Etiquetes

Aquesta baixa ràtio de capital per persona anava aparellada amb una deficient estructura poblacional al municipi. El primer fenomen a destacar és un canvi de tendència en els naixements. Tot i que la taxa de natalitat per al 1856 (27 naixements) hauria estat de 23,44 per mil habitants i la taxa de fecunditat de 115,38 per mil habitants, existeix una certa desproporció entre la franja dels menors de 12 mesos i el compresos entre els 1 i 7 anys, ja que si la natalitat hagués continuat al ritme dels 7 anys anteriors, el nombre de naixements, excloent la mortalitat infantil, hauria d’haver estat de 34. Un altre fet destacat,  examinant la piràmide de població, és que la població baixa espectacularment, en relació a la franja de 8 a 15 anys, en les franges de 16 a 20, 21 a 25 i 26 a 30 anys. L’explicació pot ser doble: la primera seria una natalitat molt alta durant la dècada dels cinquanta; la segona seria que les persones entre els 16 i els 30 anys haguessin marxat del municipi en la plenitud de la seva vida laboral.

Sigui quina sigui la raó és que Dosrius començaria a la dècada dels seixanta i dels setanta una progressiva disminució de la seva població que no canviaria de tendència fins a la dècada dels noranta del segle XX.

poblacio

Els 1.099 habitants de Dosrius al 1860 vivien en el segon terme municipal amb més superfície de la comarca. La primera, Tordera, tenia 8.381 hectàrees i 3.378 habitants, mentre que Dosrius tenia 3.953 hectàrees, és a dir, uns 40 quilòmetres quadrats. Això feia que la densitat a la població del nord del Maresme tingués 40,18 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que Dosrius es quedava en una baixa densitat de 26,98 habitants.

Poca densitat de població i probablement molt dispersa.

Al Nomenclàtor de Los Pueblos de España publicat al 1858, Dosrius apareix amb una població total de 1.152 habitants (xifra que correspon al cens de 1857) repartida en un total de 9 barris o sectors:

Alfar: Parròquia al nord-oest del municipi, 79 habitants

Canyamars: Parròquia al centre del municipi, 150 habitants

Carreras: Caseriu a l’oest de la Parròquia del Far, 86 habitants

Dosrius: Nucli urbà a l’oest del municipi, 292 habitants

Estaper: Caseriu al centre del municipi, a l’oest de la Parròquia de Canyamars, 96 habitants

Mañans: Caseriu al sud-oest del municipi: 146 habitants

Pisbot: Caseriu que transcrit incorrectament es refereix probablement al Veïnat de Can Ribot, 21 habitants

Rimbles: Caseriu al sud del municipi, 141 habitants

Rupit: Caseriu a l’est del municipi, 141 habitants

nomenclator_maresme

Vistes les dades, podríem considerar que 521 habitants (el 45% de la població) vivia en o molt a prop d’un nucli urbà (Alfar, Canyamars i Dosrius), mentre que la resta, 631 habitants (el 55% de la població) vivia en cases disseminades pels 4 punts cardinals del municipi.

Al mateix 1860 es comptabilitzen 132 cases disseminades, per 362 de Tordera i les 157 de Sant Andreu de Llavaneres, que tenia una població (1.366 habitants) semblant a la de Dosrius però en només 1.188 hectàrees. Sense tenir en compte la reducció de la població entre 1857 i 1860, en aquest darrer any, hi viurien unes 5 persones a cada mas o casa. Aquesta dada cal matisar-la perquè a l’amillarament de 1851 s’informa que hi ha 31 cases deshabitades. Això faria incrementar proporcionalment el nombre de persones vivint sota el mateix sostre.

Ens trobem doncs amb una pauta d’assentament al territori que probablement es basava en poques cases al nucli urbà i molts masos o cases (aproximadament un 55%) amb extensions considerables de terreny dedicades als cereals, la vinya, els llegums, amb l’acompanyament de parcel·les de bosc que produïen fusta i altres derivats con les pinyes, el carbó o el suro.

Amb un extensió tan gran com la de Dosrius, hi hauria espai tant per a superfícies conreades (les més properes als relleus suaus de les terres properes a les rieres) com per a superfícies amb relleus muntanyencs on l’agricultura es fa més difícil i l’economia s’orientaria cap a l’explotació forestal. La població seguiria l’esquema econòmic d’altres nuclis del massís del Corredor com Vallgorguina o Llinars del Vallès.

Anuncis