Etiquetes

Segons Esteve Albert, el Comitè de Salut Pública de Dosrius es va formar “…a insistència i súplica del capellà del poble, dels senyors de la colònia i dels propietaris forts.” Aquest Comitè estava format per 4 dirigents de dretes (segurament de la Lliga Catalana), entre els que hi havia Joan Pinós Nogueras (àlias Dama), qui amb el temps seria Cap de la Falange i Alcalde de Dosrius durant la Dictadura. Després d’alguns dubtes, el 21 de juliol de 1936,  s’incorporarien al Comitè membres d’esquerra (d’Estat Català, Esquerra Republicana i CNT). Jaume Bonamusa i Claus (àlies Aiandro), de la Unió de Rabassaires i segurament també sindicat a la CNT, va ser nomenat President del Comitè.

Durant el primers dies de moviment revolucionari i donades les circumstàncies d’altres poblacions, el rector de Dosrius va demanar al Comitè que cremessin les figures religioses de l’Església per evitar que algú altre cremés l’Església.

L’acord més important del Comitè va ser la formació d’una milícia per la salvaguarda de les persones i el béns de tots els que es trobaven al poble. Es va construir una trinxera a l’entrada del poble amb un grup de sis o vuit homes armats que impedirien l’entrada de persones foranies al poble. Entre aquests milicians destacava Joan Catà, un delegat de la FAI de Mataró, qui recelava dels membres del Comitè de Salut Pública i que estava convençut que a les muntanyes o a les masies de Dosrius s’hi amagaven ciutadans provinents de Mataró o altres nuclis de la comarca. La seva tasca va ser infructuosa fonamentalment per la manca de “cooperació” dels milicians que l’acompanyaven, com un dels germans Bonamusa Claus.

En Calvet, un milicià de la Unió de Rabassaires d’Argentona, va pressionar a Aiandro per defenestrar els membres de dreta del Comitè. Aquest va dimitir i va ser nomenat Jaume Ninet Pujol, un pagès de 26 anys afiliat a la CNT.

Als pocs dies del cop d’Estat contra la II República, representants del Comitè de Salut Pública de Canyamars contacten amb el Comitè de Dosrius per anunciar-los la constitució de l’esmentat comitè i que era presidit pel comerciant Vives.

Una de les primeres mesures del Comitè va ser exigir un impost de 5.000 pessetes a repartir entre els 40 propietaris més rics. Pagarien tots, excepte Miquel Llinà.

Durant els primers dies d’agost, militants del POUM registren la casa de Josep Maria Fradera (Can Valls), esperant trobar fusells, però no els troben.

Josep Maria Fradera i Pujol havia nascut a Mataró a l’any 1887 i era un propietari rural i fortament involucrat en política. Procedia d’una família benestant de Mataró que tenia importants propietats rurals, com les de Can Valls, Can Llibre i Can Guitart, a Dosrius. Com a polític, Fradera va ocupar diverses vegades l’alcaldia de Mataró, va ser diputat a la Mancomunitat (moment durant el qual va promoure la construcció i asfaltat de la carretera de Dosrius a Canyamars) i durant els primers dies de la Guerra Civil, el 30 de juliol de 1936, va ser detingut com a dirigent polític de dretes (Lliga Catalana) i posat en llibertat en un moment indeterminat. (diputatsmancomunitat.cat).

Al dia següent, són uns milicians de Mataró els que demanen col·laboració al Comitè de Dosrius per trobar a Jaume Recoder Esquerra, polític mataroní de trajectòria poc definida que fugia de l’atmosfera repressora de Mataró. El membres del Comitè van saber distreure el milicians i Recoder va poder-se refugiar a Canyamars.

Gascón, cap de les Joventuts Llibertàries de Mataró va donar l’ordre de cremar les esglésies d’Alfar i el Corredor. Primer, però, els milicians d’Argentona van cremar la Torre de Fusta de Can Bosc.

Esteve Albert i Joan Prats van ser els encarregats, sota la pressió dels milicians d’Argentona, d’estellar els altars XVIII i XIX de l’església del Corredor, però seran també els responsables de salvaguardar les peces més importants.

Entre els dies 8 i 9 d’agost de 1936, milicians de la FAI de Sant Adrià cerquen per la zona un capellà perillós que organitzava els refugiats d’Alfar i Canyamars.

Degut a la pressió dels milicians forasters, les famílies Fradera i Aguilar deixaran les seves masies. També abandonen el municipi Jaume Recoder Esquerra, Jaume Pujol Terra i Jaume Font i Bigay, qui havia estat director del bisetmanari Pensament Marià.

Fotografia de Josep Maria Fradera, assegut darrera la taula.

Fotografia de Josep Maria Fradera, assegut darrera la taula.

Advertisements