Etiquetes

Article en PDF

La massa forestal existent al Dosrius de 1851 es podia estructurar en 3 grans apartats: arbres de ribera, bosc de fusta i bosc de “fagina”.

Els arbres de ribera eren l’àlber (Populus alba), el pollancre negre (Populus nigra) i l’om (Ulmus minor). El primer era sens dubte el predominant. Eren tots ells arbres que podríem trobar al fons de les rieres i a les zones ombrívoles. La fusta de l’àlber i el pollancre estava destinada a la fabricació de bigues per a la construcció així com a material per a la coberta i els laterals de les embarcacions. Els oms es destinaven als eixos i rodes dels carros.

arbres

El segon grup és el dels arbres de fusta. Les espècies que devien predominar abans de la intervenció de l’home eren les alzines i els pins. Atès que la fusta dels pins és més preuada que la de les alzines, la intervenció de l’home faria que els primers fossin els predominants al Massís del Corredor. Entre els arbres d’aquesta categoria estaria absent l’alzina surera, predominant al Massís del Montnegre.

La tercera categoria era els boscos de “fagina” (terme castellà de l’època que es referia a la feina de fer garbes amb les branques dels arbres) i que no eren res més que els boscos que servien fonamentalment per aconseguir llenya. Amb aquesta matèria primera, provinent de matolls, bruc, carrasca i especialment dels matolls dels roures i les alzines una vegada talats, es feia carbó vegetal o es recollia en forma de garbes per a ser venudes als mercats. No sabem quina importància podia tenir el carbó vegetal en l’activitat d’aquesta zona del Maresme però probablement la seva producció aniria minvant a mida que s’introduïa el carbó mineral.

La distribució a Dosrius al 1851 era la següent: 13 hectàrees d’arbres de ribera (0,54%), 780 hectàrees de bosc de fusta (32,62%), 1.598 hectàrees de bosc de “fagina” (66,84%). El total de superfície forestal era de 2.391 hectàrees, el que representava un 60,49% de la superfície total del municipi. Queda clara la predominança del bosc de “fagina” i de què l’activitat econòmica del municipi en el sector forestal era probablement de poc valor afegit. Cal tenir present que el cost de producció i de transport de la llenya sumats suposaven el 80% del seu valor al mercat. Marginalment a la fusta, la llenya i el carbó vegetal, altres productes com la cendra (per fer sabó), l’escorça dels pins i de les alzines (que s’utilitzava a les adoberies) i les pinyes com a combustible domèstic, representarien ingressos a afegir dintre de la producció forestal.

Queda per estudiar la importància que tindria la indústria del vidre a Dosrius. Aquesta classe d’activitat implicava que el lloc de producció estigués molt a prop de matèries primeres com la sorra, productes de pedrera, llenya i carbó vegetal (molt abundants a la zona) i, tot i que a Mataró hi havia una indústria del vidre molt important, no és pot descartar que hi hagués una activitat de producció riera amunt.

Bibliografia

“Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal”, Vol. III, Madrid, 1826

“Estadística general del comercio de cabotaje entre los puertos de la península e Islas Baleares y Canarias en 1867”, Madrid 1870.

“Itinerario de la mayor parte de los caminos y veredas de las cuatro provincias de Barcelona, Tarragona, Lérida y Gerona, con los pueblos y posadas situados en sus carreras, y las horas que á paso de tropa distan unos de otros”, Barcelona 1838.

“Nomenclàtor de los Pueblos de España formado por la Comisión de Estadística del Reino”, Madrid, 1858.

Pascual Madoz, “Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar”, Vol. VII, Madrid 1847.

Luis Urteaga i Francesc Nadal, “Los aprovechamientos forestales en las sierras del Corredor i el Montnegre a mediados del siglo XIX”, Boletín de la Asociación de Geógrafos españoles, núm. 62, 2013.

Advertisements