Etiquetes

Joan Giménez Blasco ens parla al seu llibre “Mataró en la Catalunya del segle XVII” de les relacions entre Mataró i Dosrius a propòsit de la indústria del vidre. La primera referència que ens dóna és la d’un contracte (1 de gener de 1645) entre un bracer de Dosrius, Esteve Gipaló[1] i Marc Rosselló, arrendatari d’un forn de vidre ubicat al carrer de la Riera de Mataró. L’acord consistia en què el primer faria tions, amb una mida de quatre pams i mig, a partir dels arbres talats que el segon posés a la seva disposició. Per aquesta feina i altres col·laboracions, Gipaló rebria de Rosselló 100 lliures anuals.

Però a Dosrius també existien un o diversos forns de vidre. Segons L. Planell, a qui cita Giménez, existia un forn de vidre a Dosrius al segle XVI, que era ben conegut per fabricar vidre molt fi i decorat amb diversos colors. En els protocols notarials apareixen diversos arrendaments al llarg del segle XVII que podrien referir-se al mateix forn o a forns diferents. Sembla raonable pensar que un dels forns es trobaria dintre dels dominis de la Masia de Forn del Vidre, al veïnat del Far.[2]

El forn ubicat al Far continuaria en funcionament fins al segle XIX, atès que el Diccionari de Madoz esmenta l’existència d’una fàbrica de vidre que ocupava a 20 treballadors i que servia a Barcelona, Girona, Vic i fins i tot Amèrica.

Notes

[1] Esteve Gipaló apareix als llibres de matrimonis casat a Dosrius amb Isabel Gascó el 10 de maig de 1612.

[2] L’”Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius” parla de restes trobades a la finca pertanyents a dos forns.

Advertisements