Etiquetes

Article en PDF

La darrera de les associacions analitzades i la més rica pel que respecta a la documentació que podem trobar als arxius és la de l’Artístic[i]. La sol·licitud de creació la van presentar, el 21 de desembre de 1932, Joan Jubany Nogueras com a president i Jaume Ninet Pujol, de 25 i 21 anys respectivament i tots dos jornalers de professió. Jubany i Ninet formarien part del Comitè de Salut Pública que es va formar durant els primers dies de la Guerra Civil com a elements d’esquerra en una població tradicionalment de tendències dretanes. El dia 26 de desembre comunicaven a Governació el nom dels integrants del Comitè Organitzador i que serien, en la seva majoria, els integrants de la Junta definitiva.

La societat es constituiria formalment el 16 de març de 1932 en el marc temporal del Bienni Reformista (1931-1933) 9 mesos després de la proclamació de la II República. Va iniciar la seva singladura amb 80 socis i els càrrecs de la Junta Directiva estaven ocupats per Jaume Bonamusa Claus[ii] (28 anys i picapedrer) com a president, Antoni Claus Calm (37 anys i paleta) com a sotspresident, Jaume Boix Fontseca (24 anys i jornaler) com a secretari, Daniel Pilone Codina (38 anys i picapedrer) com a sotssecretari, Pelai Jubany Claus (38 anys i fabricant de maons) com a tresorer, Josep Bruguera Pons (25 anys i jornaler) com a comptador i, els vocals Jaume Pujol Torres (31 anys i jornaler) i Miquel Claus Albert (32 anys i pagès).

Podem observar com la majoria de membres de la Junta tenien entre 20 i 40 anys i es dedicaven a treballar com a jornalers, picapedrers, paletes o pagesos.

La seu de l’entitat va quedar fixada al carrer Verdaguer 1 i en els estatuts es defineix com “…una Sociedad cultural-recreativa cuyos objetivos podrán ampliarse en otros aspectos como mutualismo, sport, etc. etc. que puedan favorecer moral y materialmente a los asociados […] En su local social no serán permitidas discusiones políticas o religiosas, ni juegos prohibidos por la ley.” Podien ingressar en la societat els que haguessin complert els 15 anys, el socis normals havien de pagar 12 pessetes anuals de quota i els socis protectors 24.

El ventall d’activitats d’aquest societat semblava molt obert. Volem pensar que L’Artístic era tant una societat recreativa, com una entitat dedicada a l’organització de festes, balls, esdeveniments esportius i també una plataforma perquè els socis poguessin ajudar-se entre si. Es prohibien explícitament les discussions polítiques i religioses al seu local però segurament el local serviria com a aglutinador polític dels veïns en un moment d’intensa activitat política, social i sindical.

Després de la Junta formada a l’any 1933, la societat notificaria canvis en la seva composició durant els anys 1934 i 1935. Al març de 1936 l’entitat estava presidida per Jaume Pascual Itxart, pagès de 29 anys, qui també havia fet de secretari anteriorment.

L’activitat de l’entitat, si fem cas dels estats de comptes elaborats va anar de més a menys. A l’any 1934, l’entitat va gastar-se un total de 5.244,90 pessetes amb un dèficit de 10,95 mentre que a l’any 1935 les despeses van ascendir només a 2.184,05 pessetes amb 182,95 de superàvit.

Entre la documentació que resta als arxius cal destacar la relació de socis que figuren en una llista única que ens ofereix el nom, cognoms, edat, professió, carrer del domicili i localitat. La llista ofereix un total de 90 socis a finals de l’any 1933 als quals hauríem de sumar dues baixes durant l’any.

La primera qüestió que caldria destacar és que d’entre els 92 socis no trobem ni una sola dona. Tots els veïns vivien a Dosrius i la majoria tenien entre 20 i 50 anys. El més jove només tenia 15 anys (Joan Nogueras Jubany, vidrier) i dos socis tenien l’edat més alta, 67 anys.

Pel que respecta a les professions, els pagesos i els jornalers sumaven un total de 71 socis (77%) i tenien menys representació picapedrers, comerciants o paletes.

professions

16

Conclusions

En aquest estudi hem pogut constatar que, malgrat que durant el període que comença al final de la primera República (1874) i finalitza al començament de la Guerra Civil (1936) Dosrius tenia en la seva població taxes d’analfabetisme superiors al 50% per cent, la població va maldar per organitzar-se en diverses associacions de tipus recreatiu, cultural o d’ajuda mútua. De les 15 associacions censades hem estudiat 5 que responen bàsicament a la necessitat de sociabilitat en un entorn agrari on la població seguia un patró residencial dispers i els grans centres urbans com Mataró o Granollers quedaven relativament lluny.

La majoria de les associacions eren de caràcter cultural o d’esbarjo i tenien com a objectiu la celebració de balls o festes o  l’habilitació d’un local on poder beure i passar l’estona. La seu social de les associacions es repeteix al llarg dels anys i els impulsors o integrants de les juntes directives els trobem una vegada i una altra a les diverses entitats.

Aquest esperit associatiu i aquesta necessitat de socialització arribaria probablement a la seva culminació amb l’arribada i desenvolupament de la segona República. A l’any 1934, L’Artístic tenia 92 socis (tots homes) en una població que per a tot el municipi a l’any 1930 era de 894 habitants. Això dóna una idea de la importància sociològica que tindria aquesta classe d’entitats, especialment tenint en compte que al seu sí hi conviurien persones de signe religiós i polític divers a les portes d’una conflagració com la Guerra Civil.

Notes

[i] Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 581, núm. registre: 16849

[ii] Bonamusa va ser membre de la Unió de Rabassaires i el primer president del Comitè de Salut Pública de Dosrius al juliol de 1936.

Anuncis