Etiquetes

La tardor de 1921 seria especialment tràgica per als veïns de Dosrius. Per a una població d’uns 900 habitants, dos assalts en menys de tres mesos seria motiu per a la intraquil·litat dels dosriuencs.

Al setmanari “La Costa de Llevant” (que majoritàriament informava sobre Mataró i la costa del Maresme) apareixia el dia 25 de setembre de 1921 la notícia següent:

“A les vuyt del vespres del passat dissapte [el 17 de setembre de 1921], el vehi del poble de Dos-rius En Joaquim Pera y Nicolau, que ocupa la finca anomenada can Pepas de Mañáns, se presentá en la Jefatura de Vigilancia posant en coneixement a les autoritats que la seva dona, Tressa Collet y Llobera, que acostumava venir a n’aquesta ciutat tos els matins al mercat, retornant a sa casa de deu a onze, després d’efectuades ses ventas de virám, encara no s’havia presentat, lo que sigué motiu del malestar de la familia tement que li hagués passat alguna desgracia. Diumenge algún de la familia y guardia rurals trobaren lo cadáver de la Tressa Collet en el lloch anomenat camí del Cementiri de Mañáns Creu d’en Serra, ab una ferida al coll, havent mort d’hemorragia. S’observá en las proximitats del lloch, senyals de lluyta, lo que fa creure que se defensa. Sigué ademés robada. S’ha comensat la instrucció del sumari ab l’major activitat. La guardia civil ha practicat una detenció. En altres ocasions la casa de la víctima sigué robada”.

I és que on vivia la Teresa era i encara és un lloc aïllat entre els termes municipals de Mataró i Dosrius. Can Pepas era una casa al principi del camí que porta des de Mataró a Dosrius pel camí de muntanya, travessant La Balatera.

El 23 de setembre “La Vanguardia” informava que havian estat detinguts Pedro Macià Lladó “Caldetas” i la seva dona, Mercè Collet Vives,  com a presumptes autors de la mort  per degollament de la Teresa.

El 30 d’octubre, poc més d’un mes després, “La Costa de Llevant” tornava a informar de més assalts:

“De nou tenim de planyer un atentat comés en els afores d’aquesta ciutat en les persones de pacifiques camperoles ab el fil de robarleshi les quantitats producte de les seves vendes. Passaven per el camí de la serra aprop de cán Xarrach dues dones, una anomenada ‘La Carinya”ja de edat avanzada y l’altre Dolors Jané Molins, masovera de cán Silvestre, veina de Canymás, quan se’ls presentá un home enmascarat demantloshi els diners. Davant la seva negativa el subjecte ab un destral dirigí un cop al cap de la segona, siguent aquesta amatenta a desviarlo per lo que rebé una farida al bras y altra a l’espatlla. Als crit de l’agraciada l’agressor emprengué la fugida. La velleta quedá embascada y la Dolors pogués després de retornada la seva companya, anar a casa seva per les seves forces. ‘La Carinya’ al baixar al mercat va donar part al jutjat y Guardia Civil y deseguida va en comensá les oportunes diligencies”.

Cap a mitjans de novembre, el matrimoni detingut va ser posat en llibertat i va començar la cerca per la comarca de l’individu “Lo senyoret de Pineda o Fernando” com autor dels darrers crims. I es que continuaven els robatoris reiterats a les casetes dels pagesos.

Va ser cercant als delinqüents que va ocórrer la següent de les tragèdies:

A finals de novembre “…sortiren de vigilancia els guarda vinyes Joan Vidal, antich mosso d’esquadra, de 62 anys, ingressat de poch temps en el servey de guarda vinyes, y Salvador Casanovas, company seu de servey.

Dalt de la carena, en el camí que empalma a ma esquerra del Turó d’en Dori ab un que va a Argentona, a ma dreta es trova un montícul de roques, entre les quals s’hi obre una cova d’unes dues canes de fondaria, tancada per una porta de fusta i ferro.

Poch se tingué que buscar per a trovar el cadáver del infortunat Vidal; al peu del piló de roques que volten la cova géva exánim de boca terrosa, sense més senyals de ferida, que un piló de sanch coagulada que li veya a sota la cara. La gorra trobada al costat seu, era acribillada de perdigons.

Abans d’aixecar el cadáver, la guardia civil ab les degudes precaucions, obrí la porta y registrà la cova, en la que s’hi trobaren moltes robes, utensilis de cuyna, olí, sal y aygua u una olla de mongetes a mitg bullir. Ademés una llima, cartutxos d’escopeta y varis documents de tot lo que es feu cárrech el Jutjat.

Les declaracions del guarda Casanovas y l’exámen fet sobre el terreny, permeten reconstuhir el fet de la següent forma:

A l’obrir, a tres quarts de cinch de la tarda, els guardes Vidal y Casanovas, sense cap precaució, la portella de la cova descrita, en Casanovas es trobá sorprés per una escopeta de dos canons que l’apuntava; al ferse cap enrera, li dispaparen un tret, que no feu blanch: desseguida demaná auxili en dirección al vehinat de Cirera, mentres sentía dos tres més; segons totes les probabilitats, l’altre guarda doná també unes passes enrera y’s tregué instintivament el revólver, y al girarse per plantar cara rebé una perdigonada, es calcula des de sis metres que entrantli el focus principal per l’ull esquerra li causá instantáneament la mort.

L’altra guardia fou apoderat d’una gran excitació al sentir els trets, y corregués a buscar auxili, sense saber qué havia estat del company”.

Quatre anys després se celebraria el judici per aquest reguitzell de delictes…

 

Anuncis