Etiquetes

Article en PDF

La primera informació de què disposem sobre la població de Dosrius és el fogatge (o recompte de focs) publicat per Pons Guri a partir d’un text aparegut a l’Arxiu Diocesà de Girona. Dosrius, segons aquest fogatge tenia 39 focs a l’any 1358. Alguns estudis apunten que sota un foc hi viurien unes 5 persones. Això faria que hi visquessin al municipi uns 200 habitants.

Nombre de focs al Castell de Dosrius a l'any 1359

Nombre de focs al Castell de Dosrius a l’any 1359

En un segon fogatge datat entre els anys 1365 i 1370 , Dosrius hauria incrementat la seva població per arribar als 53 focs per tornar a descendir a 47 en un tercer fogatge a l’any 1378. En un altre recompte per a aquest mateix any, els 47 focs es reparteixen (aproximadament) entre Dosrius (18), Canyamars (17) i El Far (11).

El segle XV seria una centúria de crisi econòmica i poblacional. Es disposa d’un fogatge de l’any 1497 que rebaixa la població de Dosrius a 30 focs. Pel que respecta al segle XVI, hi ha dos fogatges. El primer (1515) dóna al municipi 53 focs (13 dels quals eren d’El Far) i el segon (1553) 63 focs (39 de Dosrius, 15 de Canyamars i 9 d’El Far).

Haurem d’esperar a principis del segle XVIII per disposar de més dades de població. El recompte que a l’any 1717 fa l’intendent Pedrajas atorga al poble 111 veïns, dels quals 2 eren pobres i no hi havia cap cavaller. També disposem de dos recomptes més: el de 1708, realitzat per Josep Aparici que adjudica a Dosrius, 87 cases (a cada casa s’hi computaven 4 persones) i l’efectuat a l’any 1719 després de la Guerra de Successió, que tenia com a objectiu la distribució d’armes per lluitar contra guerrillers anti-borbònics. En aquest cas (en el qual El Far forma part de Llinars del Vallès) es computen 50 cases, 96 veïns i 439 habitants, a raó de 4,57 habitants per veí.

Caldria destacar que en aquella època, el Maresme era la segona comarca de Catalunya amb més densitat demogràfica (50,70 habitants per quilòmetre quadrat), només superada pel Barcelonès i que Mataró (5.918 habitants) era la segona població més poblada del Principat.

A l’any 1787 es publicava el cens de Floridablanca, que és considerat el primer cens amb tècniques estadístiques modernes. En conjunt, Dosrius té aleshores 529 habitants.

A l’any 1822, Juan Munarriz impulsaria des del govern espanyol una nova divisió territorial de l’estat espanyol. El nou estat tindria 52 províncies, en base a criteris racionals com la població, l’extensió i la coherència geogràfica. El projecte no va prosperar ja que a l’any 1823 es va tornar a instaurar l’absolutisme de Ferran VII. El projecte es reprendria 10 anys després promogut per Javier de Burgos, amb lleugeres modificacions. El primer projecte es va nodrir de dades fornides per un padró que es va efectuar a l’any 1819. Segons aquest document, Dosrius i Canyamars tenien 75 veïns i El Far tindria 18.

cens_1819

A l’any 1824, a la “Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña”, l’intendent de l’exèrcit Vicente de Frígola descrivia Dosrius i Canyamars com un “lugar” amb 75 veïns que produïa blat, llegums i vi. La seva contribució cadastral era de 9056 rals de billó. El poble de Dosrius era una mica més ric que Cànoves però molt menys productiu o ric que Cardedeu (17995 rals de billó).

1824

Cens de Vicente de Frigola

Dos anys més tard, al 1826, el Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal informa que la població té 135 veïns i 640 habitants.

La Matrícula Catastral de 1842 ens proporciona la xifra de 983 habitants.

A partir de l’any 1857 disposem de censos regulars que facilitaran molt millor la comprensió de la dinàmica demogràfica, ja que es donen dades sempre expressades en habitants i no en focs, cases o veïns.

Finalment, segons el Diccionario Estadístico Municipal de España de l’any 1863, Dosrius tenia 58 veïns i 292 habitants (sense dades sobre Canyamars o El Far), dada molt incongruent amb la resta de dades aportades per les altres fonts estadístiques.

 

Any Població
1857 1.152
1860 1.099
1877 1.187
1887 995
1897 882
1900 872
1910 942
1920 871
1930 894
1936 887
1940 862
1950 921
1960 886
1964 861
1965 857
1970 767
1975 696
1981 737
1986 848
1991 1.211
1996 2.269
2001 3.098
2011 5.171

poblacio

L’anàlisi de la massa de població durant els segles XIV-XVIII es fa difícil atès que la informació no està expressada directament en habitants. Hem decidit extrapolar les cases o focs a habitants a raó de 4,57 habitants. Només a partir del cens de Floridablanca disposem d’uniformitat en la informació.

De la lectura del gràfic podem concloure que:

  1. Dosrius té una modesta massa poblacional des del segle XIV fins a mitjans del segle XVIII, amb alts i baixos deguts segurament a l’impacte sobre la població d’epidèmies, malalties o conjuntures econòmiques. Durant aquest període sembla poc probable que el municipi superés el mig miler d’habitants.
  2. De mitjans del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, Dosrius té un increment notable de la població. Si a l’any 1787 compta amb 529 habitants, Dosrius arriba a tenir 983 a l’any 1842 i 1152 a l’any 1857. S’hauria incrementat la població en 623 habitants en termes absoluts (118%), és a dir, Dosrius hauria més que doblat la seva població en 70 anys. És evident que és un fenomen a destacar i digne de ser estudiat. Sabem que la població catalana va experimentar un creixement de població durant aquest període d’un 97% aproximadament però caldria conèixer les raons d’aquest augment a la població del Maresme.
  3. El tercer fenomen a destacar és la davallada demogràfica a partir de l’any 1877 (amb 1187 habitants) i l’estacament del creixement poblacional. Durant més d’un segle, des de 1877 fins a 1986, Dosrius no va superar mai els 1000 habitants i va arribar a tocar fons a l’any 1975 amb 696 habitants.
  4. El quart i darrer fenomen demogràfic és l’augment vertiginós i sostingut de la població a partir de 1986. Mentre que aquest any la població era de 848 habitants, a l’any 2011 comptava ja amb 5171. Això representa un increment poblacional de 4323 habitants o un 509%, o expressat d’una altra manera, Dosrius ha multiplicat per 5 la seva població en 25 anys. Si interessant seria estudiar el fenomen de creixement del segles XVIII-XIX, encara ho seria més conèixer les causes i les repercussions sobre el territori d’un augment poblacional a cavall dels segles XX-XXI.

Fonts:

Josep Iglesies Fort, “La Població del Maresme a la llum dels censos generals”, Mataró 1971.

Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat)

Advertisements