Etiquetes

El Diccionario Geográfico-Estadístico de España y Portugal, en el seu volum III i publicat a l’any 1828, descriu Dosrius com a “…una hersoma y fértil vega que produce mucho trigo, vino, legumbres, fruta y hortaliza”.

dosrius_al_diccionario

Aquesta imatge d’un Dosrius forestal i agrícola continuaria essent la tònica durant molts anys.

Un dels trets distintius del Dosrius de l’època era la disseminació de la població, que superava el 60% al seu territori a l’any 1860. Població que viva principalment de l’explotació forestal gràcies a la densa massa forestal. A l’any 1853, Dosrius comptava amb una superfície subjecte al cadastre de 3.722 hectàrees, només superada per Tordera, de les quals 13 pertanyien a arbres de ribera, especialment l’àlber (no en va Dosrius té tantes rieres), 780 eren de bosc de fusta aprofitable i 1.598 era bosc del qual es podia obtenir llenya per produir carbó vegetal o feixos de llenya. L’abundància de la fusta a Dosrius li permetria tenir forns que feien servir els vidriers de Mataró per fabricar els seus productes i proveir de fusta les drassanes dels ports de Maresme. En el mateix Diccionario de Madoz s’informa que al Far hi ha una fàbrica de vidre de 20 treballadors que proveeix a Barcelona, Girona, Vic, la resta de Catalunya i fins i tot Amèrica.

 

alfar

En una població rural del Maresme com la que estem examinant, també l’agricultura tenia el seu pes a l’economia. Disposem de dades de l’any 1906 que ens informen amb més detall de la seva composició.

Aquell any Dosrius tenia 18,01 hectàrees de regadiu, 239,18 de cereals i llegums i 165,07 de vinya.

 

Fonts: Luis Arteaga i Francesc Nadal, “Los aprovechamientos forestales en las Sierras del Corredor y el Montnegre a mediados del siglo XIX”.

“Diccionari Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de Ultramar”.

Salvador Llobet, “De Geografia agraria de la comarca del Maresme (Barcelona)”

Anuncis