Etiquetes

Article en PDF

1. Els arxius parroquials com a font per a l’estudi de la demografia local

Diversos autors han destacat la importància dels arxius parroquials com a font en l’estudi de la història moderna i contemporània. Antoni Poveda ens diu que “A pesar de la riqueza documental que albergan, sólo recientemente han adquirido un papel destacado y ello ha sido posible a partir del desarrollo de la historia cuantitativa en general y de la demografía histórica en particular.”[1]

S. García Pérez ens explica al seu article com van néixer els llibres parroquials: “¿Cuándo surgen los archivos parroquiales en España? De manera oficial, nacen a raíz del Concilio de Trento (1545-1563). En realidad en este Concilio no se trató específicamente el tema de los archivos, pero sí se estableció la obligatoriedad para todos los párrocos y vicarios de anotar y custodiar diligentemente todos los libros que fuesen necesarios para dejar constancia del ejercicio de su ministerio, más concretamente, de la impartición de los sacramentos del bautismo y el matrimonio, de las defunciones y del cumplimiento pascual; asimismo, se les exigía llevar una estricta contabilidad de las rentas que permitían el sostenimiento de la parroquia. Todas estas disposiciones de Trento, obtienen rango de ley en nuestro país a raíz de la Real Cédula de 12 de julio de 1564 dada por Felipe II, que también las hace extensivas a nuestros territorios de ultramar[2]

Una de les categories de llibres parroquials s’anomenava “Quinque Libri” perquè estava integrat per cinc categories de llibres: Baptismes, Confirmacions, Casaments, Defuncions i Excomunicats. Són especialment importants per als estudis demogràfics perquè fins a 1871 no va entrar en vigor el Registre Civil. Aquests llibres també es coneixen amb el nom de “Llibres Sacramentals”.

Altres categories de llibres parroquials eren els de 1) Comptabilitat (Fàbrica, Primícia, Hospital, Confraries), especialment útils com a font de la història econòmica i de l’agrària en particular; 2) Racional, on s’expressaven els actes litúrgics amb els ingressos que rebien les parròquies a canvi; 3) Beneficis, on es detallaven les fundacions d’obres amb dotació econòmica prèvia; 4) Matrícula, per inventariar els baptismes i els feligresos que pertanyien a la parròquia; 5) Visites, per fer constar les visites a la parròquia dels bisbes o els seus delegats.

2. Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars

Nosaltres ens volem centrar en els llibres sacramentals i en el buidatge que dels arxius parroquials de Sant Iscle i Santa Victòria i de Sant Esteve de Canyamars va fer anys enrere Agustí Guinart i Alonso.

Guinart[3] explica que els llibres sacramentals d’ambdues parròquies es troben íntegres des de l’any 1559 fins a l’actualitat tot i que en alguns casos es portaven llibres en comú i en altres, llibres separats. A partir de 1868 els llibres es portarien per separat definitivament.

La seva feina de buidatge dels arxius sacramentals és una de les més importants al territori català, no només pel que té d’ambiciós el seu projecte sinó perquè es va fer sobre una població sobre la qual es conserva íntegrament la documentació.

Malauradament Agustí Guinart no va arribar a temps d’acabar aquest obra mastodòntica i la informatització dels registres sacramentals només arribà a les dues terceres parts. Ens va llegar en un segon article la relació completa de cognoms que apareixen als llibres de baptismes, amb la primera aparició en els llibres del cognoms i la procedència geogràfica dels pares.[4]

El fruit de part del seu treball es troba en format electrònic al web de “La Societat Catalana de Genealogia”[5], a la secció de buidatges. Es tracta d’un fitxer compactat integrat per 34 fitxers en format PDF amb els registres dels llibres de baptismes,  matrimonis i una part dels òbits de Dosrius i Canyamars.

Pensem que l’esforç de l’Agustí s’hauria d’aprofitar en un doble sentit. En primer terme perquè les dades que conté ofereixen un material descriptiu que permet la construcció de genealogies des de la comoditat de l’ordinador personal. Segona, perquè amb el tractament adequat, pot utilitzar-se com una eina d’anàlisi de demografia històrica.

La informació que nodreixen els arxius és suficient per bastir la genealogia d’una família resident a Dosrius o Canyamars durant quasi quatre segles, ja que és suficient disposar dels registres de baptismes per seguir la línia genealògica[6]. En el cas de la vessant d’estudi demogràfic, la informació, tot i valuosa, és insuficient, ja que manquen els registres de les defuncions. Sense defuncions no coneixerem el creixement vegetatiu ni els saldos migratoris, ni l’esperança de vida ni altres dades demogràfiques importants per sí mateixes o com a font primària d’estudis d’història econòmica, social o agrària.

3. Tractament informàtic dels fitxers de baptismes

A partir dels fitxers relatius a baptismes hem procedit a depurar d’alguns errors de format per elaborar un sol fitxer PDF que presenta la informació tal com la va publicar Guinart. En aquest fitxer, que ordena els registres en funció dels llibres de registre i dels cognoms del batejat, s’hi presenten els camps següents:

1) Noms del batejat, és a dir, els cognoms i els noms

2) La data de naixement

3) El lloc de naixement

4) El nom del pare

5) El nom de la mare

6) El foli o pàgina de la inscripció

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_canyamars_dosrius.pdf

El suport informàtic ens proporciona múltiples possibilitats de tractament de la informació i obre la porta a noves perspectives d’anàlisi.

El fitxer de baptismes abans esmentat abasta els naixements des del primer registrat electrònicament, el 17 de setembre de 1559, fins el darrer, pertanyent al 25 de novembre de 1910. Després de les conversions oportunes hem creat un nou fitxer, ordenat per les dates de naixement, el que ens possibilitarà fer estudis més detallats que vagin més enllà dels resums estadístics que ofereixen els llibres sacramentals. Es tracta d’un fitxer amb 8.265 registres, el que correspondria a 8.265 naixements o baptismes, amb un parell de redundàncies que hem optat per mantenir.

L’estructura del fitxer en PDF és la següent:

1) Noms del batejat, és a dir, els cognoms i els noms

2) La data de naixement

3) El lloc de naixement

4) El nom del pare

5) El nom de la mare

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_per_data_naixement.pdf

Una altra perspectiva amb què ens podem mirar els naixements és la dels cognoms dels individus batejats. En aquest cas s’han ordenat primer pel nom complet i a continuació per la data de naixement.

L’estructura del fitxer en PDF és la següent:

1) Noms del batejat, és a dir, els cognoms i els noms

2) La data de naixement

3) El lloc de naixement

4) El nom del pare

5) El nom de la mare

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/baptismes_per_data_naixement.pdf

Una tercera perspectiva la constituiria la de la unitat familiar. En aquest cas hem ordenat pel camp dels cognoms del batejat, pel nom del pare i de la mare i finalment per la data de naixement. Aquesta disposició ens dóna una visió de les famílies en la qual es pot observar a cada família en funció dels cognoms, els noms del pares i els fills ordenats per ordre de naixement.

L’estructura del fitxer en PDF és la següent:

1) Noms del batejat, és a dir, els cognoms i els noms

2) Cognoms del batejat, és a dir, de la unitat familiar

3) Nom del pare i de la mare

4) La data de naixement

5) El lloc de naixement

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/03/unitats_familiars.pdf

Els fitxers que hem comentat en aquest apartat ens permetran, a través del seus registres, conèixer fàcilment:

  1. a) el nom complet d’una persona (noms i cognoms)
  2. b) la seva data de naixement
  3. c) el nom del seu pare i de la seva mare
  4. d) per connexió, les dades anteriors dels seus ascendents i descendents

4. Explotació estadística dels fitxers de baptismes

Si la informació registral que comentàvem més amunt ens possibilitarà fer estudis genealògics o estudis de reconstrucció de famílies, tractada adequadament també ens obrirà noves perspectives d’informació[7].

Ens referim a la possibilitat d’utilitzar els esmentats registres per fornir dades estadístiques de demografia històrica.

El més interessant d’aquests agregats estadístics és el nombre de naixements censats o registrats anualment.

Al quadre 1 us mostrem les dades estadístiques per al període 1559-1910. Caldrà tenir present, quan llegim les estadístiques, els possibles i més que probables subenregistraments que es produirien en èpoques i en circumstàncies diverses (fills fora del matrimoni, epidèmies, aconfessionalisme,…). És probable que el rigor de les dades sigui més gran a mida que ens aproximem al segle XX, tot i que el registre baptismal seria parcialment substituït a finals del segle XIX pel registre civil. Cal precisar també que a l’any 1559 només apareixen 5 baptismes atès que el primer es va fer al setembre i que les dades corresponents als anys 1906 al 1910 són incompletes, ja que no estan inclosos els registres de Dosrius.

A partir de la informació estadística s’han elaborat els gràfics que ens permeten veure l’evolució de la natalitat (baptismes) al llarg dels segles, en intervals de 50 anys. Com es pot observar, la natalitat segueix al llarg dels anys la típica forma en dents de serra, amb un mínims i màxims en forquilles d’un a tres anys.

També podem visualitzar l’increment dels naixements en nombres absoluts al llarg dels segles, producte de l’increment de la població del municipi. Si durant els segles XVI i XVII el màxims se situen entre els 25 i els 30 naixements per any, durant els segles XVIII i XIX la quantitat màxima oscil·la ja entre els 30 i els 50. No podem analitzar la proporció entre els naixements i el nombre d’habitants durant els segles XVI-XVIII, perquè fins a mitjans del segle XIX els censos es basaven en focs i eren poc rigorosos. A tall d’aproximació podem afirmar que el nombre de naixements per nombre d’habitants hauria baixat paulatinament al llarg dels segles, ja que si a l’any 1553 s’estima una massa poblacional de 288 habitants amb una mitjana de 13 naixements per al període 1560-1569, durant el període 1890-1899 la mitjana seria de 27,8 naixements per any i la població era a l’any 1897 de 882 habitants. O dit d’una altra forma, mentre que la població s’havia incrementat una mica més de 3 vegades, la natalitat només ho havia fet poc més 2 vegades.

quadre01

Quadre 1

grafic01a

grafic01b

Grafics 1

Si aquestes mateixes dades i dates les expressem en termes de taxa de natalitat, aquesta seria per a mitjans del segle XVI de 45,14‰ i per a finals del segle XIX seria de 31,52‰, una quantitat que encara queda molt per sobre de les de l’Espanya contemporània (10,10‰ a l’any 2004).

Amb la informació de què disposem dels censos de la segona meitat del segle XIX podem aproximar-nos més acuradament a les característiques demogràfiques de la població. En el quadre 2 hem recollit les dades dels censos de diversos anys de la segona meitat del segle XIX en els quals apareix la població de fet (residents + transeünts) i el nombre d’habitants per sexe en funció de la franja d’edat.

Cens Total
Població de fet
Naixements Taxa de natalitat (‰) Dones en edat fèrtil (16-50 anys) Taxa de fecunditat general
1857 1.152 27 23,44 234 115
1860 1.099 29 26,39 228 127
1877 1.187 48 40,44 207 232
1887 995 38 38,19
1897 882 25 28,34
1900 872 17 19,50
Quadre 2

Com podem observar, ens trobem amb taxes de natalitat al voltant del 20‰ tant a mitjans del segle XIX com a finals del mateix i amb increments fins i tot per sobre del 40‰ durant els anys centrals de la segona meitat del segle, degut probablement a la presència a la població d’una quantitat considerable d’homes transeünts en edat marital o reproductiva. Caldria però investigar perquè a l’any 1877 es quasi duplica la taxa de fecunditat general (232) en relació a la taxa de l’any 1860 (127). Durant les dècades dels setanta i vuitanta, l’època coneguda popularment com la de “la Febre d’Or”, Dosrius experimenta taxes de natalitat amb puntes iguals o per sobre als 40 naixements per als aproximadament 1.000 habitants del municipi, xifres pròpies sens dubte d’un període anterior a la transició demogràfica: 1874 (40 naixements), 1876 (42 naixements), 1877 (48 naixements), 1881 (40 naixements) i el màxim de la sèrie a l’any 1884 (49 naixements).

Una altra aproximació que podem fer a les dades sobre els baptismes és la l’estacionalitat dels naixements, i de retruc, l’estacionalitat del moment de la concepció.

Mes Nombre de naixements per mes (1559-1910) Percentatge
Gener 832 10,07%
Febrer 793 9,60%
Març 830 10,05%
Abril 749 9,07%
Maig 583 7,06%
Juny 547 6,62%
Juliol 557 6,74%
Agost 567 6,87%
Setembre 610 7,39%
Octubre 708 8,57%
Novembre 704 8,52%
Desembre 779 9,43%Quadre 3
Quadre 3

grafic02

Gràfic 2

Si observem tant el quadre 3 com el gràfic 2, podrem observar com els mesos amb un percentatge més alt de naixements corresponen als mesos de tardor (octubre, novembre i desembre) i especialment als mesos d’hivern (gener, febrer i març), cosa que ens faria interpretar que els mesos més proclius per a la concepció (270 dies abans) fossin els de l’hivern i la primavera (de gener a juny), mentre que els de menor procreació serien els de l’estiu i la tardor (de juliol a desembre).

Al quadre 4 hem expressat els dies amb un nombre més alt de naixements i al gràfic 3 el nombre de naixements en funció del dia de l’any. Com es pot comprovar, els naixements tenen uns màxims durant els mesos de desembre, gener i febrer, el que significaria que les concepcions es produirien preferentment als primers dies de la primavera, una vegada superada la prohibició de la pràctica religiosa durant la Quaresma i en combinació amb la influència del fotoperíode en poblacions en què la concepció no està regulada més que amb mitjans naturals[8].

Naixement Nombre naixements Percentatge Concepció
6/gener 36 0,44% 11/abril
20/gener 36 0,44% 25/abril
2/febrer 39 0,47% 8/maig
3/febrer 36 0,44% 9/maig
28/febrer 39 0,47% 3/juny
10/desembre 36 0,44% 15/març
11/desembre 36 0,44% 16/març
21/desembre 36 0,44% 26/març
Quadre 4
grafic02

Gràfic 3

Una altra de les anàlisis que ens permeten els registres és l’estudi del nombre de fills de mitjana per unitat familiar. La metodologia utilitzada ha estat filtrar els naixements per a cada unitat familiar i agrupar-los per centúries. Donat que hi ha unitats familiars a cavall de dos segles, hem procedit a distribuir el seu pes equitativament amb un ajustament proporcional.

Els resultats es mostren al quadre 5.

quadre05

Quadre 5

Com podem observar, si descartem les dades parcials del segle XVI, els nuclis familiars es mantenen entre les 665 famílies del segle XVII i les 781 del segle XIX, una diferència de poc més del 17% per un augment de la població que tindria el seu gran impuls a la primera meitat del segle XIX, quan la població va passar dels 650 habitants a l’any 1826 als 983 de l’any 1842.

Si el nombre de famílies es manté relativament constant, no podem dir el mateix del nombre de fills per unitat familiar. Es constata com, a mida que transcorren els segles, les famílies tenien cada vegada més fills, arrencant la sèrie per sota dels dos fills (segle XVI) fins a arribar als quasi quatre fills per parella que de mitjana tenien el nuclis familiars del segle XIX. Aquest seria un segle a on trobarem famílies nombroses, com la formada per Josep Pont i Rovira i Càndida Català i Casador, que després de casar-se el 20 de febrer de 1854, van portar al món 14 nens i nenes entre els escassos vint anys que van transcórrer entre el primer i el darrer fill (1856 i 1876).

En la primera dècada del segle XX, el nombre torna a situar-se en valors molt més baixos, en consonància amb els nous temps i la pèrdua de població del municipi.

4. Tractament informàtic dels fitxers de matrimonis

Els registres de matrimonis publicats per Guinart abasten des del 1560 fins al 1910 per al cas de Dosrius i des del 1560 fins al 1891 per al cas de Canyamars. Hem procedit a polir el format original del fitxer de matrimonis homes-dones, respectant l’ordre de registre als llibres. En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Noms de l’espòs, és a dir, cognoms i nom

2) Noms de l’esposa, és a dir, cognoms i nom

3) Data del matrimoni

4) Població de celebració del matrimoni

5) Pàgina o foli del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/matrimonis_homes_dones.pdf

A partir d’aquest fitxer, hem procedit a produir un nou fitxer, ordenat per la data de celebració. En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Data del matrimoni

2) Noms de l’espòs, és a dir, cognoms i nom

3) Noms de l’esposa, és a dir, cognoms i nom

4) Població de celebració del matrimoni

5) Pàgina o foli del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/matrimonis_per_data.pdf

Amb la mateixa informació hem bastit un nou fitxer, ordenat aquesta vegada pels cognoms de l’espòs i per la seva data de matrimoni, el que permet veure fàcilment els casaments d’una mateixa persona al llarg del temps. En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Noms de l’espòs, és a dir, cognoms i nom

2) Noms de l’esposa, és a dir, cognoms i nom

3) Data del matrimoni

4) Població de celebració del matrimoni

5) Pàgina o foli del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/matrimonis_per_espos_i_data.pdf

Finalment hem elaborat un fitxer similar a l’anterior, però establint l’ordre primer en funció dels cognoms de la dona i després per la data de matrimoni. En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Noms de l’esposa, és a dir, cognoms i nom

2) Noms de l’espòs, és a dir, cognoms i nom

3) Data del matrimoni

4) Població de celebració del matrimoni

5) Pàgina o foli del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/matrimonis_per_esposa_i_data.pdf

5. Explotació estadística dels fitxers de matrimonis

De forma similar a com hem fet amb els baptismes, podem elaborar informació estadística a partir dels registres de matrimonis. Al quadre 6 i al gràfic 4  es presenta la informació agregada del 1.818 registres de matrimoni entre 1567 i 1910.

En consonància amb les dades de la població total, el nombre màxim de matrimonis per any es manté dintre de la desena durant els segles XVI i  XVII. Durant el segle XVIII, hi ha quatre anys en què se superen els 10 matrimonis (1733, 1742, 1751, 1766 i 1775). Ja al segle XIX, ens trobem amb dos anys que superen el nombre màxim de 14 matrimonis (1812 i 1873), amb una acumulació de matrimonis especialment important durant les dècades dels setanta i vuitanta, que es corresponen amb les taxes de natalitat també altes que hem analitzat anteriorment. Durant els darrers anys del segle XIX i principis dels segle XX, el nombre de matrimonis tornaria a caure en correspondència amb el declivi de la població.

Quadre 6

Quadre 6

Gràfic 4

Gràfic 4

Si creuem les dades de nupcialitat amb aquelles de les quals tenim informació poblacional censal (quadre 7), observarem com la taxa bruta de nupcialitat es va incrementar més del doble entre 1860 i 1877 i  es va multiplicar quasi per tres entre 1877 i 1887.

Cens Total
Població de fet
Matrimonis Taxa bruta de nupcialitat  (‰) Dones en edat fèrtil Taxa de nupcialitat (dones en edat fèrtil, ‰)
1857 1.152 3 2,60 234 13
1860 1.099 3 2,73 228 13
1877 1.187 7 5,90 207 34
1887 995 14 14,07
1897 882 5 5,67
1900 872 6 6,88
Quadre 7

Si ara ens fixem en com es distribueixen els matrimonis en funció del mes de l’any, podrem observar com els valors més alts s’inicien a l’agost, continuen durant la tardor i l’hivern per caure quasi a la meitat durant els mesos de la primavera i els primers mesos de l’estiu, quan serien més intenses les feines agrícoles i forestals.

Gràfic 5

Gràfic 5

6. Tractament informàtic dels fitxers d’òbits

Pel que respecta als òbits, només disposem dels registres de Canyamars i per al període 1868-1925. Com hem fet amb els fitxers de baptismes i matrimonis, hem depurat el fitxer original de Guinart. Els seus registres estan ordenats pel llibre registre i els cognoms del difunt.

En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Noms del difunt, és a dir, cognoms i nom

2) Data de defunció

3) Lloc de defunció

4) Nom del pare del difunt

5) Nom de la mare del difunt

6) Llibre i pàgina del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/obits_canyamars.pdf

A continuació hem ordenat el mateix fitxer per la data de defunció i els cognoms del difunt.

En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Data de defunció

2) Noms del difunt, és a dir, cognoms i nom

3) Lloc de defunció

4) Nom del pare del difunt

5) Nom de la mare del difunt

6) Llibre i pàgina del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/obits_canyamars_per_data.pdf

Per finalitzar, els registres del fitxer han quedat ordenats estrictament per ordre dels cognoms i el nom del difunt.

En aquest fitxer s’hi presenten els següents camps:

1) Noms del difunt, és a dir, cognoms i nom

2) Data de defunció

3) Lloc de defunció

4) Nom del pare del difunt

5) Nom de la mare del difunt

6) Llibre i pàgina del registre

El resultat del tractament informàtic es troba a:

https://adosrius.files.wordpress.com/2016/02/obits_canyamars_per_cognoms.pdf

7. Explotació estadística dels fitxers d’òbits

En aquest darrer cas, estem limitats per l’àmbit temporal i territorial dels registres. Només ens permeten projectar l’evolució de la mortalitat al llarg dels anys i l’estacionalitat de les defuncions.

Pel que respecta a l’evolució de la mortalitat, com es pot observar al gràfic 6, les defuncions tenen uns màxims que superen la desena de casos a mitjans de la dècada dels setanta, a finals d’aquesta dècada i a finals de la dècada dels vuitanta, que tindrien la seva explicació a les puntes de natalitat de l’any 1820 i 1830, si tenim en compte que l’esperança de vida per a persones arribades a l’edat adulta se situava entre els 60 i 75 anys.

Pel que respecta a l’estacionalitat de les defuncions que podem observar al gràfic 7, les defuncions tenen els màxims percentatges als mesos de gener, maig i agost.

Gràfic 6

Gràfic 6

Gràfic 7

Gràfic 7

8. Conclusions

Hem començat valorant la importància que tenen els arxius parroquials per a la ciència històrica i quina classe de documents podem trobar a un arxiu parroquial.

A continuació hem fet esment de la feina realitzada per Agustí Guinart en el buidatge dels llibres parroquials (baptismes, matrimonis i òbits) i del profit que, malgrat ser un projecte incomplet, es pot treure des del punt de vista de la genealogia, la reconstrucció de famílies o com a eina d’anàlisi demogràfic.

En aquest últim cas hem estudiat les possibilitats que el tractament informàtic de les dades aportades per Guinart ens proporciona en l’estudi de diversos indicadors (taxes de natalitat, taxes de fecunditat, estacionalitat d’aquests fets vitals,…).

Notes

[1] Antonio Poveda Ayora, “Aportación al estudio descriptivo y metodológico de los archivos parroquiales: sus fondos y las posibilidades de aprovechamiento”, Universitat Jaume I.

[2] María Sandra García Pérez, “Apuntes sobre los archivos parroquiales en España”.

[3] Agustí Guinart i Alonso, “Els arxius parroquials de Dosrius i Canyamars”, Paratge 20-21

[4] Agustí Guinart i Alonso, “Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme)”

[5] http://www.scgenealogia.org/

[6] Això és parcialment cert, atès que molts dels que es van casar i morir a Dosrius i Canyamars havien nascut a una altra població.

[7] Consulteu els estudis de demografia històrica sobre el municipi de Dosrius: Enric Subiñà i Coll, “La població moderna a Dosrius. Estudi demogràfic (segles XVI-XVIII)”, DuosRios, 2; Josep Ramis Nieto, “Els censos oficials de població (1857-1940). Aproximació a l’estructura de la seva informació i la seva utilitat com a font per a la demografia històrica local: l’exemple de Dosrius” i “La població de Dosrius al llarg de la història”, adosrius.wordpress.com

[8] Antonio Quesada Ramos, “Cambios en la estacionalidad de los nacimientos en Andalucía, España, entre 1941 y 2000”.

Anuncis