Al programa de la festa major de Sant Llop de l’any 1930, trobem, entre diversos actes religiosos i musicals, el ball de rams i de toia: “A las seis [de l’1 de setembre], baile de tarde, con uno de ramos i de toia […] A las once, baile de noche con los correspondientes de ramos y toia”.
Al llibre “Les Arrels dels nostres pobles” podem trobar un bona descripció d’aquesta tradició:
“Als balls de festa major hi ha uns costums tradicionals ben bonics: el ball de rams i el de la toia. El primer consisteix en un petit regalet que fan els nois a les noies. Sol ser una figureta de porcellana o una flor seca o de drap o qualsevol altre adorn per al cabell o el vestit. En un moment donat del ball, el trompeta fa el ja conegut pregó: tararííí…Ball de rams! I tots els joves cerquen el duret que els costarà el regal per a la noia. Els tocadors de les núvies, amb els anys, queden plens d’aquests regalets que les noies, ja dones, guarden amb complaença. La toia ja és una cosa més important i amb un cert significat de compromís. el noi que té la sort –sort perquè es tracta d’una rifa– d’aconseguir-la, sol donar-la i dansar aquest ball amb la noia que li fa la viu-viu. Comencen el ball dansant tots dos sols enmig de la sala i dels aplaudiments de la gent. Tot seguit s’hi afegeix la resta de parelles. La toia és un objecte de regal d’un cert valor –de fet, no gaire– i que sempre dóna lloc a comentaris.” (David Marca i Cañellas, “Les Arrels dels nostres pobles”, pàg. 189).
Un altre dels costums era la benedicció dels panets de Sant Llop, tradició que ha perdurat fins avui.
