Etiquetes

Abans de la construcció de les carreteres comarcals, nacionals o les autopistes, el transport de persones i mercaderies s’havia de fer per una altra classe de camins. Durant molt de temps les dues classes de camins van ser els camins de carro o carreters (que permetien el trànsit de carros) i els camins de ferradura.

Els camins de ferradura eren camins més estrets que permetien transitar animals però no carros. Aquest tipus de camins tenien com a dificultats afegides els pendents, corbes pronunciades i guals sense pont.

A mitjans del segle XIX existien dos camins de ferradura que comunicaven Dosrius amb la resta de la província. El primer passava per Òrrius i arribava fins a Barcelona travessant la Serralada Litoral. Segons el llibre publicat a l’any 1838 a Barcelona “Itinerario de la mayor parte de los caminos y veredas de las cuatro provincias…”, el temps que es trigava entre Dosrius i Barcelona a la velocitat a què caminaria l’exèrcit era de 10 hores.

L’altre camí era el que portava de Dosrius a Pineda de Mar passant per l’ermita del Corredor i Arenys de Munt. En aquest cas es trigaven 7 hores i 3 quarts.

A més de dos camins, Dosrius estava comunicat amb Llinars del Vallès mitjançant la carretera provincial que es va construir a l’any 1854 i la que portava a Mataró.

Us mostrem les dues taules del llibre en què es poden veure les estacions o pobles dels dos recorreguts.

barcelona-dosrius

dosrius-pineda
Camí de Riqüerna, camí de ferradura empedratla Vall FoscaCabdella, Pallars Jussà, Lleida2004.07

Camí de ferradura a la Vall Fosca

Advertisements