Etiquetes

La feina que venia desenvolupant la Comissió d’Apropiacions a què fèiem referencia en un altre article va ser recollida per la Comissió de Responsabilitats que es va crear amb el decret número 10 de 9 de gener de 1937 i publicat al DOGC el 18 de gener del mateix any. Segons el decret calia “…fixar el concepte d’una altra responsabilitat, no per menys concreta, inofensiva, per concomitàncies amb els elements que han desencadenat la guerra. Res més just que fer recaure també sobre les persones incurses en aquella responsabilitat la càrrega d’ajudar a reparar els estralls ocasionats per la guerra, de la mateixa manera que, en rectes principis de Dret internacional, ha de suportar aquella càrrega el bel·ligerant agressor”. La Comissió tenia com a funció determinar les responsabilitats dels enemics de la República i fer les declaracions oportunes sobre apropiacions definitives i embargs preventius i apropiacions provisionals. El decret destaca que podrien ésser objecte de retenció provisional els béns d’aquells que haguessin marxat del país per instal·lar-se a territori rebel a territori lleial o a l’estranger si així ho determinava la Comissió.

L’ajuntament de Dosrius va fer arribar la llista a la Comissió de Responsabilitats el 15 de març de 1937, signada per l’alcalde Jaume Ninet. La relació consta de 21 apropiacions i s’hi detalla a) el béns apropiats; b) la situació i superfície i c) el nom dels propietaris.

Les primeres de la llista eren els béns eclesiàstics: les rectories i terres de Dosrius, Canyamars i el Far (63.384 metres quadrats entre horts i terres).

A continuació es detallen les finques de Mas Bosc, Mas Gemmí i Mas Rius (que s’havien col·lectivitzat a la tardor del 1936 i que sumen un total de 94 hectàrees).

I finalment una llarga llista de masies o torres, terres i bosc. A Dosrius trobem: Batlle, Ribot, Terrades, Xullat, Vallmajor, Gabarra, Sant Llop, una torre al carrer Verdaguer, Valls. A Canyamars: Mas Llibre, Mas Canyamars i Mas Guitart (de totes les quals era propietària Carme Pujol Vidal).

D’entre els intervinguts caldria esmentar a Jaume Aguilà Valls perquè la superfície intervinguda era en total de 281 hectàrees, molt superior a la resta de “propietaris responsables”.

Jaume Aguilà Valls era propietari de la “Sociedad Anónima Aguilá”.  El seu fill, Joan Aguilà Bruix, va acomidar-se de l’Esteve Albert a Dosrius de la forma següent: “Demà ens anem a Barcelona tots els de casa [..] Us veureu desbordats [els de Dosrius] i compromesos. Ni que volgueu no podeu evitar assassinats i saqueigs. N’hi haurà cada vegada més com passa a tot arreu, perquè la marxa d’en Franco i En Mola sobre Madrid va excitant-los.”

Ell i el seu fill, Joan Aguilà Bruix, van ser assassinats a principis de novembre de 1936, probablement per motius vinculats amb la guerra civil. La seva vídua, Carmen Bruix Solà, demana a la Comissió de Responsabilitats en un escrit datat el 15 de desembre de 1938, que exoneri de qualsevol responsabilitat al seu marit ja que “…durante su vida, no figuró afiliado a partido alguno político, habiendo dedicado sus actividades, en obsoluto a la Administración y Dirección de sus bienes, y por tanto, no solo no ha tenido concomitancia alguna con el referido movimiento, sino que siempre ha profesado en los ideales de izquierda, por ser de espíritu muy liberal y democrático.” Afegeix que l’altre fill que li queda, en Josep, està en el front d’Andalusia defensant la República.

No sabem com va es va resoldre la sol·licitud perquè la guerra s’acabaria un mes després.

Esquela

Fonts: Arxiu Nacional de Catalunya; La Vanguardia; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Fotografia: La Vanguardia

Anuncis