Etiquetes

El “Budell” era el sobrenom de Ramon Jubany. El 12 d’agost de 1893 va arribar a la seva casa de Dosrius amb una forta indisposició. Durant la matinada del diumenge, el “Budell” ja era mort.

El dimecres de la setmana següent es publicava el següent titular a La Vanguardia: “Crimen en Dos-rius. Un crimen horrible se ha cometido en Dos-rius, pueblo cercano a Mataró.” La notícia comentava que “en el pueblo circularon el mismo día rumores siniestros, y el juez pasó la noche instruyendo diligencias y puso presos á la mujer del difunto y á un individuo con quien parece que aquella sostenía relaciones ilícitas”. (La Vanguardia, 16/08/1893)

El 29 de novembre de 1894 començava a l’Audiència Provincial el judici contra el dos presumptes assassins: la dona de Ramon Jubany, Rosa Boix Freginas (28) i el seu amant, José Jansana i Roca (31). Se’ls acusava de la mort violenta de Jubany.

Durant el primer dia de judici la fiscalia explicava les raons per inculpar als processats: els acusats havien mantingut relacions extramatrimonials durant els dos anys anteriors a la comissió del delicte “…y observando tan poco recato que el vecindario estaba escandalizado” (La Vanguardia, 30/11/1894). Segons les investigacions, Rosa va tenir un nadó i Jansana va voler-lo apadrinar. Jubany, qui ja havia sentit els rumors que corrien pel poble, va tenir fortes discussions amb la dona, i aquesta, a iniciativa de Jansana, va encarregar a un venedor que comprés arsènic a Mataró (donant el pretext que era per matar les rates que havien entrat a casa) i el va barrejar amb la farina del bacallà que en Jubany es va menjar a la feina.

Durant el judici els dos acusats van prestar declaració. Rosa comenta que havia gaudit de 8 anys de matrimoni feliç però que durant els darrers 2 anys, el seu marit la maltractava; que Jansana la va assetjar continuadament i que fins i tot “…la obligó con amenazas de muerte á proseguir las relaciones ilícitas”. Jansana, per la seva part nega la versió de Rosa i declara que no va tenir més que una relació d’amistat amb l’acusada. Durant aquest primer dia van arribar a declarar fins a 33 testimonis, el més important dels quals va ser Dolores Rumiá. Segons ella, “…la procesada díjole que estaba decidida á vengar los malos tratos que de su esposo recibía” (La Vanguardia, 30/11/1894).

L’endemà va continuar el judici i el Jurat va determinar la culpabilitat de Rosa Boix i la innocència de Jansana. El Fiscal no va estar d’acord amb la sentència i va demanar un nou Jurat que revisés la sentència, demanant la pena capital per ambdós.

El 14 de febrer de 1895 es torna a repetir el judici amb un nou Jurat (figura qüestionada a l’època per ser susceptible a ser manipulat fàcilment). Rosa insisteix en què la idea de matar al seu marit va ser de Jansana, mentre que aquest nega cap responsabilitat en els fets. Altres testimonis afegeixen la visió que el poble tenia dels implicats i de les relacions socials a l’època: Joaquim Coll, el venedor, diu que “Jubany, aunque tenia un carácter violento, era, según la fama, trabajador y honradote, y su mujer muy ligera de cascos” (La Vanguardia, 15/02/1895).

El judici va continuar el dia 15 de febrer amb declaracions contradictòries pels testimonis i el 16 el Jurat va declarar culpable a Rosa del delicte de parricidi i innocent a Jansana, qui havia passat dos anys en presó preventiva. El Tribunal Suprem va confirmar la sentència al juliol de 1896.

Rosa Boix seria executada a Mataró a les 8 del matí del 23 de juliol de 1896. Va morir per l’aplicació del garrot vil molt a prop de la presó. Era la primera vegada que es preparava un patíbul a Mataró per aplicar la pena de mort des del 1849. Rosa va morir  acomiadant-se de les seves filles de 10 i 8 anys.

Execució d'anarquistes al 1892

Execució d’anarquistes al 1892

 

Anuncis