Etiquetes

Sobre Jaume Bonamusa Claus alies “Aiandro” sabíem que va ser el primer president del Comitè de Dosrius durant la guerra, que era de la Unió de Rabassaires i estava sindicat a la CNT. També va ocupar el càrrec d’Alcalde 2n el 18 d’octubre de 1936.

El 6 d’abril de 1939 Bonamusa és interrogat i declara que és casat, de 34 anys, pagès, que es va afiliar a la CNT després del 18 de juliol. Que ser Alcalde segon, Alcalde uns tres mesos i que va formar part del Comitè. Sembla que va exercir el càrrec del servei de l’Aquaducte.[i]

Joan Pinós Nogueras declara contra ell dient que iniciada la Guerra “…se formó el Comité en el Pueblo y de este formó parte, fue nombrado Consejero de la Unión de Rabasaires el dieciocho de octubre de mil novecientos treinta y seis, fue depositario de los billetes que estampillaron en el pueblo[ii], también fue Alcalde accidental, el Comité le dijo que peligraba en el pueblo el declarante cree que con el fin de que abandonara el cargo de encargado del Acueducto para tomarle los miembros de dicho Comité, el Jaime Bonamusa tomó el de Ayudante y que era propagandista del Funesto Frente Popular.”

Diversos testimonis confirmen la pertinença de Bonamusa al Comitè però l’exculpen de qualsevol acte delictiu.

En la declaració indagatòria que fa Bonamusa el 19 d’agost de 1939, Bonamusa diu que és pagès i que viu a la Plaça de l’Església, 3 i declara “…que no es cierto prestara servicio alguno de armas durante la dominación roja; que no intervino en detención ni delación de personas ni persiguió a nadie ni cometió ningún hecho delictivo.

Salvador Claus Bonamusa (l’alcalde) declara que Jaume Bonamusa va protegir-lo a ell i a altres.

Rafael Prats, el capellà de Dosrius declara a favor de Jaume Bonamusa dient que aquest va amagar una imatge de la Verge i ornaments i que els va reintegrar després d’acabada la guerra.

Diversos testimonis també declaren que el Comitè Local va evitar que el Comitè de Premià de Mar els donés el “fatídico paseo”.

Juan Zamora Pérez de las Vacas dóna alguns detalls de la protecció que Bonamusa va oferir als polítics de dretes.

Una vegada acabades les diligències se’l trasllada a la Presó Cel·lular (el nom que tenia a l’època la presó Model de Barcelona i el 30 d’agost de 1939 el Tribunal del Consell de Guerra l’absol.

Notes

[i] Probablement era un aquaducte o canalització de les aigües que gestionava la Societat General d’Aigües de Barcelona.

[ii] Es refereix a l’emissió de moneda que va fer el Consistori el 12 de maig de 1937, sota la presidència de Jaume Ninet Pujol. Van ser concretament 2000 bitllets d’una pesseta i 2000 bitllets de 50 cèntims. Efectivament, Jaume Bonamusa va ser el dipositari. Antoni Turró i Martínez, “El paper moneda de guerra al Maresme (1936-1939)”.

IMG_7643

IMG_7644

 

IMG_7645

bitllets

 

Anuncis