L’Associació d’Excursions Catalana va organitzar una sortida el mes de febrer de 1883 per visitar el Santuari del Corredor. Sortint de Mataró, passant per Argentona, es van aturar a Dosrius. Els responsables de l’excursió prenien la temperatura i la pressió atmosfèrica dels llocs a on s’aturaven. A les 9.05 van arribar a Dosrius, que “…embolcallada ab blanca y trasparent boyra com estaba, allí al fondo d’aquella vall en que lo sol tot just hi entrava y ab sa iglesia y campanar que la dominan, tenía un aspecte boniquíssim y agradable. Mig hora després, mentre el president de l’associació prenia la temperatura (12 graus):

“…nos entretinguérem mirant un joch popular qu’ estavan fent varios noys i noyas al mitj de la Plassa; aquí en Barcelona l’acostuman á jugar sols noys, allí n’hi debían haver en aquell moment falta ó potser los hi agradan també á la noyas los jochs de córrer; ne deyan lo joch del Gall. Los jugadors se posan en rodona bó y apartats una mica ‘ls uns del altres; un se posa á córrer per fora de la roda, y un altre lo persegueix ab un mocador á la má, entortolligat com á fuet. Quan lo primer se veu massa perseguit per lo últim y las fuetadas li fiblan las camas, passa á devant de un dels jugadors que están aturats, y aquest té d’eixir desseguida y escaparse á fí de que l’ del fuet no ‘l toqui; per això regularment se fá eixir un de ben lleuger. Si lo perseguidor veu que l’altre li porta massa devantera, entrega allavoras lo mocador á un dels jugadors qu’ están aturats, y quan lo qui corre passa devant d’aquest, surt y lo fa córrer fins que l’altre se li escapa.”

Advertisements