Etiquetes

Jutjat a: Jutjat de Mataró

Número d’auditoria: 4194

Delicte: Rebel·lió Militar

Procediment iniciat el: 22 de març de 1939

Iniciem avui una sèrie d’entrades sobre el judicis sumaríssims que es van celebrar a diversos ciutadans de Dosrius per depurar les seves responsabilitats polítiques durant la Guerra Civil (1936-1939).

Antonio Bonamusa Claus era germà de Jaume Bonamusa Claus, àlies “Aiandro”. Aquest era membre de la Unió de Rabassaires i va ser el primer president del Comitè de Salut Pública de Dosrius. Al 18 d’octubre de 1936, Jaume es ocuparia el càrrec d’alcalde 2n a l’alcaldia de Jaume Ninet Pujol.

Antoni va ser detingut per la Guardia Civil el 15 de març de 1939. Bonamusa tenia 31 anys, estava casat i era pagès. Va declarar que no havia pertangut a cap partit o sindicat i que es va afiliar a la CNT al setembre de 1936. “…fue miliciano durante su permanencia en esta, prestando servicio con arma de caza en el cruce de carreteras que existe en esta localidad, tomó parte en registros domiciliarios en la mayor parte de las casas que se efectuaron y que su misión era la vigilancia del edificio mientras se efectuaba y que también formó parte de la directiva del Comité como consejero de Agricultura, hasta el mes de Marzo del año mil novecientos treinta y ocho, que al ser llamado su reemplazo salió para el frente del Ebro en una batería del ciento cincuenta y dos, con un Comandante que se llamaba […], permaneciendo en diferentes frentes de Cataluña hasta el día veintiocho de enero último, que regresó a su domicilio…”

Contra Antoni Bonamusa declararien diversos particulars i responsables polítics i institucionals.

Julian Rabasa Julian, de Dosrius, va declarar que Bonamusa li va registrar la casa per trobar diners o armes, però no hi va trobar res. Al cap d’un mes Julian era multat amb 2.000 pessetes, havent de ser traslladat a Mataró a retirar els diners de la Caja de Ahorros.

Després és interrogat Joan Pinós Nogueras. Pinós (àlies Dama), cosí d’Esteve Albert i Corp, era un destacat dirigent de dretes que arribà a formar part del primer Comitè de Salut Pública i que durant el franquisme es va convertir en Cap de la Falange i Alcalde de Dosrius. En el moment de l’interrogatori té 45 anys, està casat i està empleat a la Societat d’Aigües d’Argentona. Diu que Bonamusa “…ha sido siempre de ideal izquierdista y que en las elecciones del año mil novecientos treinta y seis, fue un gran propagandista por parte de las izquierdas, durante la dominación marxista fue miliciano, usaba armas, efectuaba registros en las casas de personas de derechas…”

La Falange informaria a partir de la declaració de José M. Fradera Pujol i José Auledas de Dosrius.

Josep Maria Fradera i Pujol havia nascut a Mataró a l’any 1887 i era un propietari rural i fortament involucrat en política. Procedia d’una família benestant de Mataró que tenia importants propietats rurals, com les de Can Valls, Can Llibre i Can Guitart, a Dosrius. Com a polític, Fradera va ocupar diverses vegades l’alcaldia de Mataró, va ser diputat a la Mancomunitat (moment durant el qual va promoure la construcció i asfaltat de la carretera de Dosrius a Canyamars) i durant els primers dies de la Guerra Civil, el 30 de juliol de 1936, va ser detingut com a dirigent polític de dretes (Lliga Catalana) i posat en llibertat en un moment indeterminat.

Els esmentats Fradera i Auledas declaren que Bonamusa “Desempeñó los cargos de Secretario en la colectivizaciones, habiendo sido también alguacil y cartero.”

Finalment, Salvador Claus Bonamusa, l’alcalde de Dosrius Dosrius i membre del primer comitè local després de la rebelió nacional, diu que Bonamusa “Intervino directamente en la destrucción y quema de las imágenes y otros objetos de la Iglesia”.

Se l’acabaria enviant a la Presó Cel·lular de Barcelona (La Presó Model).

Antoni_Bonamusa

Advertisements