Etiquetes

La relació entre l’Estat i l’Església, les guerres carlines i els casos de delinqüència són els temes que interessen a la premsa estatal quan es parla de Dosrius.

Els casos relacionats amb el poder de l’Església en un període en què la Revolució Liberal comença a erosionar el seus privilegis protagonitzen dues històries de la primera meitat del segle XIX.

La desamortització de Mendizábal a l’any 1836 va ser encarregada a comissions municipals i va afectar al clergue regular. El clergat va excomulgar tant als expropiadors com als compradors de terra. Quatre anys després d’aquesta mesura, a l’any 1840, un subscriptor de “El Constitucional” diu que en “…en el pueblo de Dosrius no solo se trata de continuar exigiendo el 4 por ciento á los labradores, sino que las pretensiones del párroco y del procurador del marqués de Castell-Dosrius llegan á querer exigir el antiguo diezmo.” (El Constitucional, 28/10/1840, pàg. 3)

A l’any 1837 el govern havia suprimit el delme (que suposava un 10% del producte agrícola i ramader) però es va haver d’allargar en el temps per finançar la primera Guerra Carlina.

La segona història és una anècdota però que no deixa de traspuar l’ambient que es devia viure en un temps en què el clergat començava a qüestionar-se.

Segons l’informant el 17 de març de 1841 “Estando cazando o divirtiéndonos en el término de Cañamás, íbamos cantando el inmortal himno de Riego, y he aquí que de pronto nos sorprendió una voz dirigida á nosotros, diciéndonos pillos y otros dicterios insultantes […] y ¡cuál fue nuestro asombro al volver la vista atrás y reconocer en el tal persona al cura párroco de Dosrius! Entonces nosotros, no acostrubrados á sufrir semejantes desaires, le dijimos porque nos los dirigía, á lo que contestó él, porque lo insultábamos, y que de consiguiente que ya ardíamos, no sé adonde; pero como cantábamos el himno de Riego, que fue lo único que pudo atribuir á insulto; y gran pecado, tal vez quería decir al infierno.” I els dos caçadors acaben dient que es posés fre “…á la desfachatez de dicho cura, porque no es esta la primera vez que se ha portado en términos semejantes ó tal vez peores”. (El Constitucional, 22/03/1841, pàg. 3-4)

Recordarem que a l’himne original de Riego es reclamava la constitució de 1812 i la monarquia constitucional i que es va convertir en un símbol per als liberals durant el segle XIX.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

Advertisements