Etiquetes

Segons el llibre de Jordi Amat, “Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)”, Dosrius tenia una població de 887 habitants a l’any 1936. 4 anys després, al 1940, la població havia descendit a 862, és a dir, 25 persones menys.

No coneixem les dades de naixements i les de mort natural i per tant no sabem quantes persones van morir com a conseqüència directa de la guerra. L’autor apunta que 19 persones van morir al front de guerra, entre 5 i 6 es van exiliar a l’estranger i, que entre 6 i 7 van canviar de domicili.

Està constatada la desaparició/mort d’un veí de Dosrius mentre residia a Barcelona (Jaume Pujol Terra) i altres residents a la zona, especialment a Canyamars, també van trobar la mort després de fugir del municipi perquè estaven segurs a la capital catalana estarien més segurs: és el cas dels dos membres de la família Aguilà (pare i fill).

Del que es desprèn de la documentació i la literatura examinada es poden treure algunes conclusions:

  1. Que la dinàmica local va venir condicionada per agents d’altres poblacions, especialment Mataró i Argentona. Els activistes republicans van forçar una depuració del comitè de salut pública primer i la constitució d’un ajuntament després integrat bàsicament per membres sindicats de la CNT.
  2. Que aquests agents forasters van causar la major part dels desperfectes i van ser els instigadors o els protagonistes en primera persona de la persecució de membres del clergat i propietaris rurals o de la burgesia industrial o comercial.
  3. Que les autoritats dosriuenques i els membres dels comitès revolucionaris van fer el possible perquè minimitzar els danys a les persones i a les propietats.
  4. Que el nivell de responsabilitat en crims de guerra a la rereguarda de les autoritats republicanes o d’incontrolats al terme de Dosrius hauria estat discret, atès que cap persona resident a Dosrius va ser condemnada a la pena capital.
  5. Que els habitants de Dosrius patirien gana durant la Guerra, però que potser pitjor va ser la situació de persones que fugien de Mataró i altres pobles i que havien d’amagar-se per les masies o al mateix bosc. Bosc que també hauria servit perquè molts joves poguessin evitar ser reclutats per lluitar al front de guerra.
En qualsevol cas, la informació bastida a partir de la documentació consultada haurà de millorar-se amb l’accés a noves fonts que hauran d’acabar de confirmar o no que durant la Guerra Civil, Dosrius va ser un escenari més de la confrontació civil sense que s’arribés als extrems de violència entre classes socials i polítiques que trobem en altres localitats de la comarca.
Advertisements