Etiquetes

Els protagonistes d’aquesta història són dues nissagues de ciutadans barcelonins que estiuejaven a Canyamars: els Trian i els Prats. La seves estades a la població devien representar tot un esdeveniment: per les festes que organitzaven, per les aportacions que feien de la capital catalana… Les famílies van emparentar-se amb el matrimoni de dues Trian amb dos Prats. Els més coneguts al poble eren els germans Prats i en Joan, en particular, va tenir un paper destacat al fets ocorreguts durant la Guerra Civil i que hem comentat en altres articles. Si en Joan va implicar-se políticament, l’altre Prats, en Pere, destacava per la seva elegància i el seu tarannà esportiu. El tabernacle que servia de reunió a les famílies era la casa dels Prats, Can Galzeran, omnipresent a l’obra de l’Esteve Albert.

La nissaga dels Trian comença amb Joan Trian Bernat ( – 1907), qui associat amb un suís, va instal·lar una filatura a les vores del Ter. Era un home enamorat de la cultura britànica, resident a Barcelona i que es va salvar de pocs minuts de morir a l’atemptat al Liceu. Es va casar amb Francisca Aragonés Martí (1839-1926) i tot i que van tenir molts fills, només Fèlix Trian Aragonés va sobreviure a les malalties de l’època.

Fèlix Trian Aragonés ( – 1945) era un músic, intèrpret de piano i amb vocació de director d’orquestra. Es va casar amb Anna Massana Rovira (- 1955) i és un dels protagonistes principals de l’obra d’Esteve Albert “La Guerral Civil a Canyamars”. Del seu matrimoni, naixerien tres filles: Dolores, Francisca i Josefina. Va morir el 6 de juliol de 1945.

La Dolors Trian Massana va ser l’artista de la família (1904-1987). Es feia dir “Loly Trian” i va tenir una intesa vida social amb Santiago Giralt Garcia, amb qui es va casar cap l’abril de 1923. De fet, va establir el dimecres, al seu pis de la Diagonal, com el dia fixat per rebre les amigues i acostumava a competir en certàmens hípics. El 10 de juliol de 1934 la trobem en una reunió amb altres personalitats “…aficionados a la equitación en la Font del Lleó, para despedida de la temporada, tal como hacen cada año al separarse para dirigirse a sus respectivos lugares de veraneo”.

Loly era una actriu aficionada, interpretant obres com la comèdia “En los mares de Oriente” (març del 1936) o la zarzuela “Molinos de Viento” al teatre Barcelona (maig del 1946). Podem seguir el rastre de les seves activitats socials fins l’any 1959 quan fa d’amfitriona d’una velada de cant, en la qual ella mateixa interpreta diversos lieder. A aquesta reunió també assistirien les seves germanes i els cunyats Prats.

Josefina, o Fina Trian Massana es casaria amb Pere Prats Vidal de la nissaga dels Prats entre el 1949 i el 1970.

Pere Prats Vidal era fill de Josep Prats i Ferrer (1874-1959)  i de Teresa Vidal i Cuixart (1866-1963), un matrimoni benestant de Barcelona que estiuejava a Canyamars al primer terç del segle XX. El germà de la Teresa, Miquel Vidal i Cuixart, s’havia casat amb la germana d’en Josep, la Isabel Prats i Ferrrer. La parella, que residia a Can Galzeran, va cedir uns terrenys al Parc Galzeran a diverses famílies amigues seves (Flo, Lahoz i Raventós). Les famílies, de l’alta societat barcelonina, van organitzar festes i trobades a Canyamars.

“Can Galzeran és una de les cases més antigues i més plenes d’història i de misteri[…] Era i és una masia situada en la banda més frondosa i fèrtil immediata al poblet, que té enfront, al cantó de migdia.

Els senyors Prats comprengueren la missió històrica multisecular de la finca que els queia a les mans. La seva era de batre, feia de centre comunal de reunió i d’esplai. Allí es feia el ball d’enramada a la Festa Major. Ells hi afegirien representacions de teatre”.

Els Prats van tenir dos fills: en Joan Prats Vidal (1897-1975) i en Pere Prats Vidal (1900-1970). Segons Esteve Albert:

“En Pere, d’uns trenta o vint-i-cinc anys que havia fet tronar i ploure, des de l’adolescència pel seu èxit amb les mosses. Era un ballador de tangos de primera classe. Això i el seu somriure de murri feia tornar boig a les noies de l’alta societat burgesa. […] Era el que en deien aleshores un dandy o un jove de moda”.

L’Esteve diu que “…s’havia casat feia poc més d’un any amb una noia molt maca i de casa molt bona; però el matrimoni no havia durat. En començar la revolta [la guerra civil] estaven ben renyits. No hi havia hagut reconciliació possible.”

Sembla però que en Pere s’havia casat bastant abans d’iniciar-se la Guerra Civil. La Vanguardia de l’11 de juny de 1927 comentava que “En la iglesia parroquial del pueblo de Cañamás contrajeron matrimonio la bella y distinguida señorita Maria Dolores Mora y Flaquer, con el joven don Pedro Prats Vidal”. A l’any 1931 encara els trobem anant plegats a una reunió social (Festa del Perfum al Ritz).

Josefina encara continuava soltera a l’any 1949, però figura com a esposa d’en Pere Prats a l’esquela d’aquest a l’any 1970.

En Joan es va casar amb Francisca Trian Massana i van tenir tres fills: Jordi, Albert i Ricard.

Esquela de Félix Trian Aragones

Esquela de Félix Trian Aragones

Esquela de Josep Prats Ferré

Esquela de Josep Prats Ferré

Fonts: Esteve Albert, “La Guerra Civil a Canyamars” i Hemeroteca La Vanguardia.

Advertisements