Etiquetes

Amb el cop militar contra la República el 18 de juliol de 1936 es va iniciar la Guerra Civil Espanyola.  A Catalunya, gràcies a la resposta armada dels sindicats, dels sectors d’esquerra i de la Guàrdia Civil, la revolta no va prosperar i el territori català va restar en mans del Govern Republicà.

Només 20 dies després la insurrecció militar (el 7 d’agost de 1936), la Generalitat de Catalunya va publicar al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya un decret, a proposta del Conseller de Justícia i Dret, amb caràcter urgent i d’acord amb el Consell Executiu, aprovat el 5 d’agost i que establia en onze articles l’apropiació de béns de totes aquelles persones físiques o jurídiques que haguessin participat o contribuït a l’aixecament militar.

El decret especificava que per poder portar a terme l’apropiació de béns es constituiria un Comitè d’Apropiacions i que l’objectiu d’aquestes mesures era el de destinar aquests béns a obres i serveis d’utilitat social així com a les necessitats dels serveis públics de la Generalitat.

Aproximadament dos mesos després, el 2 de novembre de 1936, l’aleshores alcalde de Dosrius, Jaume Ninet Pujol, signava la llista de béns apropiats i destinats a la col·lectivització. Quedaria registrada a la Generalitat el 23 de novembre.

Amb la derrota de les forces feixistes a Catalunya, els ajuntaments es reconverteixen en comitès locals i deriven en nous ajuntaments tres meses després. El 18 d’octubre Jaume Ninet Pujol (CNT) es converteix en alcalde d’un consistori amb 3 membres de la CNT i un de UR (Unió de Rabassaires).

L’ajuntament va decidir apropiar-se de tres finques diferents, valorades en total en 290.000 pessetes, per destinar-les a col·lectivització.

La primera era “Can Rius de Canyamas” (Masia de Can Rius), propietat de Francesc Rius Arenas, valorada en 55.000 pessetes. Sembla que qui ocupava la finca esporàdicament era Mossèn Rius, qui la gent recorda com la darrera persona que va estiuejar a la finca durant aquells anys.

La segona era “Can Gem-mi” (Can Gemmí), propietat del Marquès de Castelldosrius, que aleshores era Fèlix de Sentmenat i Güell (Gran d’Espanya i Marquès de Benavent). La finca estava valorada en 85.000 pessetes.

La tercera i última finca era la “Can Bosch d’Alfart” (Masia de Can Bosc), propietat del Comte de Belloch (Comte de Bell-lloc). El comte, Arnau de Mercader i de Zufía, havia mort al 1932 i en no tenir descendència, el comtat va quedar vacant fins a l’any 1961. La seva dona era Paulina Pozzali y Crotti, escriptora d’articles i opuscles de caire feminista i la propietària fins a la seva mort. La finca era la més important de l’apropiació: 155.000 pessetes.

La conclusió és que l’Ajuntament va col·lectivitzar dues finques propietat de la noblesa i una pertanyent al clergat. Aquesta va ser la primera escomesa perquè a començaments de 1937 hi hauria més apropiacions.

Inventari d'apropiacions

Inventari d’apropiacions

Can Bosc a l'actualitat

Can Bosc a l’actualitat

Fonts: Arxiu Nacional de Catalunya; Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius; Viquipèdia.

Fotografia: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Dosrius

Advertisements