Etiquetes

Article en PDF

“Crims i desgracias” és el recull d’accidents, suïcidis, homicidis, assassinats i morts casuals esdevinguts al municipi de Dosrius al llarg de tres segles (XVII-XIX). A partir de l’arxiu parroquial de Dosrius i especialment dels llibres d’òbits, Caietà Viaplana i Cornet[1], el rector de la parròquia del poble durant els anys 1893-1897, va elaborar una llista de tots els crims i desgràcies ocorreguts i els va incloure al seu quadern “Notas Dosrius”.

Hem transcrit aquesta llista respectant el català no normalitzat de l’època i l’ordre de les notes, fent les anotacions a peu de pàgina quan aquestes podien afegir més informació sobre el succés, el lloc o la persona implicada.

Ja que havíem parlat d’un crim y com per altre part no es l’unich que hi ha hagut en aquest poble, sols á titol de curiositat, havíem pensat continuar una llista de los que han succehit y anadirhi lo número de morts violents si be casuals.

1621.- 17 Agost. Mori ofegat en la bassa del Moli Geroni Coll natural de Cardedeu.

1622.- 25 Mars. Es troba mort en aquest terme Pau Llopart de San Salvador de Breda y vehi de Llinás.

1626.- 1 Maig. Mort de desgracia el fill de Moliner en sa mateixa casa.

1629.- 31 Novembre. Manaut Seda, moliner es assessinat en sa casa.

1633.- 26 Maig. Mori ofegat en el rech del moli Jaume Juliá, fadrí de Vilassar ahont l’enterraren.

1643.- 20 Agost. Mort aplastat per un pi un fadri serrador natural de Borgonya (França)[2].

1649.- 2 Novembre. Mori en el porxo de’n Mandri, un pobre foraster, no se sap si de mort natural ó violent.

1643.- Mor de desgracia en el bosch el masover de la casa de Rupit, en 21 Desembre de 1642, es enterrat en Canyamás a primers de dit any.

1646.- 28 Novembre. Mort de una escopetada Jaume Rovira de Dosrius.

1647.- 13 Febrer. Salvador Guitart de Canyamás es xafat per un pi.

1647.- 2 Octubre. Prop de San Celoni, es mort (de una escopetada) Joan Pau Gel, fou enterrat en Canyamás.

1647.- 14 Novembre. Esteve Gel, es mort (de un tiro) en la plassa de Dosrius.

1648.- 29 Novembre. Sobre can Galcerán de Canyamás mataren á Bernat Matamala, (ab una escopetada).

1650.- 23 Febrer. Mort del mateix modo un tal Bertran, de nació suech.

1650.- 12 Octubre. Frente la Yglesia, mori de un tiro Joan Pere Puigvert.

1652.- 13 Febrer. Pere Canyamás es mort prop sa casa (de una escopetada).

1652.- 19 Juny. Mataren del mateix modo en aquest terme á Isidro Rovira, natural de Palau Tordera. Era soldat micalet[3].

1652.- 25 Agost. Mori de un tiro Maria Terradas de Larich.
Per aquestes degué haberhi aqui una pesta, puig es troban moltas defuncions ocasionadas per contagi. Es de advertir que los que morian d’ell no els enterraban en el cementiri. Ab dos dias de diferencia moriren aqui mare y filla (9 y 11 de Desembre de 1652) y las soterraren en Argentona en un tros de riera que habian benehit.
Por lo que havíem apuntat fins aqui y per lo que segueix, que per aquests temps hi hauria alguna guerra ó revolució, puig d’altre manera no sabriam explicarnos tantas morts violentas.

1653.- 21 Janer. Foren enterrats en aquest Cementiri Isidro Escuder y Jaume Julia, soldats de caball, de la Companyia de D. Martí de Cardona, moriren de una escopetada.

1654.- 5 Febrer. Enterraren aqui á un soldat de caballeria, de la companyia del Sr. Abat, es deya Francisco, mori de un tiro.

1655.- 24 Maig. Mataren de una escopetada prop sa casa Juan Pedró, pages de Canyamás y ab ell morí del mateix modo Sebastià Salicru del terme de Vilalba, sufraganea de Vallgorguina.

1680.- 18 Juny. Assesinaren á tiros y moltas panardadas[4] a Jaume Auladell. L’hi llevaren la ma dreta, l’enterraren en el Cementiri de Canyamás y poch després el tragueren per portarlo a Mataró per manament del Alcalde de dita Ciutat Nicolau Fornes y Silurgia.

1689.- 25 Janer. Mort de un tiro Anton Gelpi.

1695.- 30 Janer. Mort Francisco Gubert, soldat de caball de la Compañia de D. Pere Gragera, natural de Vilafranca de Conflent, Bisbat de Elna.

Nota. Crida la atencio que á fins de aquest segle y principis del següent es troban moltas partidas de defunció en que es llegeheix “mori de una basca”.

1704.- 25 Agost. Entre Dosrius y Llinás es trobá un home mort y desconegut.

1706.- 12 Agost. Mori en campanya al servey de Carlos III Joseph Saborit fadri, cirurgiá, fill de aquest poble.

1706.- 24 Octubre. Trobaren mort al ermitá de San Llop, fill de S. Esteba de Sahorra[5], terra de Conflent, bisbat de Elna.

1707.- 21 Juny. Mori Pau Climent, a qui no es pogueran administrar els Sans Sagraments, per haverse, diu la partida de defunció, trencat el coll cayent de un cirer.

1714.- 23 Abril. Joseph Saver, de Canyamás, mori a causa de estar mortalment nafrat de escopetadas.

1717.- 30 Desembre. Pau Mir, cau de una olivera y mort luego.

1730.- 2 Janer. Un llop embesteix á varios homes, entre ells á Miquel Reynals que mori en dit dia. Estaban al bosch serrant.

1730.- 1 Febrer. Moriren en Jacinto Cot, pages de la casa de Rupit y Joan Colomer Saladriga, als cual un feros y rabió llop mossegá lo dia de San Silvestre; aquest últim estaba tot llagat[6].

1733.- 31 Agost. Caygué sobre Salvador Homs, una figuera li rompé la cama y mori de las resultas.

1745.- 7 Novembre. Mori ofegada Maria Juvany soltera.

1789.- 7 Maig. Es troba mort en sa propia habitació Jaume Vila, no podent precisar el dia de sa mort per estar ja en descomposició.

Creu de Martorell.- Prop de can Martorell hi ha una creu que segon tradició recorda la mort violenta de un vicari de aquesta parroquia. No podém afirmarho de una manera clara y terminant puig los llibres de defuncions no en fan menció. No es troba en ells, altre vicari mort que un tal Mossen Joan Pau Voltor que mori de mort repentina y sens sagraments, al dia 1er de Desembre de 1792 y enterrat als tres del mateix mes en l’altar del Sant Cristo de aqueta iglesia parroquial.

1808.- 12 Septembre. Es troba un home mort, desconegut, en el torrent del Birol. Facil seria que fos algun francés atés el temps que era.

1831.- 19 Juny. Mori xafat per la roda de un carro Anton Roig Nogueras.

1852.- 6 Janer. Maria Travesa Roig, mori ofegada en el comun. Segons es conta en aquest temps apenas hi havia casa que tinguessin tal lloch degudament arreglat, puig las mes se servian de un sot ab una barra prop d’ell, resentintse de aixó la salut pública[7].

Per aquests anys mori un treballador en las minas, única desgracia que hi hagué en ditas obras. Era fill de Argentona, ahont fou trasladat luego de haver sufert l’accident que l’hi ocasiona una pedra que es desprengué de la part alta ahont treballaba. No consta aqui la inscripcio de son obit. Es deya Joan Roig de uns 22 anys[8].

1848.- 29 Desembre. Es troba mort en el cami de Alfar y en lo lloch anomenat “Portell de Carreras” un noy de onse anys, dit Pau Dari Donadeu natural de dita parroquia. L’alcalde de Dosrius D. Pau Terradas y el regidor de Alfar D. Llorens Ginesta declararen haver mort repentinament; mes tothom afirma que tal mort fou violenta, donada ab una aixada ó magalla per Jaume Juvany Massuet ab el pretext de que no l’hi havia portat tabaco que l’hi encarregà al baixar al poble al passar prop de la vinya ahont treballaba. No li donà cuartos per comprarlo. Segons diuhen, era home que ja en altres ocasions s’havia donat á coneixer per actes poch ajustats á la rahó y conciencia y que per lo mateix era temut de molts.

1856.- 20 Novembre. Anton Alsina Ordeix, natural de San Martí d’Arenys de Munt de 40 anys, casat, carreter de casa Gemmir, despres de haver rebut algunas garrotadas, saltá del carro, y fou mort de una gavinetada.

1861.- 29 Novembre. Gabriel Colomer Rovira, solter, serrador de San Pere de Vilamajor, de edat trenta y dos anys, en la brolla de’n Gavarra mori per haverli tallat ab una destral de son ofici el coll en rodó.

1867.- 7 Abril. En el safreig de’n Guinart mori ofegada, á la edat de vuyt anys Dolores Nogueras Boix.

1868.- 15 Marzo. A la edat de uns cincuanta anys á consecuencia de una cayguda mori Salvador Boix Travesa.

1869.- 21 Mars. De resultas de haberse cremat morí Maria Riera y Planells, de edad cuaranta y cinch anys. casada.

1872.- 9 Juliol. Mori ofegada en el safreix del comú Josepa Bonamusa Freginals de edat nou anys[9].

1875.- 15 Septembre. Sota can Sampara y en el safreig del Hostaler, estaban treyent sorra cuant caygué en ell y mori ofegat un dels treballadors anomenat Josep Famadas Rabassa, fill de Argentona de edat onse anys.

1876.- 6 Janer. A la edat de quatre anys, mori cremada Rosa Serra y Masmiguel.

1876.- 1 Abril. Estabant treballant en el forn de can Batlle de la Torre dos rajolers, es disputaven moltas vegadas, un de ells de baja astatura y l’altre bastant mes alt. Determiná el primer matá al segon y aprofitant l’ocasió en que aquest aná á satisfer una necesitat, ab un petit gavinet li feu varios forats en el coll y no pará hasta deixarlo mort per mes que la victima digués: “deixam estar…ja n’has fet prou”. Aquesta fou en Vicens Estrada Rosés de Sarria, viudo, vehí de Mataró de edat 47 anys. L’assessí fou prés inmediatament per los pagesos del voltant y gent de Can Batlle y entregat a las autoritats locals.

1877.- 14 Janer. Serra y Masmiquel de edat […] anys mori segons reça la partida corresponent de una peritonitis aguda causada segons uns per haverse clavat en el ventre un tronch de soldó en una cayguda ó relliscada y segons altres per haver rebut un tiro. Circunstancias facils de comprendrer no ens permeten donar mes detalls ni mes explicacions.

1880.- 5 Novembre. Mort ofegat en el safreig de Can Torras, á la edat de cuatre anys Esteba Herrera y Castella.

1884.- 13 Novembre. De resultas de las feridas que un carro ocasioná en el cap del pont, á en Narcis Pibernat Dasquens, criatura de pochs anys mori aquest en l’esmentat dia.

1885.- 15 Maig. Pau Nogueras Rovira, solter, de 26 anys, en la carretera y sota can Terrades es pega un tiro que sols l’hi atravesa la gorra, luego un altre, que l’hi causa, en el costat del cap, una ferida de tres centimetres de fondo per cinch de llargada en son interior, ab forma de T, com no quedá mort corregué á tirarse al safreig de dita casa, de ahont lo tragueren y mori tres dias després ó siga el dia citat, podén arrepentirse de sa obra.

1888.- 3 Novembre. Sobre las montanyas d’Orrius es formá un torb que baixant per Riudemeya pujá per la riera y aná a perdrer sas forças mes amunt de can Vigas. A son pas destruhi gran numero de pins y altres arbres, se’n portá las teulas de algunas casas. Al topar ab la Casa Nova de las Brugueras tirá a terra algun envá y part exterior, deixant mal ferida á la masovera Maria Figueras Rius que encare no s’havia llevat y que mori al mateix dia ja un poch fosch o tart.

1890.- 22 Agost. Miquel Tapias Martorell de edat uns 15 anys. Se’n portá una escopeta per caçar, cuant per temor als mossos o civils la amagá entre brollas. Després al agafarla novament l’empunya per lo canó y havent el gatillo tropessat ab alguna rosa, es dispará, rebent en el ventre la carga que li causa la mort.

1892.- 5 Agost. En el safreig de sa casa mori ofegat a la edat de cinch anys Joseph Bonamusa Nogueras (casa Ramon)

1893.- 29 Septembre. Trobaren mort, de una escopetada al peó de aquesta carretera Joan Munné Boix, en el torrent que hi ha detras las casillas y en direcció a cal Busque de Alcoll. Segon uns fou casual y aixis ho aprecia el tribunal, segons altres fou fet per ell mateix ab premeditacio y segons altres fou efecte de una causa que per are no creyem del cas no oportú apuntar. Se’l trobá assentat ab l’arma apuntada al ventre y la gorra y mocadó al costat.

Notes  

[1]  Viaplana, nascut a Sabadell al 1858, es convertí en sacerdot a l’any 1882. Després d’ocupar diverses parròquies, la darrera de les quals fou Dosrius, va fer-se càrrec de la de l’Arboç (Baix Penedès). En els seus 29 anys com a rector d’aquesta parròquia, Viaplana va fer importants recerques sobre l’Arboç i el Penedès, publicant a l’any 1927 les “Notes històriques de la parròquia i la vila de l’Arboç”.

[2] Sobre els immigrants francesos al municipi de Dosrius, vegeu Josep Ramis Nieto, “La immigració a Dosrius durant els segles XVI-XIX” a adosrius.wordpress.com

[3] Algunes de les morts violentes de mitjans del segle XVII caldria atribuir-les al conflicte de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Els miquelets eren soldats de caràcter mercenari o voluntari que van néixer durant la guerra per frenar la invasió castellana de Catalunya per part de Felip IV.

[4] Una panardada era el cop donat amb un panart, és a dir, amb una cimitarra o alfanx.

[5] Sant Esteve de Saorra és una església i parròquia de Saorra, al Conflent (Catalunya Nord). Vegeu nota 2.

[6] La presència del llop a les rodalies de Dosrius està documentada fins a finals del segle XIX. En dues notícies publicades el 4 de maig de 1876 (La Correspondencia de España y El Siglo futuro), trobem que el llop vivia als boscos propers a Dosrius.

[7] Cels Gomis escriuria a “Encontorns de Dosrius” (1883) que “Son molt pocas las casas que reunéixin las condicions higiénicas que deurían, y es rara aquella en que la cort dels porchs no s’ trobi tocant á l’alcova del amo, aixó quant uns y altres no dórmen en una meteixa establa.

[8] Es tracta de les obres de captació i canalització de les aigües de la conca de Dosrius iniciades a l’any 1854. Vegeu Josep Ramis Nieto, “Aguas de Dosrius: la iniciativa privada empresarial al servei de les emergents necessitats hídriques de la ciutat de Barcelona (1854-1882)” a adosrius.wordpress.com.

[9] El safareig del Comú estaria emplaçat probablement al carrer Lluís Moret. A conseqüència de les obres de construcció del camí veïnal entre Dosrius i Canyamars, l’antic safreig o “Comú” va ser desplaçat a la seva ubicació actual.

Anuncis