Etiquetes

La classe d’associacions dominant a Dosrius eren les societats d’esbarjo. Aquesta classe de societats tenia com a objectiu principal la socialització dels membres de la societat, especialment en moments de lleure com podien ser els diumenges. Els fons recaptats i el cobrament d’entrades possibilitarien l’organització de balls, espectacles teatrals, envelats, actes de festa major,…en un medi on aquesta classe d’activitats no els oferia la iniciativa empresarial. Els noms d’aquestes entitats estan relacionades amb la idea d’organització dels membres de la societat (La Unió, Germinal,…)

El segon tipus d’associacions són les entitats mutuals i de socors mutus. Són societats que apareixen especialment a finals de segle XIX, molt abans de l’adveniment de l’estat del benestar. “La inexistència de formes de protecció social com són les vinculades al modern estat del benestar, forçava els habitants dels petits nuclis rurals a desenvolupar formes d’ajuda mútua, absolutament imprescindibles per fer front a situacions adverses derivades de malalties o d’incapacitat laboral per part d’algun dels seus membres”[i] Els noms genèrics podien ser diversos: germandats, entitat mutuals, societats de socors mutus i en el cas de Dosrius, els noms particulars feien referència a referents de la religió catòlica (l’excepció seria l’Institut Benèfic a l’any 1912). Dintre d’aquest paquet associatiu caldria incloure l’Estalvi Infantil, que tot i classificada com a cultural, tenia un marcat accent mutualista.

Marginalment trobem una associació de tipus polític (Centre Republicà Federal de Canyamars) que es crea en el context de la Guerra Civil i en l’enfrontament de Canyamars amb Dosrius i una segona de cultural (ja hem dit que l’Estalvi Infantil tenia caire mutualista). Estem parlant de l’Artístic de la qual parlarem més endavant.

Tenim poques dades sòcio-econòmiques per emmarcar aquest conjunt d’iniciatives associatives. La població del terme municipal va passar de 1.187 habitants a l’any 1877 als 886 habitants de l’any de l’inici de la guerra civil. Dosrius va perdre en aquest anys un 25 per cent de la seva població, resultat probablement d’un èxode migratori cap a les comarques veïnes. Però la dinàmica de la població és inversament proporcional a l’alfabetització de la mateixa. El percentatge de població alfabeta a l’any 1877 era del 13,10% (més alt en el cas dels homes) i a l’any 1930 ascendia al 50,30%. Atès els requisits formals per formar i registrar les associacions, és meritòria la constitució de juntes directives, sobretot si és te en compte que molts dels seus membres no sabien escriure.[ii]

El Ahorro Infantil

El Ahorro Infantil es va constituir a Canyamars a l’any 1922 com una mutualitat escolar que pretenia el foment de l’estalvi a interès compost, la constitució de dots infantils i “…cualquiera otra obra de previsión o bien social, tal como cantinas, colonias y viajes escolares, obras antialcohólicas, de cultura, de higiene, etc.”[iii]  Les Mutualitats Escolars van ser instaurades com a obligatòries a les Escoles Nacionals, després d’un període en que eren voluntàries, pel Real Decreto de 20 de setembre de 1919. L’Estat veia en el mutualisme escolar com la forma “…de convertir la escuela en el taller donde practicar la previsión, ciencia de la que dependía la felicidad de los individuos y de los pueblos. Era la función social de la mutualidad, la que le proporcionaba su virtualidad educativa y justificaba su aplicación en la escuela”.[iv]

Els sol·licitants de constitució de la Mutualitat de Canyamars a l’Escola Nacional Mixta de Canyamars van ser els mestres Àngela Gibert i Guillermo Vigo (qui també faria de secretari) i la presidia el Capellà Franscec Rosals. En el acte de constitució “…se procedió a la elección de cargos, resultando designados Presidente D. Francisco Rosals, Secretario D. Guillermo Vigo, Tesorero D. Angela Gibert, Contador Juan Gel y Vocales Valentín Rimblas, Ramón Arnó y Luís Homs.[v]

La Sra. Angela Gibert Maestra de la Escuela Nacional en que se establece la Mutualidad, presentó a la Junta el acta de la elección verificada por los niños de la Escuela para la designación de los adjuntos, de conformidad con lo dispuesto en el artículo 17 del Reglamento oficial aprobado por la Real orden 11 de mayo de 1912 con arreglo al procedimiento establecido en el Reglamento de la Mutualidad. En dicha acta consta que fueron elegidos los alumnos siguientes: Presidente adjunto D. Juan Rimblas, Secretario adjunto D. Maria Montpart, Tesorero adjunto D. María Bruguera, Contador adjunto María Pujadas y Vocales adjuntos Rosa Valls, Angela Figueras y José Arnó.”[vi]

L’obra de l’entitat donaria els seus fruits al llarg dels anys. A l’any 1925 El Ahorro Infantil tenia 31 mutualistes i 1.485,50 pessetes en imposicions; a finals de 1928, hi havia ja 58 mutualistes i 2496,45 pessetes d’estalvis.

 

Notes

[i] Jordi Planas i Francesc Valls-Junyent; “Associacionisme, cooperativisme agrari i conflictivitat social en un nucli rabassaire: els Hostalets de Pierola al primer terç del segle XX”

[ii] En diverses còpies de les actes de constitució, alguns dels membres signaven en nom dels que no sabien escriure o signar.

[iii] Arxiu de la Delegació del Govern de Catalunya, núm. caixa: 415, núm. registre: 10996

[iv] Irene Palacio Lis, “Políticas de protección a la infancia: el Mutualismo Escolar en la II República”, Universitat de València

[v] La majoria d’aquests vocals pertanyien al que podíem anomenar “burgesia agrícola” de Canyamars. Els Rimbles, Homs,… són noms associats a masies importants de Canyamars.

[vi] Alguns dels alumnes nomenats com a adjunts devien ser els fills dels propietaris esmentats més amunt.

 07

 

Advertisements