per las confessions, se celebran las missas en la hora, y abloordre mateix que en los demes Diumengas. A la tarda se diuen vespras cantadas en Dosrius.

La segona festa de Pasqua en Dosrius la Missa matinal se celebra cantada en lo altar major y despres della a la porta de la Iglesia se fa la benedicció de la caritat delpa se acostuma donar en dita porta per lo administrador particular que y haja per eixa caritat, y axi mateix en Canyamas dit dia. En estos dos dias en Dosrius nos diuan vespras.

Abril

  1. Dia de Sant March Evangelista

Per promesa feta per los parochians, (no he trobat  fos vot) se puja ab professo a Nostra Senyora del Corredor, se ha de fer tocar antes del dia, perque parteix lo Senyor Vicari a la punta de dia de Dosrius, y passa a Canyamas ab la professo, y alli celebra Missa, y despres tots junts sen pujan per aquella part, y lo Rector en Dosrius a la hora de missa matinal celebra una missa, reservantse per a celebraraltra en la Capella Nostra Senyora  del corredor, y sen puja de prompte per la part del Far per poder exir revestit ab la capa pluvial a rebrer la professo quant arriba a la creu devant dita capella, y alli celebran un ofici cantat, y los [obrers estan obligats donarlos alli dinar][31] y despres sen torna lo Senyor Vicari ab la professo per lo mateix camí, saludant al exir quant arriba a la creu parroquial a Nostra Senyora de Monserrat abuna salve, y deixats los de Canyamas en sa Iglesia acabant abuna salve y collecta en ella, passa per la capella de Sant Llop y alli se canta antiphona y collecta de dit Sant y arribat a la porta de la Iglesia de Dosrius canta una Salve, y va dir la collecta en la capella de Nostra Senyora del Roser.

Advertesca lo Rector que he procurat tots los anys no pujar en eixa diada a visitar la dita Capella per fugir los aplecs[32], y altres inconvenients que si ofereixen, sino que si no podent reduhir lo Senyor Vicari ques reservas en Canyamas pera celebrar alli lo offici, serca altre Capella, y li he donat caritat del bací[33] de las animas.

A 29. dia de Sant Pere Martyr

Al hora de la Missa matinal se fa benediccio de Rams com esta notat en lo ordinari, y se celebra una missa, o, offici cantat y per aplicar per lo aniversari, o, cantar en Dosrius en Canyamas no, pero ara he notat que en Canyamas se fa tambe benediccio.

A 3. Dia de Santa Creu

Antes de comencar lo offici major en totas dos Iglesias se va à benehir lo terme alpedro[34] ab professo com esta ordenat en lo ordinari, y de aquest dia en avant fins a 14 de Setembre dia de la Exaltació de Santa Creu se llix en lo altar major a la part del Evangeli la passio de consuetut, no de obligacio quis en las demes Rectorias se dona dret de passió y en esta no, y quiscum Diumenge en lo dit temps en las dos Iglesias despres del Asperges antes de començar la Missa Major se fa professo rodant la Iglesia cantant la lletania fins tornat a la peanya del altar major, ahont diu las oracions, y en lo punt se celebra la Missa.

Dias de lledanias

Lo dilluns de las lledanias lo Senyor vicari va ab professo a la capella de Sant Llop ahont se diu una missa passant per la creu de Pulell ahont canta una Regina Coelli cantant per lo camí la lletania, y arribat a la Capella celebra una missa, y despres sen torna ab professo per la creu desota casa Bruguera ahont canta la antiphona de Regina Coeli, cantant la mateixa lletania, y arribat al carrer passa per sota Granja fins a la creu de plassa ahont canta altra vegada dita antiphona, y arribat a la Iglesia lo Rector es be isca de prompte a celebrar missa baixa, o, cantar, peraque la pugan oir los que han acompanyat la professo, per lo gran profit spiritual ques guanya en oir Missas.

Lo Dimars nos fa professo en part alguna.

Lo Dimecres en Canyamas tantsolament se fa professo cantant la lletania passant per lo fossar y dret a casa Galceran pujan a la era y baixan, perdevant laltra caseta y tornats a la Iglesia se diuan las oracions a la peanya del altar major, y despres en lo primer se celebra una missa.

Dia de la Ascenssió

Missa Major cantada per esser festa principal

La Vigilia de Pasqua de Sperit Sant

Se fa la benediccio de las fonts en totas dos Iglesias com lo disapte sant, en los quals dias han de assistir los obrers.

A la tarda se diuen y goixs en la capella de Nostra Senyora.

Lo Dia de Pasqua de Esperit Sant

Perser un dels quatre dias assenyalats per los confrares de la sanch de Jesuchrist en que a mes del dia de la Circuncisió  visitant la capella del Sant [.] desde las primeras vespras fins lo endama al sol post confessats y combregats guanyan molts perdons, se ha de publicarho al poble lo diumenge antes y prevenir formas pera molts que confessaran, celebrar a missa matinal en lo Roser, y lo demes com en las altres festes estadit. A la tarda se diuan vespras cantadas en Dosrius. Los dos dias seguents no.

Roser

Per haverhi confraria de Nostra Senyora del Roser en totas dos iglesias, se fa festa particular del roser en lo mes de Maig. En Dosrius lo primer Diumenge: En canyamas losegon sino es que los administradors vullan musichs, que a las horas se aguarda altercer, o, quart Diumenge.

La missa matinal en la capella y la major sempre se ha de celebrar en lo altar major abquey los parochians que es seguir la regla y consuetut de las cathedrals, y Collegiadas. En la vigilia se diuen completes en Dosrius.

Advertesca lo Rector nose obligue en esta, ni altras festas fer dir missa matinal en Canyamas, perque a mes de la inconveniencia, lo any seguent ley demanarian per professo. Per quant los administradors li demanaran convide capellans y predicador per lo Offici, sapia primer ahont han de menjar y concerte lo preu del menjar si volen sels ne aporta a la Rectoria, com veura ab los llibres mateixos de las confrarias que jo me he fet pagar.

A la tarda hi ha vespres, y despres professo com lo dia de Corpus passant per devant la Rectoria, per las quintanas den Terrades exint a la creu que es en lo cap del carrer, per lo carrer amunt fins a la creu de la plaça cantant lo hymne Ave Maris Stella, y alli entonar lo Te Deum pujant per devant casa Estaper de plassa, y Carniceria y acabar la professo a la capella de Nostra Senyora del Roser ab uns goixs y collecta y Rosari. En Canyamas nos diuen vespres en esta, ni altras festas, sinoque despres del offici se fa la professo per lo llocs estan dalt dits, y tornats a la Iglesia se diuen uns goix en la Capella y despres lo Rosari.

A 19. dia de Sant Isidro[35]

En Canyamas se fa offici solemne, se convidan capellans pera poderlo celebrar ab Diaca y Subdiaca, y Predicador per la predica pagan la caritat los Administradors, com veura en lo llibre de la Administració es be lo diga lo Vicari per arribar molt tart los pagesos.

Per missa matinal sin volen ques serquen capella.

Per causa que lo Rector pot estar desganat, o, estar sens Vicari nose obligue à dir Missa eix dia en Dosrius, que no nunca mi so obligat per no donarlos eixa possessió[36], sino que serquen Capella. Despres del Offici nos fa professo, sino ques canten uns goixs en dita Capella de Sant Isidro, y sempre despres de las Missas en Canyamas se ix al fossar a fer absoltas baixas.

Lo Dia del Corpus

Lo dilluns, o, algun dia antes de la festa se ha de anar a Canyamas a dir cantars, per consagrar dos formas posadas al verigle, pera tenirlas previngudas en lo Sacrari per poder estar patent[37] lo Santíssim Sacrament tota la Missa lo dia del Corpus y se trau en esta forma, los Obrers tenen aparellat lo talamo[38] y encenser y atxas a la porta del Sacrari, y lo Senyor vicari ab la capa pluvial, tovallola blanca y la custodia en la ma cantant lo hymne Sacris Solemnys[39] ix ÿ colloca al lloc preparat permi que estiga patent tota la missa ÿ en Durrius se fa lo mateix ab lo talamo y atxas encesas se trau de la Sacristia a missa major ÿ esta patent tota la missa y se torna reservar ab la mateixa solemnitat cantant sempre lo hymne sacris solemnys y abans de partir del altar lo sacerdot dona la benedicció al poble ab lo Santíssim. En Canÿamas se fa la professo despres de missa pasant per haont se acostuma. En Durrius se fa la professo despres de vespres ÿ a las vespras tambe esta patent.

Lo diumenja infra octava[40] se celebra lo cap de octava ÿ esta patent en Durrius a las dos missas matinal ÿ major ÿ despres de misa major se fa professo per lo fossar dins la iglesia ÿ se reserva[41] ab lo modo acostumat.

Lo dia de Sant Joan

La missa cantada a la missa major o dia de Sant Pere ÿ Sant Pau se diu missa matinal cantada en llur altar ÿ la caritat se trau del baci de les animes.

Lo dia de Sant Jaume se diu la missa matinal cantada en son altar ÿ la Caritat dona lo administrador de dit altar.

A 30 de juliol

Lo dia de Sants Abdon ÿ Sennen[42] se fa ofici solemne en Durrius ÿ es festa de preceptas ex voto en Durrius en Canyamas no ÿ se combidan moltas vegadas capellans forasters per poder dir lofici ab major solemnitat hi ha predica ÿ paga lo administrador. Los goigs se dihuen despres.

Dia de la invencio de San Esteba[43] per ser Patro de Canÿamas se fa ofici solemne en dita iglesia y no hi ha obligacio de dirhi misa matinal fins ques procuren sacerdot pera durla los pagesos ÿ acostuma averhi predica es be que lo Senyor vicari diga lofici per ser molt tart ÿ temps de molta calor.

Lo dia de la Asumpcio de Nostra Senyora hi ha vespres ÿ ala vigilia completes en Durrius.

Al primer de setembre se celebra la festa de Sant Llop en la vigilia se cantan en la hermita completas al mati si diu missa matinal ÿ despres pera dir la missa major si va ab professo desde durrius ÿ se adverteix que aqueix dia fan dir molts goix ÿ axi se ha de restar algu si lo Rector no si reste si reste lo vicari ÿ perque algun capella que aporte la profeso si lo Rector no la vol portar. (Nota al marge: No se canten completas en Sant Llop la vigilia del Sant. Lo any 1784 ab aprovacio dels clers y principals pagesos se establi fer la Professo a Sant Llop, lo die del Sant a punta de sol, y cantar lo ofici arribant a la Capella per esser la hora mes acomodada per la acistencia del Parroquians, ÿ evitarse las irreverencias ÿ alvorots, que cometian la multitut de gent indevota, y de poch, o ningun respecte al Sant Temple de Deu ÿ  al Sant Sacrifici de la Missa, per lo que no permetia lo baix firmant celebrarse missa en dita capella despres del ofici. Rafel Bellsolá. Rector de Dosrius).

Als 14 de setembre dia de Santa Creu[44] Antes de la misa major despres de accer dita la pasio ÿ en lo ultim dia se va ab profeso al pedro ÿ se beneheix lo terme com lo dia de Santa Creu de maig.

Lo primer diumenje de octubre se fa la festa del Roser se ha de resar ofici ÿ celebrar missa de dita festa […]

Lo dia de tots los Sants la vigilia hia completas ÿ lo dia vespres de [.] ÿ despres de morts. Lo mateix dia de morts missa matinal a punta de sol ÿ apres lo ofici cantat ab las ensoltas cantadas per tot lo fossar  en Canyamas sols matinal ÿ ofici cantat si aura comoditat de cantars las matinas antes del ofici de morts los tres nocturnos generalment se pagen del baci de las anÿmas.

[…]

Als 17 de novembre festa dels Titulars Aciscle y Victoria. Offici solemne, á la tarde vespras solemnes, se cantan los Goigs. se posa lo Docer vermell al Altar major, al Magnificat se incensan los Altars ab la capa de brocat.

Als 18 de dit mes festa de la Dedicassió de dita Iglesia Parroquial[45] al matí missa a la hora de la Matinal: a las deu missa cantada se fa la señal ab la campana grossa.

Nota, que lo dia de Sant Joan y lo dia de Sant [.] cantan las Missas Matinals.

A 13 desembre Santa Llucía á la Vigilia se fa un repico a la nit se diu la Missa á hora de la matinal.

Als 25 desembre. dia de Nadal se para lo Altar major ab lo Docer posant al costat los dos sants de plata: a la grada se posa esparraguera ab alguns cabretas de carto y alguns flochs de cutofluix[46] se toca a mitja nit: se dihuen las matinas cantades a las dos horas: se canta la Missa del Gall ab tota solemnitat ab encens los acolits se posan las dalmaticas[47]: La missa matinal resada: La Missa major cantada com la Missa del Gall. Lo vicari ba a Cañamas a hora de la Matinal per confessar, y diu la missa resada.

Dia de Sant Esteve[48] lo Rector munta a Cañamás per confessar, diu missa resada: La missa major en Dos-rius se canta no es obligació se pot aplicar per Anniversari.

Notes

[1] RAMIS NIETO, Josep, “Les Consuetes i l’any litúrgic al Dosrius de 1811”, adosrius.wordpress.com

[2] Per a la vida parroquial a Catalunya i especialment a les comarques de Girona durant l’Antic Règim vegeu PUIGVERT i SOLÀ, Joaquim Maria: “Les Consuetes parroquials, unes fonts històriques i antropològiques ignorades”; “Los párrocos y las redes de sociabilidad parroquial en el mundo rural de la Cataluña moderna: historiografía e historia”; “La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, bisbat de Girona)”.

[3] Arxiu Parroquial de Dosrius, Caixa 5, 05-01.

[4] El quartà a Barcelona corresponia a uns 5,79 litres.

[5] El forn del vidre del Far està documentat des del segle XVI.

[6] Una quartera era l’equivalent a 12 quartans.

[7] Segons una relació nominal de les cases datada al 1632, a Dosrius hi havia 68 cases i a Canyamars 23. Totes les cases que apareixen amb el nom del propietari en aquesta consueta pertanyien a Dosrius i només el Forn del Vidre s’ubicava a El Far.

[8] “L’advocació es basava en una curiosa tradició. Sabent que el diumenge no es treballa, els ous que les gallines ponien en els corrals eren considerats propietat de la Mare de Déu i es dipositaven en la cistella durant un dia, però després es venien. Els diners obtinguts servien per a pagar un bon ciri que il·luminés

dia i nit a la imatge de “La Mare de Déu dels Ous”. Es veu que els diumenges les gallines s’esmerçaven en pondre força ous i els diners sobrants servien per a pagar la dot de les donzelles pobres que s’havien de casar o es deixaven, sense cap interès, a les famílies més necessitades dels pobles.” MARTÍ BONET, J. M., “Les Marededéus de nou trobades” a la revista Taüll, núm. 15.

[9] SOLER i FONRODONA, Rafael, “Antoni Riera (1610-1676), un constructor de retaules desconegut”, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 50.

[10] Identifiquem amb “[.]” el text il·legible; amb “[…]” el text omès.

[11] Ferrer era doctor en dret civil i canònic. Prengué possessió de la parròquia de Dosrius el 28 de setembre de 1645.

[12] A diferència de les consuetes de 1811, les de 1646 comencen amb unes advertències preliminars.

[13] El vicari és la persona que ajudava al rector en la seva tasca pastoral. En el cas de Dosrius, el veurem celebrant moltes vegades a Canyamars, la parròquia sufragània d’aquella vila.

[14] En aquest context, reservar significa retirar-se.

[15] La major concurrència de fidels a les misses matinals podria explicar-se per la necessitat que bona part dels parroquians tenien d’atendre les seves responsabilitats productives al camp, en un municipi que tenia una dispersió residencial molt alta.

[16] Al llarg del document apareixerà el binomi obligació-consuetud com a manifestació dels interessos no sempre coincidents del rector i dels seus parroquians.

[17] La veracreu és una creu que conté una relíquia de la creu en què va ésser crucificat Jesucrist.

[18] La missa “pro populo” era la missa que el Mossèn estava obligat a fer per a tots els fidels. Sense discriminar per raó de classe social, el rector celebrava la missa de difunts conjuntament amb la missa major.

[19] Es tracta de l’aspersió de aigua beneïda ruixant l’altar i els assistents a la missa.

[20] El pare predicador seria qui substituïa puntualment al rector i al vicari en les celebracions a Canyamars.

[21] Probablement les ventures eren els impostos eclesiàstics a l’Antic Règim.

[22] Dosrius tenia, a l’any 1632, 91 cases i 410 habitants. El repartiment de 100 formes consagrades ens dóna una idea de la concurrència de fidels al primer ofici de l’any.

[23] Com és ben sabut, el Concili de Trento va implantar els registres dels actes sacramentals del baptisme, matrimoni i òbit.

[24] L’absolta és un responsori que es diu per als difunts.

[25] La missa baixa era la missa resada, en contraposició a la missa cantada.

[26] Aquesta festa de Santa Eulàlia, vinculada a Sant Llop per l’ermita que portava el seu nom, ja no apareix a la consueta de 1811.

[27] A l’arxiu parroquial de Dosrius es conserva un d’aquests quaderns (1632) en forma de llista que informa de les cases de Dosrius i Canyamars.

[28] El monument és la capella o altar on es reserva l’hòstia consagrada des del Dijous fins al Divendres Sant.

[29] L’ofici dels fasos o ofici de tenebres, era un ritu litúrgic celebrat durant la Setmana Santa que consistia en el rés de totes les litúrgies de les hores en una sola celebració.

[30] Per la declaració del rector, sembla que no era partidari de facilitar les novetats litúrgiques que podien provenir de l’exterior del poble.

[31] Ratllat a l’original.

[32] La observació del rector faria referència a actituds poc decoroses per part dels assistents als aplecs.

[33] El bací era el plat de captar i també la institució caritativa o benèfica.

[34] Amb tota probabilitat, la processó “alpedro” faria referència a la Creu del Far o Creu del Pedró (creu votiva), en el camí que porta al Santuari del Corredor; el pedestal i la creu van ser construïts a l’any 1627, pocs anys abans de la redacció de les consuetes. Un indret similar és la muntanya de 166 metres que es troba entre els municipis de La Roca i Granollers, a la Serra del Palou, a on antigament hi havia una creu que marcava el punt més alt de l’antic municipi de Palou. Era tradició que una processó que partia de Palou arribés fins a El Pedró, cada dilluns de Pasqua. També trobem el topònim El Pedró a Vallromanes.

[35] La festa de Sant Isidre Llaurador passaria a celebrar-se el 15 de maig, segons les consuetes de 1811. Al 1646 estan establertes per al 19 de maig.

[36] Són diversos els comentaris que fa el rector en el sentit de no crear precedents amb els seus actes entre els feligresos. Si s’ha de fer alguna cosa de caràcter extraordinari, s’ha d’encarregar a un tercer i habilitar els mitjans per cobrir les despeses.

[37] Patent significa, en aquest cas, visible.

[38] El tàlem és una espècie de dosser col·locat sobre quatre o més barres llargues que serveix en les processons per portar sota cobert el Santíssim Sagrament o alguna altra imatge.

[39] El Sacris Solemniis és un himne escrit per Sant Tomàs d’Aquino per a la festivitat del Corpus.

[40] Fa referència al període de 6 dies entre el primer i l’últim d’un total de 8 dies d’una festivitat de l’Església Catòlica. Aquesta festivitat se solia celebrar el diumenge del cap de setmana següent.

[41] Reservar vol dir, probablement, retirar o guardar.

[42] Aquesta festa passaria a denominar-se de Sant Isidro en la consueta de 1811.

[43] A l’any 1646 la festivitat de Sant Esteve se celebrava doblement: el 3 d’agost (la invenció de Sant Esteve) i el 26 de desembre (el dia del seu natalici).

[44] El 14 de setembre era l’antiga data de l’Exaltació de la Santa Creu, dia en què es va trobar la creu original de Jesucrist. Aquesta festa ja no apareix a la consueta de 1811.

[45] A principis del segle XIX aquesta celebració es continuava fent però sense fer referència a la dedicació de l’església.

[46] És destacable la humilitat en els mitjans per composar l’attrezzo d’aquesta festivitat.

[47] La dalmàtica és la vestidura superior que el diaca i el sotsdiaca porten en els oficis solemnes, i el bisbe duu dessota la casulla.

[48] Aquesta festivitat no se celebrava a la consueta de 1811.

Anuncis