Etiquetes

Una vegada guanyada la Guerra Civil per les forces franquistes i en el context de la depuració de responsabilitats per part de persones sospitoses de d’haver col·laborat amb la República d’una forma o una altra, les autoritats militars de la l’Auditoria de la IV Regió Militar van posar fil a l’agulla per determinar l’actuació política de tots els funcionaris estatals, provincials o municipals.

Tots els funcionaris de la província van haver de presentar davant del Juzgado Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, una declaració jurada sobre les activitats abans i després del 18 de juliol de 1936.

I aquest és el cas de la mestra de Dosrius, Maria Isabel Allué Castanera. El 17 de febrer de 1939, pocs dies després de l’ocupació de ciutats com Barcelona i Mataró, la Maria Isabel, de 57 anys, nascuda a Osca i amb domicili al carrer Verdaguer, 17, va ser “interrogada” sobre les seves actuacions i les seves tendències polítiques.

Maria Isabel havia començat a treballar al Ministeri d’Educació a l’any 1900 i va obtenir la plaça definitiva a l’any 1906. El 18 de maig de 1935 seria mestra a Dosrius. Després de l’esclat de la Guerra Civil, Allué ingressaria a la Federació Escolar de Treballadors de l’Ensenyament i en qualsevol cas desconeixia les tendències o actuacions dels seus companys de feina perquè “…como señora de edad no tengo amistad que me permitan apreciar la vida íntima de nadie y menos en cuestión de política”.

La seva actuació podia avalar-la tant el rector, Rafael Prat, com l’aleshores alcalde de Dosrius, Salvador Claus.

L’alcalde va enviar una carta pocs dies després a l’Auditoria confirmant que la mestra havia observat bona conducta i per a més seguretat, tant la Comandància Militar de Mataró com el Cap Local de la FET i de les JONS (Falange Española y Tradicionalista) de Canyamars ratificaven la manca de responsabilitats polítiques de la mestra.

web

 

 

Anuncis